Una possible inhabilitació del president, Quim Torra, obligaria a traspassar les funcions del president que es mantinguin vigents al vicepresident, Pere Aragonès, i alhora podria situar de nou tots els focus damunt del president del Parlament, Roger Torrent, atès que tot apunta que en mans de la Mesa del Parlament pot quedar la decisió de quan activar el rellotge per a la convocatòria electoral.
En aquest context, JxCat assegura que ha obert negociacions amb les forces independentistes per trobar una resposta unitària davant d'una inhabilitació, però adverteix que aquest acord "ho inclouria tot". Entre aquestes qüestions a pactar hi ha el calendari electoral, que Junts s'ha mostrat disposada a negociar, però també el funcionament del Govern i com s'exerceixen les funcions del president que es mantenen actives en un govern en funcions. "Som un govern de coalició, amb un pacte de legislatura. Això s'ha d'acordar", adverteix una font de JxCat.
"Aragonès no és president"
En aquest context, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, s'ha encarregat de recordar en roda de premsa telemàtica que Aragonès en cap cas "no és president" en aquest govern i per tant, davant una inhabilitació, cal veure "què es pot fer i què no es pot fer" amb les atribucions del president, entre les quals hi ha la coordinació del Govern.
Tant JxCat com ERC estan pendents dels informes de l'assessoria jurídica per veure els escenaris que es poden plantejar sobre el repartiment d'aquestes funcions.
Els dos grups estudien aspectes concrets de representació de la presidència, com qui ha d'assumir les sessions de control al president que cada quinze dies hi ha al Parlament, però també qüestions de funcionament del Govern, com la possibilitat de continuar aprovant decrets llei tot i que una inhabilitació del president deixaria tots els consellers destituïts i en funcions.
La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, durant la roda de premsa d'avui
Parlament: peça clau
Una altra qüestió és el Parlament. En aquest cas, JxCat adverteix que la Cambra que presideix Roger Torrent es convertirà en "peça clau" per on passa "el seguiment dels esdeveniments". La tensió de les relacions entre JxCat i Torrent són prou conegudes. Junts aprofita totes les ocasions que se li presenten per retreure a Torrent el fet que suspengués en el darrer moment el ple d'investidura de Carles Puigdemont del 30 de gener del 2018 o que la Mesa retirés a Torra l'acta de diputat quan va ser condemnat pel TSJC per desobediència. D'aquí, el nou toc d'atenció.
"La veritat és que hi ha buit, que el reglament del Parlament no preveia una interferència de la justícia d'aquesta manera", ha admès Artadi, que ha advertit que no tindria sentit prendre una decisió sobre la coordinació al Govern i que el Parlament respongués de manera diferent.
De fet, segons JxCat, l'acord entre les forces independentistes davant d'una possible inhabilitació, hauria d'incloure també l'estratègia política a Madrid, com s'afronta la taula de diàleg, com presentar-se a les eleccions, amb quins punts en comú,...
El que sí que ha assegurat Artadi, és que el president no convocarà eleccions abans de saber la resposta del Suprem, tal com ha reclamant ERC aquest mateix matí, perquè considera que seria "irresponsable" anar a eleccions en aquests moments, en plena pandèmia. A més, ha assegurat que "el president no s'inhabilitarà perquè no és bo ni per al moviment independentista, ni per a la denúncia que fe de la vulneració de drets".
Reformar el delicte de sedició: fum
Pel que fa la proposta del govern espanyol de reformar el Codi Penal en relació amb el delicte de sedició, ha assegurat que es tracta de "fum" i una "pastanaga" perquè l'independentisme voti els pressupostos de l'Estat.
Artadi ha advertit que la solució global al conflicte amb Catalunya passa per una amnistia i que el delicte de sedició s'ha de suprimir perquè "cap democràcia posa com a delicte la discrepància política" i, per tant, l'únic camí és derogar-lo.
Tensió amb el PDeCAT
La portaveu de JxCat ha provocat durant la roda de premsa el malestar del PDeCAT, amb qui aquest divendres s'hauran de veure les cares davant d'un tribunal pel litigi obert sobre la propietat de la marca Junts. Inicialment, les sigles JxCat van ser registrades pel partit demòcrata, però la nova formació de Puigdemont va acabar aconseguint-ne la propietat i així ho va fer constar al registre del Ministeri de l'Interior.
Artadi ha negat que hi hagués cap compromís sobre l'ús de les sigles en campanya electoral, com assegura el PDeCAT i com va afirmar l'expresident Artur Mas dijous passat.
"Sobre l'ús del partit polític JxCat no hi ha cap acord i no hi ha cap paper signat", ha assegurat, la qual cosa ha irritat profundament la cúpula del partit de David Bonvehí, que assegura que aquest document existeix i que el van signar Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, a més del mateix Bonvehí.
Imatge principal: El vicepresident, Pere Aragonès; el president, Quim Torra, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, dijous al Suprem / Efe