El jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona ha admès a tràmit un escrit dels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas en què acusen l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’un delicte de prevaricació per la suspensió de les relacions amb la ciutat de Tel-Aviv. Segons han avançat elDiario.es i Nació Digital, els autors de l’escrit valoren que hi pot existir “antisemitisme” en la carta amb la qual la líder de Barcelona en Comú va argumentar la decisió. En aquella carta, Colau denunciava l’existència de crims d’apartheid.

El procediment també esquitxa el director de cooperació del moment per la signatura de l’informe que justificava la decisió de trencar temporalment les relacions amb Tel-Aviv. La querella ha estat admesa a tràmit, però de moment només s’ha demanat informació a l’Ajuntament de Barcelona.

Ada Colau va decidir trencar amb Tel-Aviv el febrer passat en una decisió política que va aixecar molta polseguera. La decisió va suposar deixar en suspens l’acord d’amistat que agermanava Barcelona, Tel-Aviv i Gaza. Aquest acord era vigent des de l’any 1998 sota el paraigua dels Acords d’Oslo. L’alcaldessa va tirar endavant amb aquesta iniciativa sense passar la qüestió pel ple municipal, cosa que va ser àmpliament criticada per la majoria de partits a l’oposició.

L'alcalde de Tel-Aviv demana restablir relacions

L’alcalde de Tel-Aviv, Ron Huldai ja ha fet la petició formal de restablir les relacions en una carta adreçada al nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, on, a més de felicitar-lo pel nou càrrec, li demana expressament que restableixi l’acord d’agermanament entre les dues ciutats, a més d’encoratjar-lo a “aprofundir i enfortir” els llaços entre les dues ciutats, que van quedar malmesos per la decisió de Colau de trencar l’acord. Huldai també aprofita l’ocasió per convidar Collboni a visitar Tel-Aviv i ha mostrat la seva disposició per “ajudar, aconsellar i intercanviar idees” que permetin millorar les vides dels ciutadans de les dues ciutats.

Colau va anunciar, el 8 de febrer passat, la suspensió temporal de totes les relacions amb l’estat d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv en una decisió presa per decret d’alcaldia i que anava acompanyada d’una carta al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en què l’informava de la decisió. Segons la carta que Colau va adreçar a Netanyahu, diverses entitats internacionals com Human Rights Watch, Amnistia Internacional i l’associació israeliana B’Tselem havien “denunciat que les pràctiques de l’Estat d’Israel contra la població palestina poden constituir crims contra la humanitat d’apartheid i persecució”.

Així mateix, recordava que el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució que qualificava “les pràctiques d’ocupació israelianes com a ‘equivalents a l’apartheid’”. Per això, Colau va assegurar que no pot romandre “impassible davant de la vulneració sistemàtica dels drets bàsics de la població palestina”, perquè seria “un greu error aplicar una política de tracte desigual i tancar els ulls davant una vulneració àmpliament constatada i documentada per organismes internacionals des de fa dècades”.