Moviments judicials de pes. La jutgessa de Catarroja que està investigant penalment les 225 morts de la DANA que va assolar el País Valencià fa quatre mesos fa un pas important i imputa l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas: l’ha citat a declarar com a investigada pels presumptes delictes d’homicidi i de lesions per imprudència i serà el primer càrrec polític del govern valencià que haurà d’anar als tribunals a donar explicacions sobre la gestió del temporal. La providència la presenta com a “partícip en el procés d’adopció de mesures d’autoprotecció de la població” i com a “màxima autoritat” en el moment d’enviar l’alerta als mòbils. Així mateix, la magistrada també cita l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, per la seva “rellevància orgànica i decisòria”. La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, no fixa una data per a les dues citacions, que quedaran a mercè de les declaracions dels familiars i de l’agenda del jutjat. D’altra banda, descarta citar com a investigat o com a testimoni el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, però obre la porta que pugui fer-ho voluntàriament.
A la providència, la jutgessa insisteix que l’avís massiu a la població, que es va enviar a les 20.11 hores del 29 d’octubre, va ser “tardà i erroni” davant d’un fenomen meteorològic que “no va ser imprevist”, sinó que estava anunciat per l’AEMET “fins al punt que la Universitat de València va acordar la suspensió completa de les seves activitats”. A parer de la magistrada, les previsions “haurien hagut de portar” a convocar el CECOPI (el Centre de Coordinació Operativa Integrada) el matí per, “com a mínim, avisar la població”. “La convocatòria del CECOPI es va dur a terme amb una gran demora, i s’ha de sumar que la presa de decisions per l’administració autonòmica destinada a alertar la població es va produir amb un retard encara més gran”, lamenta la providència, que recorda que els anuncis sobre la “gravetat de la situació” es van produir en “diversos àmbits” i amb una “antelació suficient”.
A més, la jutgessa rebutja de ple les múltiples i repetides acusacions del PP que faltava informació: “El problema residiria no en l’absència d’informació, n’hi havia sobrada i per innombrables mitjans en temps real a l’abast dels responsables, ni si la informació venia d’òrgans dependents de l’administració central o autonòmica, sinó en el fet que s’ignorés la informació, no es comprengués el seu abast (la qual cosa resultaria igualment greu), no se sabés per on discorria el Barranc de Poio i la situació de la resta de poblacions no relacionades amb l’esmentat barranc o no es prenguessin les decisions pertinents per qui tenia el poder de decisió”, esgrimeix.
Una “inactivitat patent de l’administració autonòmica”
Així mateix, la magistrada continua assenyalant el govern de Mazón: “Corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar les mesures pertinents en l’àmbit de protecció civil i garantir i minimitzar les conseqüències dels efectes d’unes precipitacions que van produir una successió tràgica de morts”, sosté. A més, considera que és això el que “constitueix precisament el fonament de la negligència amb rellevància penal”, la imprudència greu, donat que, mentre l’anunci de les precipitacions “feia previsible les gravíssimes conseqüències i la successió d’afectats”, hi va haver una “inactivitat patent de l’administració autonòmica”. “No era necessari comptar amb l’assentiment o conformitat de fins a 29 persones que integraven el CECOPI. Simplement, prendre la decisió d’avisar els ciutadans que podien veure’s afectats”, afegeix. I recorda que la normativa en matèria de protecció civil “obligava l’administració autonòmica a alertar la població, evitant les morts o lesions greus”.
La jutgessa també llança un dard contra la Generalitat Valenciana per intentar exculpar-se: “Resulta novament estrany que es pretengui descarregar en els tècnics el contingut del missatge, així com el coneixement i operativitat del sistema ES-Alert, que constitueix un mitjà, no l’únic, per alertar la població”. “Missatges a través de la televisió, la ràdio i de les edicions digitals haurien estat igualment útils”, afirma. I recorda que la llei valenciana de Protecció Civil i Gestió d’Emergències “reconeix el dret dels ciutadans a ser informats sobre els riscos col·lectius greus que puguin afectar-los” i a “rebre instruccions sobre les mesures de seguretat a adoptar”. “L’atribució de les esmentades funcions a l’administració autonòmica i, per tant, als càrrecs i autoritats que exercien les seves funcions, els converteix en garants que no es produïssin les morts referides”, subratlla.
A la interlocutòria, també aprofita per posar en relleu la tasca d’À Punt, que es va convertir en un “canal preferent a fi de transmetre la informació oficial als valencians sobre l’alerta”. “No tindria sentit que el que es va qualificar de canal d’informació per a avisos no fos vist en les seves previsions meteorològiques pels mateixos responsables d’emergències”, indica. I afegeix que “si no s’atenia” a la televisió pública valenciana, “existia la possibilitat de ser informat per la premsa i altres canals generalistes, que també van informar de manera profusa sobre l’evolució de la DANA”.
Inadmet la querella d’Hazte Oír contra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Finalment, la jutge de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja inadmet la querella que va presentar Hazte Oír contra cinc càrrecs de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ): Miguel Polo (president), Juan Torralba (secretari general), Cristina Sola (comissària d’Aigües), Manuel Torán (director tècnic) i Arancha Fidalgo (cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica). La magistrada argumenta que no hi ha indicis que justifiquin l’admissió de la querella.