La jutgessa ha insistit a Carlos Mazón que vol saber qui va enviar l'alerta per la DANA. En una interlocutòria que ha estat notificada aquest dijous a les parts, la titular del Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja (Horta Sud) ha tornat a requerir a la Generalitat valenciana que comuniqui qui va prendre la decisió d'enviar l'SMS d'alerta per la DANA el passat 29 d'octubre —en un termini màxim de cinc dies—, alhora que ha demanat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que faciliti les dades relatives al cabal del barranc de Poio de les 16.13 hores a les 18.42 hores d'aquell dia i com es van transmetre.
Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada també ha acordat sol·licitar a diferents mitjans de comunicació material videogràfic sobre la crescuda de la rambla i les declaracions i les comunicacions efectuades per autoritats i responsables d'Emergències, tant sobre el coneixement del sistema Es-Alert com "sobre el nivell d'alerta i l'evolució de les circumstàncies meteorològiques" durant aquella data. Finalment, ha acordat citar a declarar en qualitat de pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) en relació amb un estudi cartogràfic en el qual es detalla "de forma minuciosa" els nivells als quals va arribar l'aigua després del desbordament del barranc de Poio en municipis de l'Horta Sud.
El desconeixement de les víctimes
La resolució judicial recull que, de la pràctica dels oferiments d'accions i declaracions de testimonis i familiars dels morts del partit judicial de Catarroja, "es constata un desconeixement per les víctimes de la situació d'altíssim risc en la qual es trobaven pel desbordament de la rambla de Poio, així com del barranc de l'Horteta". En aquesta línia, recorda que moltes víctimes de la tercera edat "es trobaven en les plantes baixes dels seus domicilis i van morir en ells", mentre que altres estaven o circulaven pels carrers o baixaven a treure vehicles dels seus garatges quan el missatge d'alerta on s'instava a evitar desplaçaments "es va enviar als telèfons mòbils a les 20.11 hores".
La jutgessa considera que és necessari analitzar no només si es van produir els oportuns mesuraments del cabal del barranc de Poio i el seu coneixement per part dels responsables d'Emergències, sinó també si la "simple percepció directa de qualsevol persona propera" a aquesta rambla de la "intensitat del desbordament" va poder permetre a aquests responsables conèixer la situació. A més d'analitzar l'emissió de l'SMS pel sistema Es-Alert, la magistrada entén que cal saber també si es va comunicar el risc existent a la població i l'evolució de les circumstàncies meteorològiques per "altres mitjans" de forma prèvia, com "conferències de premsa, declaracions públiques o comunicats oficials als mitjans".
Qui va prendre la decisió?
Sobre l'enviament de l'SMS, indica que en la documentació remesa per la Conselleria d'Interior i Emergències no es respon a la petició d'informació sobre quina persona va prendre la decisió, motiu pel qual ara ha tornat a requerir a la Generalitat perquè ho comuniqui "en l'improrrogable termini de cinc dies". També sol·licita a la Conselleria que identifiqui el funcionari o el tècnic que va executar l'ordre. D'altra banda, la interlocutòria assenyala que existeix un interval de temps sense missatges sobre el cabal de la rambla de Poio en les comunicacions de la CHX de la tarda del 29 d'octubre, entre un correu de les 16.13 hores i un altre de les 18.42.
Tanmateix, la jutge precisa que la mateixa CHX va informar en una nota de premsa del 4 de febrer que el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) "funcionava i transmetia dades actualitzades cada cinc minuts". És per aquesta raó per la qual la magistrada requereix a la Confederació que faciliti "la integritat" de les dades existents en aquest interval de temps sobre el cabal del barranc i concreti "el mitjà utilitzat de transmissió", si aquest consistia en la seva publicació en la pàgina web de la CHX o si se'n va fer servir cap altre. La interlocutòria, que ha estat notificada ja a la Fiscalia i a les set acusacions particulars personades fins ara en el procediment, pot ser recorregut en reforma o apel·lació.