Els tres grups independentistes al Parlament, JxCat, ERC i la CUP, han entrat a registre una proposta de resolució que, en cas de ser aprovada, reclama al Congrés en nom de la cambra catalana que aprovi una llei d'amnistia per resoldre la situació dels milers de represaliats per part de l'Estat.
La proposta reclama l'aprovació d'una llei que no suposi una "renúncia a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació" i que, precisament, l'exercici d'aquests drets no "comporti cap mena de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes". Així doncs, el text contempla l'arxivament de qualsevol delicte "vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya des de l'1 de gener del 2013".
La proposta defensa l'amnistia assegurant que "el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal". "La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una democràcia", afegeix.
La llista de delictes
Perquè no quedi cap mena d'escletxa que l'Estat volgués aprofitar si s'acabés aprovant una llei com aquesta, els grups independentistes han volgut deixar per escrit tots els delictes que hauria de contemplar la llei.
Evidentment, els primers als quals fa menció són els delictes de rebel·lió i sedició, amb els quals van ser portats al judici al procés celebrat al Tribunal Suprem diversos consellers del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, i condemnats a entre 9 i 13 anys de presó. El següent delicte que es contempla és el de malversació de cabals públics, "quan estigui en concurs amb el delicte de sedició".
Els presos van ser condemnats per sedició i malversació / Foto: Efe
"Els delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets, així com els delictes comesos en ocasió o amb motiu d'aquests sempre que estiguin vinculats a la preparació, organització, promoció i execució del procés participatiu pera decidir el futur polític de Catalunya del 9 de novembre del 2014 o al Referèndum de I'1 d'octubre del 2017", prossegueix.
L'escrit també vol incloure les expressions fetes a través dels mitjans de comunicació, la impremta i les xarxes socials "que hagin estat valorats com a delictes d'incitació a l'odi vinculats al conflicte polític amb Catalunya". Mirant el que ha passat al carrer, els tres grups també demanen l'anul·lació dels delictes contra l'ordre públic, "entenent com a tal qualsevol dels delictes del Títol XXII del Llibre II del Codi Penal, comesos en el marc de la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya i/o de les protestes i accions de crítica de l'actuació de les autoritats governatives i/o jurisdiccionals sobre el conflicte polític amb Catalunya, incloses les del Tribunal Constitucional, amb posterioritat al Referèndum de I'1 d'octubre del 2017".
Gairebé 3.000 represaliats
El que es vol amb aquesta iniciativa, doncs, és resoldre a cop de llei la situació, no només dels presos polítics i els exiliats, sinó de tots els encausats per l'Estat que per una cosa o per una altra tenen un vincle amb el procés independentista i que gairebé arriben als 3.000. "L'amnistia ha de reparar els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i haurà de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals", diu sobre aquest aspecte.
Les protestes davant dels jutjats s'han convertit en una tònica habitual des del 2017 / Foto: ACN
De la mateixa manera, JxCat, ERC i la CUP avisen que aquesta llei d'amnistia ha d'anar acompanyada d'"una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya".
Crida a la mobilització
Els grups independentistes fan una crida a la societat catalana "a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l'alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i encoratja a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics".
Tràmit al Parlament, quimera al Congrés
Molt previsiblement, aquesta proposta patirà un profund contrast entre els suports que tindrà al Parlament i els que tindrà a la cambra espanyola. I és que mentre a la cambra catalana serà aprovada per majoria absoluta amb el possible suport inclús dels comuns, al Congrés una iniciativa com aquesta només obtindria segurament els vots dels grups nacionalistes i independentistes i, potser, el d'Unidas Podemos. En cap cas el del PSOE, que ja ha reiterat per activa i per passiva que no dona suport a aquesta opció, la qual significaria que l'Estat estaria demanant perdó a l'independentisme.