Malgrat les amenaces del govern espanyol, la reprovació de Felip VI tornarà al Parlament. Els grups de JxCat i ERC han registrat una nova proposta de resolució, segons ha avançat Nació Digital i al contingut de la qual ha tingut accés El Nacional. El text dels independentistes, que es votarà a la comissió d'Empresa i Coneixement, torna a condemnar l'actuació del monarca espanyol, en aquest cas pel seu paper per incentivar la fuga d'empreses després de l'1-O.
Concretament, els grups independentistes demanen al Parlament que “reprovi la participació del rei espanyol, Felip VI, en la campanya coordinada de pressions polítiques a entitats econòmiques”, en referència a l’operació d’Estat revelada pel diari Ara per a retirar milers de milions d’euros dels bancs catalans. També reproven les actuacions de l’exministre d’Economia Luis de Guindos, “organitzant una retirada concertada de dipòsits de diverses agències estatals”.
El text, que ja ha estat admès per la Mesa en la seva reunió d’aquest dimarts, també “condemna la campanya per a desestabilitzar l’economia catalana per part del govern de l’Estat” i la “instrumentalització dels dipòsits bancaris de l’Estat per crear inestabilitat”. En aquest sentit, la resolució “denuncia el greu perill per a l’estabilitat econòmica i financera de Catalunya, i per extensió de l’Estat espanyol i la zona euro”, que va suposar aquesta operació d’Estat.
Els independentistes tornen a portar la reprovació del rei al Parlament després que el ple de la cambra el reprovés en una iniciativa dels comuns. Malgrat que el Consell d’Estat va concloure que no hi havia base legal per a impugnar-ho, el govern de Pedro Sánchez va interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.
“Pressió directa sobre diverses companyies”
En l’exposició de motius, JxCat i ERC argumenten que, com es “desmuntava el relat catastrofista” de Moncloa sobre l’economia catalana, l’Estat “no va tenir més remei que organitzar una campanya de desestabilització econòmica per a castigar Catalunya”. Assenyalen que l’objectiu era el d’”aconseguir una fugida de multinacionals, pel qual es va arribar a mobilitzar el cap de l’Estat exercint pressió directa sobre diverses companyies”.
“Malgrat aquestes pressions només 20 de les 100 empreses amb la facturació més elevada a Catalunya van canviar la seu social, en la seva majoria empreses de l'índex IBEX-35 els membres del qual tots, menys Grífols, van decidir inscriure la seva seu social fora de Catalunya”, assegura el text. I conclou: “Que precisament Grífols, amb un 95% de negoci fora d'Espanya, fos l'única empresa de l'IBEX que va mantenir la seva seu social a Catalunya és un indicador important de la naturalesa política de la campanya”.