Junts per Catalunya culmina aquest cap de setmana la seva fundació com a partit. La formació que lidera Carles Puigdemont vota al llarg d'avui dissabte les ponències organitzativa i política, on destaquen els seus eixos principals. JxCat fa una aposta decidida per la confrontació contra l'Estat per forçar una negociació o assolir la independència unilateralment. Si l'independentisme supera el 50% de vots a les properes eleccions al Parlament, la formació vol sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat, segons ha avançat l'Ara i ha confirmat l'ACN.
Els equips de les dues ponències s'han centrat en la transacció de les esmenes els darrers dies, i cap no arriba viva a la votació que se celebra avui. La ponència organitzativa havia rebut unes 750 propostes de les bases, mentre que la política havia sumat unes 800 més. Una de les esmenes rebutjades proposava l'aixecament de la suspensió de la DUI.
La via internacional
Dels textos d'aquesta última ponència més ideològica en destaca la via internacional. Junts "considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat", en cas que l'independentisme superi el 50% de vots a les properes eleccions -previstes pel 14 de febrer-, segons el document polític. JxCat considera clau el paper que pugui tenir el Consell per la República -també presidit per Puigdemont- a escala internacional.
Inici del Congrés fundacional de JxCat / ACN
Negociació real
La ponència política es basa precisament en la "confrontació" per forçar l'Estat a una "negociació real". El document destaca que l'estratègia ha de ser sempre "pacífica, no-violenta i democràtica". El text polític també admet que és "convenient" ampliar la base social sobiranista, però adverteix que cal prioritzar la "confrontació". Per JxCat, aquesta estratègia ha de forçar l'Estat a acceptar un referèndum o, si no, a culminar la independència per la via unilateral.
Junts també reivindica la vigència del mandat de l'1-O, i assevera que un nou referèndum només tindria sentit si fos acordat amb l'Estat i amb prou garanties que se'n respecti el resultat. JxCat, de fet, planteja que les properes eleccions siguin un plebiscit per ratificar el mandat de l'1-O de 2017.
La ponència política no defineix explícitament JxCat com a partit de centreesquerra -sí que ho fan diversos dirigents de la formació-, ja que abraça l'esquerra però també el liberalisme i la socialdemocràcia. El partit de Puigdemont aposta, per exemple, per l'accés universal a un sistema de salut finançat "majoritàriament amb impostos", i per la col·laboració público-privada.
Doble militància
De moment un associat o associada del PDeCAT -o qualsevol altre partit- podrà mantenir el carnet i, alhora, ser militant de Junts. La formació de Puigdemont permetrà la doble militància fins que hi hagi una "confrontació electoral". És a dir, fins que -per exemple- el PDeCAT confirmi que es presentarà en solitari a les eleccions.
Tria de candidats
La ponència organitzativa establirà avui que les bases de JxCat decidiran el candidat o candidata a les eleccions a través d'unes primàries. El reglament que regirà aquest procés, però, no es començarà a elaborar fins d'aquí uns dies o setmanes, ja que les eleccions formalment encara no estan convocades.
De fet, encara no està decidit si les primàries serviran per escollir només els caps de cartell de les quatre demarcacions, o el total de les llistes electorals. Si Puigdemont optés a ser el candidat, caldria veure si se sotmetrà a primàries la votació per escollir el número dos, que seria el nom "efectiu" per optar a la presidència de la Generalitat.
El congrés fundacional de Junts, que va començar el 25 de juliol, acaba avui amb la votació de les dues ponències. Puigdemont, la vicepresidenta Elsa Artadi i el president del Congrés, Lluís Puig, clouran l'assemblea telemàtica demà diumenge. El partit compta, a hores d'ara, amb més de 4.000 afiliats.