Un escenari ple d'urnes de l'1-O instal·lat davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb el lema L'únic canvi real, la independència ha estat el lloc des d'on Junts per Catalunya ha presentat el compromís d'activar la declaració d'independència si s'assoleix el 50% dels vots. Ho ha fet en un míting en què han intervingut els presos polítics de Junts, que divendres van sortir de Lledoners amb el tercer grau, i en connexió amb el president Carles Puigdemont des de Waterloo.
La presidenciable del partit, Laura Borràs, ha tancant l'acte fent una "enèsima crida a la unitat" i advertint ERC, sense citar-la, que la independència no s'aconseguirà garantint al PSOE l'aprovació dels pressupostos.
Impuls urgent
Borràs ha advertit que, després d'aquesta legislatura, és "urgent el canvi" en l'estratègia independentista perquè les institucions de Catalunya són ara més depenent que el 2017, per la qual cosa cal donar "un nou impuls al procés" amb un Govern fort i independentista i "fer les coses diferents i millor".
En aquest sentit ha reclamat que, en cas que es revalidi la majoria independentista i s'aconsegueixi superar el 50% dels vots, tots els actors de l'independentisme es comprometin en l'activació de la declaració d'independència del 2017, i que el Parlament després de la seva constitució adopti una resolució que constati l'existència d'una majoria democràtica a favor de la independència i ratifiqui la vigència de les declaracions de sobirania i la declaració d'independència del 2017.
Borràs s'ha encarregat de llegir El compromís de les Institucions de la Generalitat amb la independència, que ha sintetitzat en cinc punts, el primer dels quals "el compromís d'adoptar una actitud ferma, activa i vigilant, i si s'escau de resistència i desobediència institucional, per contrarestar qualsevol menysteniment o intromissió de l'Estat en relació a les institucions del país". El segon punt es compromet a "no acceptar ni ingerències polítiques, ni jurídiques, ni administratives contra la sobirania del Parlament", assumint tots els riscos i les conseqüències d'aquesta actitud de fermesa.
Decisions unilaterals
"Aquest és el nostre compromís i l'assumim sabent que a molts els fa por, però ja ho ha dit Puigdemont, no podem tenir por de guanyar. La por no ens pot impedir assumir una responsabilitat", ha advertit Borràs que ha subratlla que el Govern haurà d'estar disposat a adoptar les decisions unilaterals que corresponguin.
El president del partit, Carles Puigdemont, que divendres va fer una carregada contundent contra ERC, ha tornat avui a l'ortodòxia del missatge electoral de Junts; ha dirigit els seus dards a la pretensió de l'Estat d'aturar l'independentisme i ha concentrat el seu discurs a explicar les raons de l'exili i a fer una crida a votar.
"Sabeu què és el que els fa més por? No que hi hagi partits independentistes, el que els fa por és que els tornem a guanyar, no pas cap partit en concret sinó vosaltres, els vot de l’1-O. Ens han volgut callats, quiets, passius i renunciat, i hem respost amb més compromís que mai. El 14F volen que també estiguis callat a casa teva, que te n'oblidis de l’1-O", ha advertit Puigdemont insistint que "res no es construeix des de la moral de la derrota".
Defensa de la llengua
El secretari general del partit, Jordi Sànchez, ha assegurat que JxCat vol defensar el sentit de ser nació però també elements nacionals que la diferencia, com la llengua. "Nosaltres que hem rebut una herència dels nostres avantpassats en moments molt més difícils que aquests, tenim l'obligació moral d'agafar aquest llegat i deixar-lo per les generacions futures", ha advertit a més d'alertar que no és normal que hi hagi poders constituïts que treballen perquè el català no sigui una llengua normal. "No només se'ns nega el dret a ser Estat, sens nega el dret a ser nació, cultura i llengua. Això hem de defensar desacomplexadament el 14 de febrer", ha reclamat.
Jordi Turull, que ha protagonitzat el segon míting després de sortir de Lledoners, ha ironitzat que gràcies a la campanya telemàtica no cal que la fiscalia i les clavegueres de l'Estat enviïn els seus espies per omplir informes d'atrocitats, ha carregat contra la situació de la democràcia espanyola. "Estem en una situació d'emergència democràtica en drets i llibertats", ha advertit per denunciar tot seguit, assenyalant al TSJC: "vivim en un Estat en què ja és trist que la data de les eleccions no cal que en parlem, però sí cal preguntar respectaran el resultat de les urnes, o fins que no surti el que ells volen aniran putinejant?".
Turull, Sànchez, Rull i Forn, durant la intervenció al míting d'aquest dissabte davant del TSJC / ML
"Mai renunciarem"
"Avui us volem parlar d'unes idees poderoses a les que mai renunciarem", ha proclamat Josep Rull, que també ha repetit avui després de la intervenció d'ahir a Reus. Rull ha apostat per un país que "pensa en gran" que malgrat les manilles metafòriques que li ha imposat l'Estat ha impulsat polítiques per comparar-se amb Finlàndia, Dinamarca o el Quèbec en polítiques mediambientals i infraestructures.
Quim Forn, ha subratllat la necessitat de governar Catalunya per fer realitat la independència. "Per la dignitat del nostre país necessitem tornar a la mobilització que va fer sortir milers i milers de persones al carrer, per tornar a revalidar aquesta gran majoria", ha reclamat.
Míting coral
Abans, però, Junts ha protagonitzat un míting coral on diferents responsables del partit han exposat les raons que expliquen la necessitat de fer realitat la independència. L'ha obert la portaveu Elsa Artadi, i on s'ha estrenat en la campanya un dels fitxatges estrella, l'expresident de la Cambra Joan Canadell, que ha denunciat que el govern de l’Estat ha gestionat la pandèmica "de manera nefasta", ha oblidat les pimes i els autònims mentre ha beneficiat les empreses de l’Ibex.
Hi han intervingut les alcaldesses de Girona, Marta Madrenas, i de Vic, Anna Erra; el conseller Ramon Tremosa que ha exposat amb dades els dèficits que planteja Espanya i el contrast amb les dades a Catalunya; la portaveu al Parlament, Gemma Geis, ha advertit que aquests tres anys han fet "massa sovint" el recorregut des del Parlament fins al TSJC mentre que el president del grup, Albert Batet, que ha advertit que el que no necessita Catalunya és "un Estat que vagi a la contra".
A la imatge principal, Laura Borràs i Quim Forn abans de participar a l'acte / ACN