Podríem arribar a veure el rei emèrit assegut al banc dels acusats? És una de les preguntes que planen a l'ambient, després de la bomba informativa que s'ha fet pública aquesta setmana: que la Fiscalia suïssa investiga Joan Carles I per una suposada donació que hauria rebut l'any 2012 a un compte del país helvètic de part de l'aleshores rei de l'Aràbia Saudita. Arran del cas, la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya ha demanat informació a Suïssa. Ara bé, si les proves comencessin a encaixar, la justícia espanyola podria arribar-lo a jutjar? La resposta és que sí, però amb límits: des de la seva abdicació, aviat farà sis anys, ja no és inviolable...del tot. 

La Constitució estipula que "la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat" penal. És a dir, que no se'l pot jutjar. Aquesta persona, ara és Felip VI. Què passa, però, amb el seu pare?

Poques setmanes després d'abdicar en favor del seu fill, Joan Carles I va aconseguir que el govern Rajoy reformés la Llei Orgànica del Poder Judicial per no deixar-lo a la intempèrie judicial, com havia passat amb la Infanta Cristina i el cas Noos. Es va incorporar una esmena perquè els reis emèrits, els prínceps i princeses i les seves parelles passessin a ser aforats. Això vol dir que no poden ser jutjats per un tribunal ordinari, sinó que només pot fer-ho el Tribunal Suprem. 

Existeix una limitació cabdal. I és que tots els actes comesos durant la seva etapa com a cap d'Estat, és a dir com a monarca, no poden ser jutjats. Només ho serien aquells realitzats a partir de la seva renúncia a la corona, l'estiu de 2014. Amb tot, diversos juristes apunten que aquesta cotilla va en funció de com s'interpreti la llei. Segons aquest corrent, Joan Carles I estaria protegit només pel que fa a la seva activitat relacionada amb el seu càrrec institucional, però no en els assumptes vinculats a la seva vida privada, com a ciutadà. 

El presumpte delicte pel qual s'investiga el rei emèrit s'hauria comès l'any 2012, per tant, encara durant el seu regnat. Ara bé, estaria relacionat amb la seva activitat personal, no amb el seu càrrec. A més, si es confirma que el compte s'ha mantingut obert al llarg dels anys, el delicte hauria persistit fins després de la seva abdicació.

En qualsevol cas, el privilegi que sí que té Joan Carles I és l'aforament, que estableix que en cas d'acabar davant la justícia, seria posat a disposició d'un tribunal jurídicament superior a l'ordinari. Un avantatge processal que també gaudeixen els diputats i senadors, els membres del govern i la cúpula del poder judicial. En total, unes 10.000 persones.