L'independentisme comença a trobar un consens sobre com respondre a la sentència als presos polítics, en cas que sigui condemnatòria, i ja ha posat sobre la taula les primeres cartes. Així, JxCat, ERC i la CUP s'han compromès a treballar per l'amnistia dels presos un cop hi hagi veredicte. És el que es desprén del text presentat pels tres grups en el marc del debat de política general i que se sotmetrà aquest dijous a votació del ple del Parlament.
Les tres forces també demanen que la cambra catalana doni el seu "suport" i faci "una crida a l'exercici del dret de manifestació, llibertat d'expressió, mobilització i protesta, sempre per les vies pacífiques, cíviques i democràtiques". Així com també demanen que la cambra catalana i la resta d'institucions "es conjurin en liderar una resposta institucional a la sentència basada en el respecte, garantia i defensa dels drets fonamentals civils i polítics, les llibertats, i l'exercici del dret de l'autodeterminació i respecte de la democràcia".
En el text, que porta per títol "resposta de consens davant la sentència del judici al procés", també denuncien i rebutgen "la via judicial i repressiva" de l'Estat espanyol i aposten per les "vies polítiques" i "democràtiques" per l'autodeterminació de Catalunya. A més, consideren que els fets que s'imputen als presos "no poden ser constitutius de cap delicte segons els estàndards més bàsics de drets polítics i civils" i tornen a exigir el seu alliberament "immediat" així com també que és garanteixi el lliure retorn dels exiliats" a través del "sobreseïment de totes les causes repressives".
La via dels comuns: diàleg i alliberament dels presos
Els comuns, per la seva banda, s'han despenjat dels independentistes en aquestes propostes de resolució i no n'han presentat cap de conjunta. Això sí, entre les iniciatives presentades pel grup liderat per Jèssica Albiach hi ha alguns punts relacionats amb el procés que coincideixen amb JxCat i ERC. Específicament pel que fa l’aposta pel "diàleg per resoldre el conflicte" i a l’exigència de "la llibertat dels dirigents independentistas empresonats".
Concretament, des de Catalunya en Comú remarquen la necessitat que “en cas de sentencia condemnatòria” el Parlament se centri a “assolir la llibertat dels líders independentistas empresonats emprant els mecanismes jurídics i polítics més efectius per aconseguir aquest objectiu”. En el text, doncs, no parlen d'amnistia –ells sempre han apostat abans per una reforma del Codi Penal–, però encara no està clar què votaran en la proposta de JxCat, ERC i la CUP.
La CUP ofereix un "gran acord" de país
Per altra banda, la CUP ha presentat també les seves pròpies propostes de resolució, que passen bàsicament per un "gran acord de país", no només entre independentistes, mostrant així la seva mutació i canvi d'actitud de passar de la crítica i el bloqueig permanent a la proposta.
Així, en els textos presentats en el marc del Debat de Política General, la CUP estén la mà també als comuns perquè s'afegeixin a aquesta aliança post sentència. Una resposta, però, que no compren que sigui un govern de concentració, tal com planteja ERC. Per als anticapitalistes "la resolució del conflicte caldrà que sigui forçada" i que contempli la "confrontació amb l'Estat". En aquest sentit, assenyalen la necessitat que "el Govern assumeixi una proclamació republicana amb totes les conseqüències" i que ho faci comptant amb el suport de tots els actors polítics i socials del país. Tot amb l'objectiu de trobar una "solució democràtica amb o sense acord amb l'Estat".
Amb tot, la proposta més destacada de les catorze que duran aquest dijous a votació, i que esperen comptar amb independentistes i els comuns, afirma "la legitimitat de la desobediència civil i institucional, com a instruments en defensa d’aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats".
JxCat i ERC, per la seva banda, també han presentat altres propostes de resolució conjuntes i, entre les més destacades, proposen la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya i exigeixen la dimissió de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.