Només existeixen dos sexes —dona i home—; els homosexuals pateixen diverses patologies; no hi ha més dones que morin pel fet que l'avortament sigui il·legal a certs països i la dona s'ha incorporar al mercat laboral, però no per "emancipar-se de res", sinó perquè l'Estat "necessita la seva presència per humanitzar-lo". Aquestes són només algunes de les polèmiques declaracions que al llarg dels anys ha anat deixant anar la jutgessa espanyola que ha estat elegida membre del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), María Elósegui, especialment vincular l'homosexualitat a diverses patologies, tal com ha recollit ElDiario.es.

Una tria que pot semblar contradictòria i incongruent, ja que el Tribunal de Drets Humans, com indica el seu nom, és la màxima autoritat judicial que ha de garantir els drets humans i les llibertats fonamentals a tota Europa. Tot i que el 2016 aquest tribunal ja va sentenciar per unanimitat dels 47 jutges que el componen que el matrimoni de les persones d'un mateix sexe no és un dret i van donar via lliure als diferents països de la Unió Europea per fer el que considerin en aquest sentit en la seva legislació.

Elósegui, que és la primera dona espanyola que entra al TEDH, sempre ha insistit a diferenciar el concepte 'sexe' del de 'gènere', sota l'argument que el primer "està determinat biològicament de manera molt clara", mentre que el segon es refereix a "construir la pròpia identitat sexual i/o de gènere". 

Les conseqüències

Amb uns raonaments molt similars als de l'organització homòfoba Hazte Oír —que anava de tour per Espanya predicant que "Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva"— en un article del 1995 a Aceprensa, on s'entesta a subratllar que el repartiment de les feines entre un matrimoni d'home i dona "és una cosa absolutament arbitrària" i que, per tant, "no té base biològica", la jutgessa subratlla que "una cosa és que hi hagi tasques que poden desenvolupar indistintament l'home o la dona, i una altra que existeixin identitats sexuals i personalitats andrògines o neutres" perquè "la persona és inseparable del seu cos i, per tant, és un ésser sexuat, que sempre desenvolupa les seves qualitats amb matisos propis del seu sexe".

Elósegui ha estat la protagonista al llarg dels anys de declaracions molt polèmiques. El 2014 va avalar en un article a El Comercio que el Tribunal Constitucional del Perú negués a una dona transsexual el canvi de sexe en el seu DNI en un article on sustentava que "el dret peruà ha donat protecció a la identitat sexual basant-se en la indisponibilitat registral del sexe cromosòmic". I no només això. També al web Almudi.org, vinculat a l'Opus Dei, va deixar anar que en el seu llibre sobre el gènere sexual aclareix "una cosa molt simple, com la tesi que no hi ha cap tercer sexe i que tot home o dona és això: home o dona".

La nova jutgessa espanyola a Estrasburg, a més, prova de fer veure que està oberta a tot sota l'argument que "cada individu ha de ser lliure per a desenvolupar la seva identitat sexual com vulgui", però, ara ve el pitjor, avisa: "No pot eludir les seves conseqüències".

El currículum d'Elósegui

Elósegui és membre numerària de l'Opus Dei i ha dedicat part de la seva vida a estudiar la igualtat jurídica entre homes i dones. Entre altres coses, és membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola de Jurisprudència i Legislació, una institució que té per objectiu "contribuir al perfeccionament de la legislació", com s'hi pot llegir al seu web; i va rebre el premi el 2008 Luis Portero de Drets Humans. 

I no només això. Ha col·laborat en l'elaboració de la Llei per a la Igualtat Efectiva d'Homes i Dones per encàrrec del govern de Zapatero, una llei que el PP va acabar recorrent al Tribunal Constitucional, però que l'alt tribunal no va admetre a tràmit.

La nova jutgessa del TEDH ha escrit 17 llibres, d'entre els quals destaca El rostre de la violència. Més enllà del dolor de les dones, on sosté que la fidelitat és un "valor important per l'home, però encara més per la dona" i assegura que una persona que consumeixi pornografia "té símptomes de retrat psicosexual que requereix un diagnòstic".

De los Cobos o Elósegui?

Dimarts, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (APCE) va triar Elósegui com a nova jutgessa representant d'Espanya al Tribunal de Drets Humans, la mateixa assemblea que va donar zero vots a l'expresident del Tribunal Constitucional (TC) Francisco Pérez de los Cobos, després de suspendre l'examen a què s'han de sotmetre amb un zero per no saber parlar ni anglès ni francès.

Això va cridar l'atenció de l'APCE, que va tirar pel dret en veure la manca de coneixements de De los Cobos i va optar per donar aquest càrrec a una jutgessa poc imparcial en la llibertat sobre la tendència sexual de la ciutadania.

L'expresident del TC, a més d'haver manipulat el currículum per posar-hi que tenia el nivell d'anglès i francès requerit quan no en té pràcticament ni idea i haver demanat al TEDH que li fessin les preguntes en espanyol, també va amagar la militància al PP.