Segon moviment dels tribunals per investigar les responsabilitats en la gestió del temporal que ha provocat més de 200 morts al País Valencià. Després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana admetés a tràmit la demanda de l’advocat valencià Curro Nicolau per “inactivitat” de Carlos Mazón amb la DANA, ara el Jutjat d’Instrucció Número 15 de València ha acordat incoar diligències prèvies d’investigació pels delictes d’homicidi imprudent, imprudència greu de lesions i danys per imprudència contra tres persones: la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), María José Rallo del Olmo, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, i el secretari de Seguretat i Emergències i director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso Torres (encara que el document contenia el nom del seu predecessor). Aquesta decisió arriba arran d’una denúncia que va presentar Manos Limpias el 31 d’octubre, dos dies després de la DANA. El jutge ha acordat inhibir-se del coneixement dels fets a favor del Jutjat d’Instrucció Número 20 de València, donat que va ser el primer a obrir diligències prèvies per la mort d’una persona per la DANA.
🔎 La DANA al País Valencià arriba als tribunals: querelles i demandes contra Sánchez, Mazón i l’AEMET
La denúncia original de Manos Limpias, signada per Miguel Bernard (el seu secretari general), anava dirigida contra dos organismes, un de dependent a la Moncloa i un vinculat a la Generalitat Valenciana. L’escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, incloïa una sèrie de captures de pantalla per acreditar que “experts de tot el món van alertar a Espanya de la tragèdia que podia originar la DANA” i esgrimia que l’alerta vermella de l’AEMET es va donar a les vuit del matí del dimarts 29 d’octubre i, tanmateix, Protecció Civil va enviar l’avís a través del sistema ÉS-Alert a les 20.10 hores. “Aquesta acusació popular ha esperat prudentment que el Ministeri Públic procedís a l’obertura de diligències informatives i, donat el temps transcorregut i davant del seu silenci, a aquesta acusació popular s’han dirigit innombrables persones afectades per tal que instéssim la corresponent denúncia”, argumentava Manos Limpias.
Posteriorment, cinc dies més tard, va ampliar la denúncia contra el responsable de la CHJ, un organisme dependent del Ministeri per a la Transició Ecològic i el Repte Demogràfic. Els arguments del pseudosindicat ultra adduïen que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica “no va funcionar correctament”, que l’estació d’aforaments en el Barranc de Xiva (o Rambla del Poyo) “va poder haver detectat i alarmat de l’avinguda que venia”, que la CHJ va notificar al migdia que el cabal “era baix i no va actualitzar la dada fins quan la situació era ja crítica” i que la CHJ “només” ha destinat un milió en “edificacions preventives”. “Tots aquests elements o circumstàncies, pressuposen una responsabilitat penal del denunciat”, justificava l’escrit.
Altres accions judicials contra la Generalitat Valenciana i contra la Moncloa
Què més té la justícia sobre la taula? De moment, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana té sobre la taula una querella i una denúncia contra Carlos Mazón i haurà de decidir en els pròxims dies o setmanes sobre la seva admissió. La querella la va presentar Iustitia Europa per “l’abandonament absolut”, la “cadena d’errors i omissions flagrants”, la “falta d’actuació efectiva”, el “desemparament viscut pels ciutadans” i “l’omissió de les seves responsabilitats”. Fa nou dies, la Sala Civil i Penal la va registrar i el lletrat de l’Administració de Justícia va demanar als querellants que complementessin l’apoderament presentat. Un cop això s’ha fet, s’haurà de donar traslladat al Ministeri Fiscal perquè informi sobre la seva admissió o inadmissió a tràmit.
D’altra banda, la Fiscalia va remetre una denúncia a instàncies de la CGT pel delicte contra la seguretat dels treballadors. Malgrat que els delictes són diferents, la va enviar directament al TSJCV perquè tenia constància que allà hi havia la querella de Iustitia Europa. A més, s’ha admès a tràmit la demanda de l’advocat Curro Nicolau (a través del contenciós administratiu) contra la presidència de la Generalitat i s’està gestant una demanda col·lectiva per les negligències de Carlos Mazón, Salomé Pradas (consellera de Justícia i Interior) i Emilio Argüeso (secretari de Seguretat i Emergències). Així mateix, l’associació Liberum va impulsar una demanda contra la delegació del govern espanyol al País Valencià i el TSJCV es va inhibir a favor del Suprem.
En paral·lel, tant Manos Limpias com Iustitia Europa i Vox han impulsat querelles contra Pedro Sánchez (president del govern espanyol), Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior) i Teresa Ribera (vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic). Iustitia Europa va justificar que l’Estat “va fallar i va desaparèixer en el moment de més necessitat” i va deixar als ciutadans “desprotegits i desemparats” davant de la catàstrofe. I el líder de Vox, Santiago Abascal, va argumentar que declarar l’emergència nacional era un “deure inexcusable i ineludible” que la Moncloa va esquivar de forma “conscient” i va denunciar que Sánchez “es va rentar les mans en una evasió competencial absolutament criminal”. Tots aquests casos són competència del Tribunal Suprem.
Homicidi imprudent, imprudència greu de lesions i delicte de danys per imprudència
Què va denunciar Manos Limpias? En concret, va assenyalar tres delictes. En primer lloc, l’homicidi imprudent (article 142 del Codi Penal) es dona quan algú causa la mort d’un altre per “imprudència greu” i té una pena de presó d’un a quatre anys. “Si l’homicidi s’hagués comès per imprudència professional, s’imposarà a més la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o càrrec per un període de tres a sis anys”, afegeix. En segon lloc, la imprudència greu de lesions (article 152 del Codi Penal) es castiga “en consideració al risc creat i el resultat produït” i també preveu penes d’inhabilitació especial si es comet per “imprudència professional”. Finalment, el delicte de danys per imprudència (article 267 del Codi Penal) es produeix per “imprudència greu”, si hi ha danys en quantia “superior a 80.000 euros” i es castiga amb la pena de multa de tres a nou mesos, en funció de la seva importància. Això sí, en aquest últim cas, les infraccions només poden ser perseguibles amb la denúncia de la persona afectada o del seu representant legal i, en alguns casos, del Ministeri Fiscal.