Un jutjat de Madrid ha obligat José Luis Martínez-Almeida a recuperar una placa de Francisco Largo Caballero, polític socialista durant la Segona República espanyola. Va ser el 29 de setembre del 2020 quan el ple de l'ajuntament de la capital espanyola va aprovar la retirada dels noms del bulevard Indalecio Prieto (un altre polític del PSOE d'aquell període) i de l'avinguda Francisco Largo Caballero, així com la placa commemorativa d'aquest últim situada en una plaça del districte de Chamberí. Però el jutjat contenciós administratiu 30 de Madrid ha anul·lat ara l'acord, que havia comptat amb els vots del Partit Popular, Vox i Ciutadans. La justícia ha estimat el recurs que va presentar el sindicat UGT, del qual Largo Caballero va ser un dirigent històric.
L'administració demandada haurà de "restituir l'esmentada placa de la façana de l'edifici de la Junta Municipal de Districte de Chamberí, situada a la plaça de Chamberí número 4 de Madrid", dicta el text. D'aquesta manera, el consistori està obligat a recuperar la placa perquè la magistrada Carmen Casado Guijarro considera que la seva retirada no s'ajusta "a dret". Això sí, sempre quan no es recorri la sentència. Recordem que les parts demandades són l'Ajuntament de Madrid, el Grup Municipal de Vox i l'Asociación Reivindicativa de la Memoria Histórica Raíces. Aquestes parts diuen a l'escrit que la retirada de la placa sí que va ser "ajustat a dret" perquè no es tractava d'un "bé protegit del patrimoni cultural de l'Ajuntament de Madrid". Sigui com sigui, la proposta del partit d'extrema dreta que va comptar amb el suport del PP i C's va deixar la imatge de dos operaris desmuntant la placa amb un martell. Això va ser el 15 d'octubre del 2020.
Gairebé dos anys després, la justícia ha dictaminat que Largo Caballero no era subjecte de l'article 15 de la llei de memòria històrica. Això és una llei que permet que les administracions públiques retirin escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esmenes commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. Així doncs, la sentència acusa l'ajuntament de l'omissió de "demanar l'informe preceptiu de la Comissió per a la Protecció del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de la Ciutat de Madrid, al qual venia obligat, per tractar-se d'un element inclòs en el Catàleg d'Elements Protegits del PGOUM/1997".
Vox ja ha anunciat que recorrerà la sentència i que espera que els serveis jurídics de l'Ajuntament de Madrid facin el mateix. Però l'esquerra ha celebrat la decisió judicial. La portaveu de Más Madrid en el consistori, Rita Maestre, ha escrit a les seves xarxes socials que "la destrucció de la placa de Largo Caballero no hauria d'haver passat". "El PP va acceptar la proposta de Vox d'esborrar la nostra història i, al final, la justícia posa la memòria democràtica en el lloc que la dreta i la ultradreta li neguen. Les martellades no s'obliden", ha afegit. En una línia similar s'ha manifestat el PSOE, que s'ha mostrat "content" per la sentència i ha assenyalat que la decisió judicial considera provat que la placa de Largo Caballero "estava protegida". És per això que "mai s'hauria d'haver tret a martellades sense cap procediment administratiu". "Exigim a l'alcalde Martínez-Almeida que no recorri aquesta sentència de la mateixa manera que no va recórrer la restitució dels carrers franquistes en el seu moment", ha conclòs.