Un tècnic corria de punta a punta del Parlament passades les nou del matí, dels despatxos de JxCat i ERC, a l'ala dreta de l'edifici, als de la CUP, just a l'extrem oposat. Sota el braç hi duia el document que tots tres partits han acabat consensuant, després d'una setmana horribilis de desavinences i lluites internes entre independentistes. El text, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, torna a fer referència al dret d'autodeterminació. Un desafiament al TC en tota regla.

Tocades les deu del matí els grups independentistes han entrat al registre del Parlament la proposta que ha acabat entrant a la reunió de la Mesa d'aquest matí. S'ha admès a tràmit, en contra de la posició de Cs i el PSC i amb l'avís dels lletrats que el punt 11 va en contra dels advertiments del Tribunal Constitucional. La proposta s'ha entrat per la via ordinària, per tant, llevat de canvis d'última hora, no es votarà al ple d'aquest dimecres, sinó al pròxim, que és ja després de les eleccions del 10-N.

La primera referència a l'autodeterminació no ho fa pròpiament per reivindicar aquest dret en si mateix, sinó el dret "dels diputats a poder debatre sobre tots els assumptes que interessen la ciutadania, inclosos el dret d'autodeterminació, la monarquia o la sobirania", conceptes tots aquests suspesos pel TC. Ara bé, més endavant deixa clar que "considera que davant les coaccions dels poders de l'Estat per intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d'expressió de tots els diputats i diputades. Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya". Aquest és el punt espinós. 

La proposta de resolució comença expressant el "rebuig a la sentència", exigint la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i denunciant una "deriva autoritària de l'Estat que afecta no només els independentistes". Alhora, remarca en el "caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista, tal com ha demostrat en les múltiples mobilitzacions dutes a terme durant la darrera dècada". També lamenta que l'Estat "està imposant la criminalització generalitzada de la dissidència política". 

Dilluns al vespre l'acord estava ja pràcticament enllestit, però ningú no s'atrevia a donar res per fet, tenint en compte com de delicada és la unitat entre tots ells. Finalment, l'entesa ha estat possible. Les negociacions han estat difícils per diversos factors. Un dels principals, el debat sobre si posar en risc la figura del president del Parlament, dels membres de la Mesa i del mateix Govern, tots ells advertits pel Tribunal Constitucional sobre possibles conseqüències penals si no aturen qualsevol iniciativa que s'endinsi pel camí de la desobediència. Les forces independentistes afirmen que no volen exercir l'autocensura. 

Tampoc no ha facilitat les coses el malestar generat arran de l'anunci que va fer el president de la Generalitat Quim Torra durant el ple de la setmana passada, que havia de servir per fer pública una resposta unitària a la sentència i que va acabar sent tot el contrari.

Els comuns en queden fora

Finalment, tot i que la idea inicial era aconseguir portar a votació una proposta que anés més enllà de l'independentisme i pogués incorporar els comuns, els de Colau n'han quedat al marge. 

Caldrà veure si la negociació durant el període d'esmenes obert a partir d'ara s'hi acaben sumant. 

La setmana 'horribilis'

Torra va sorprendre ERC i la CUP, però també els seus mateixos quadres de Junts per Catalunya, amb una proposta unilateral i no comunicada amb anterioritat en la qual apostava per exercir l'autodeterminació i validar la independència abans que acabi la legislatura. Ningú no s'hi va agafar, disconformes amb la fixació de terminis que al llarg del procés mai no s'han acabat complint. 

Amb tot, el president va fer saber a través del seu gabinet, que les tres opcions que té en compte per poder decidir sobre la independència són: un referèndum acordat –més que impensable ara mateix–, un referèndum unilateral –que no veu clar– o unes eleccions plebiscitàries –que seria l'opció amb més números.