El jutjat d'instrucció número 15 de Madrid ha obert diligències contra el que fos president en funcions de la SEPI, Bartolomé Lora, i el consell d'administració de l'organisme després d'una denúncia de Manos Limpias per presumpta malversació en el rescat de l'aerolínia Plus Ultra. En una interlocutòria datat el passat 8 d'abril, la magistrada Esperanza Collazos indica que "els fets denunciats fan presumir la possible existència d'una infracció penal".
Entre els membres del consell de la SEPI figuren quatre secretàries d'Estat, Esperanza Casteleiro (Defensa), Inés María Bardón (Hisenda), Sara Aagesen (Energia) i Ana de la Cueva (Economia i Suport a l'Empresa). A més també figuren el secretari general d'Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa, Raúl Blanco, la directora del Gabinet de la vicepresidenta primera del Govern, María Isabel Valldecabres, i el director del Gabinet de la ministra d'Hisenda, Carlos Moreno.
El procés d'instrucció està encara en la seva fase inicial, i encara que la jutgessa ha sol·licitat documentació amb relació a la denúncia, encara no ha cridat ningú a declarar en qualitat d'investigat ni testimoni.
Fonts properes al consell gestor del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques han manifestat "la plena disposició a col·laborar amb la justícia i, per tant, a actuar amb la màxima transparència i rigor davant de possibles requeriments orientats a aclarir qualsevol tipus de dubtes que puguin suscitar-se en relació amb aquest procediment".
Les mateixes fonts expliquen que l'operació compleix tots els requisits d'elegibilitat, i que es tracta d'una ajuda emparada per la normativa comunitària; Plus Ultra és companyia estratègica per al Hub Madrid-Barajas, que no estava en crisi al tancament de 2019, però va tenir una forta caiguda d'ingressos per la pandèmia de coronavirus.
La denúncia ha estat presentada pel secretari general de Manos Limpias -sindicat que va exercir l'acusació popular en el cas Nóos-, Miguel Bernard, que està sent jutjat a l'Audiència Nacional en el marc de la causa sobre Ausbanc.
Rescat de Plus Ultra
El passat 9 de març el Govern va donar llum verda al rescat de Plus Ultra amb 53 milions d'euros en préstecs del Fons de Suport a la Solvència de les Empreses Estratègiques de la SEPI. Això va suscitar les crítiques dels seus competidors i dels partits de l'oposició, entre ells el PP, que va sol·licitar la creació d'una comissió d'investigació en el Congrés en considerar que és una empresa espanyola "no estratègica" amb gran pes de capital veneçolà i panameny.
Plus Ultra va ser la segona línia aèria, després d'Air Europa, en rebre ajuda d'aquest fons, creat el juliol de 2020 per donar suport a empreses estratègiques solvents i viables que la pandèmia de la Covid-19 ha posat en una situació difícil.
Es tracta d'una companyia espanyola que va començar a operar el juny de 2015 i opera vols regulars de llarg radi des de Madrid i Tenerife a diferents destinacions amb avions A340/300 i A340/600. Dona ocupació directa a 345 persones i, de manera indirecta, a 2.500 persones.