Eurodiputats de JxCat, ERC, el PNB, EH Bildu, el Sinn Féin i Régions et Peuples Solidaires han creat una grup a favor del dret d'autodeterminació que plantejarà en la pròxima Conferència sobre el Futur d'Europa l'impuls d'una 'acta de claredat europea' per "resoldre les disputes democràtiques sobre la lliure determinació" al si de la UE.
El 'Self-Determination Caucus' ha estat presentat aquest dimecres a Brussel·les per Pernando Barrena (EH Bildu), Izaskun Bilbao (PNB), Jordi Solé (ERC), Chris MacManus (Sinn Féin), François Alfonsi (Régions et Peuples Solidaires) i Toni Comín (JxCat). Juntament amb ells, firmen el manifest fundacional el president Puigdemont (JxCat), Clara Ponsatí (JxCat) i Diana Riba (ERC).
Segons recull aquest manifest el 'Caucus' es forma com "un grup no oficial d'eurodiputats pertanyents a nacions sense estat i nacions amb disputes territorials" que advoquen perquè "aquestes comunitats puguin exercir lliurement i democràticament el seu dret a l'autodeterminació d'una manera legalment reconeguda".
Several MEPs have presented the Self-Determination Caucus in favor of the right to self-determination, which aims to be a tool for the exchange of experiences between sovereign processes and the initiative for a European Clarity Law. #4D4ALL pic.twitter.com/j4Kq4wBTW4
— Pernando Barrena MEP🔻 @EHBilduEP (@pernandobarrena) January 20, 2021
Llei Europea de Claredat
El seu objectiu és treballar dins de les institucions europees per promoure els seus punts de vista comuns i defensar "la necessitat de una Llei Europea de Claredat, com a eina per resoldre disputes democràtiques sobre l'autodeterminació a la UE", ha exposat Pernando Barrena.
El manifest recorda que "aquest instrument legal ja va ser inclòs en el manifest d'Estrasburg aprovat per l'Intergrup de Minories en aquesta cambra l'abril de 2014" i subratlla que "el seu objectiu és promoure el diàleg, l'acord i una decisió democràtica, recolzada per una majoria qualificada de la ciutadania, per resoldre aquest tipus de problemes quan els processos s'esgoten a nivell local."
"Aquesta eina --afegeix-- podria basar-se en experiències conegudes i aplicades al marc internacional i europeu davant problemes similars. A més, s'ha de basar en la doctrina de les Nacions Unides sobre el dret a l'autodeterminació".
'Diversitat', lema de la UE
Els promotors assenyalen que "aquestes realitats han de reflectir-se en el concepte de diversitat que es troba en el lema de la Unió Europea", on hi ha "nacions sense estat i nacions amb disputa territorial amb graus molt diferents de reconeixement i autonomia i aspiracions molt diferents".
En aquest marc, consideren que la pròxima Conferència sobre el Futur d'Europa ofereix "una bona oportunitat per elevar i debatre la situació d'aquelles nacions sense estat i nacions amb disputa territorial que aspiren a crear o completar el seu propi estat, subratllant alhora la necessitat d'una Llei Europea de Claredat."
En aquest marc, segons ha explicat Pernando Barrena, el grup pretén ser "una eina per a l'intercanvi d'experiències entre processos sobiranistes i iniciativa per a una llei de claredat europea en el context de la pròxima Conferència sobre el Futur d'Europa".
Obert a tothom
"Es tracta d'un mecanisme dissenyat perquè la UE pugui ajudar a resoldre conflictes territorials quan s'enquistin en algun estat membre", ha precisat l'eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, que ha defensat que la Unió Europea "té experiència, vocació i eines per intervenir" i ha remarcat que, a més, "els problemes territorials no són problemes interns dels estats que les pateixen, són crisis europees".
Així mateix, la representant jeltzale ha valorat que en aquesta proposta "pragmàtica i oberta" es realitza "un plantejament vàlid per a totes les nacions sense estat o regions nacionals", en el qual "caben des dels qui reivindiquen més autogovern fins als qui plantegen la independència".
Segons recull el manifest fundacional, el grup està obert a eurodiputats actuals i exparlamentaris i, si bé ha estat creat per iniciativa de representants de les nacions que són més a prop d'aconseguir un ampli reconeixement de la seva condició d'Estat o la resolució de la seva disputa territorial, és a dir, Còrsega, Flandes, Irlanda, Catalunya i el País Basc, està dirigit a qualsevol membre que comparteixi idees i objectius".