Un jutjat de Madrid ha anul·lat la llicència d'obres que permet fer les exhumacions al Valle de los Caídos, rebatejat com a Valle de Cuelgamuros. Segons ha informat EFE, el Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Madrid ha anul·lat l'acord de l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial (Madrid) pel qual es va concedir llicència urbanística, donant així la raó a una demanda interposada per associacions com la Fundació Francisco Franco o l'Associació per a la Reconciliació i la Veritat Històrica. Aquest mateix jutjat ja va suspendre de manera cautelar la llicència el novembre del 2021, una decisió que va revertir posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en una resolució que aquest mes de març va avalar el Tribunal Suprem.
Nou obstacle per a les exhumacions al Valle de los Caídos
Fa tan sols dos dies, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va rebutjar aturar les exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, tal com demanava l'Associació per a la Defensa de la Valle de los Caídos. En aquest cas, però, la justícia s'ha pronunciat en contra de les exhumacions. Es tracta d'un nou obstacle per al compliment de la resolució judicial que el 2016 va reconèixer el dret dels familiars dels germans Lapeña a recuperar els cossos. La qüestió que s'ha jutjat en aquest procés és l'instrument jurídic que s'ha fet servir per autoritzar les obres a la basílica.
La jutgessa Eva María Bru Peral explica a la seva sentència, que es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que en aquest procediment judicial no s'ha intentat determinar "si es pot o no fer obres a la basílica", sinó establir si aquestes obres es van haver d'autoritzar mitjançant una llicència d'obres, com va establir l'acord de la localitat, o a través d'un pla especial. Després d'examinar el cas, la magistrada afirma que, a causa de la "complexitat" de les obres, reconeguda en la descripció del projecte, aquestes "entraven a l'àmbit d'un pla especial", malgrat els "esforços de Patrimoni Nacional" per encaixar-les "dins una mera llicència d'obres".
La magistrada apunta que, en aquest cas, el projecte parlava d'"obres de reforma", en què s'incloïen treballs d'ampliació, però recorda que "les ampliacions estan expressament prohibides per ser autoritzades a través de llicències, per la protecció integral del bé". Una llicència d'obres hauria d'estar limitada a tasques de "manteniment, consolidació, recuperació o rehabilitació". En aquest sentit, la jutgessa ha detectat "falta de motivació" a l'informe de l'arquitecte municipal, que no va fer "una valoració i qualificació de les obres", sinó que es va limitar a "reproduir la normativa municipal i les dades existents" al projecte de Patrimoni Nacional.
El llarg procés per engegar les exhumacions de les víctimes de la Guerra Civil
Al recinte del monument franquista, considerat la fossa comuna més gran d'Espanya, romanen enterrats 33.833 cossos de víctimes dels dos bàndols de la Guerra Civil. D'aquests, 128 han estat reclamats pels seus familiars, i després d'un llarg periple judicial i polític, finalment el passat mes de juny van començar les tasques forenses per exhumar-los en compliment de la sentència històrica del 2016, que va reconèixer el dret dels familiars de Manuel i Antonio Ramiro Lapeña, a exhumar els seus cossos. Naturals de Villarroya de la Serra (Saragossa), van ser afusellats el 1936 pels franquistes, enterrats a Calatayud (Saragossa) i després reinhumats sense permís de la família al Valle el 1959.
A partir del 2020, Patrimoni Nacional va reconèixer el dret d'exhumació a tots els familiars de víctimes que ho reclamin i que puguin acreditar que els cossos estan enterrats a les criptes de Cuelgamuros, i l'actual executiu va aprovar el març del 2021 una subvenció de 665.000 euros per a les exhumacions. Poc després, el juny de 2021, l'Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial va concedir a Patrimoni Nacional la llicència urbanística per a les obres d'exhumació, però l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica va recórrer aquesta mesura perquè considerava que això influiria en la "necessitat de respectar el sagrat repòs etern" dels morts i les seves famílies.
El Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Madrid va suspendre el novembre de 2021 la llicència d'obra en entendre que eren "evidents" els danys que es podrien causar si es feien les obres abans de tenir una sentència definitiva, ja que "la construcció originària hauria desaparegut". Per aquest motiu, van quedar paralitzats els treballs de preparació per a les exhumacions. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar el juny del 2022 la suspensió, però la decisió va ser recorreguda. Poc després, el desembre de 2022, van començar els treballs previs per a les exhumacions, consistents a habilitar els accessos als columbaris, assegurar les estructures arquitectòniques que ho necessitessin i implementar els protocols de seguretat laboral. El Tribunal Suprem va rebutjar el març del 2023 el recurs de la Fundació Francisco Franco i d'un particular que advocaven per paralitzar els treballs i als quals ara la jutgessa dona la raó, provocant un nou gir en aquesta llarga lluita.