La trencadissa entre PDeCat i Junts per Catalunya ha acabat als tribunals pels drets de la formació política. Més enllà de la marca, del nom, hi ha el capital polític, els drets electorals, la militància i la legitimitat de la formació. 

De qui és Junts per Catalunya? 

La marca electoral va sorgir del PDeCat, però l'estiu passat una escissió interna va fer que els hereus de CiU que havien engegat la renovació política es quedessin sense el nom i amb una nova junta aliena als dirigents del Partit Demòcrata. Per això el cas ha acabat als tribunals i el judici tindrà lloc el 7 d'octubre. Avui s'ha fet la vista preliminar. "Cap acord", han respost els advocats de Junts per Catalunya quan la jutgessa ha fet la pregunta de rigor per si s'havia arribat a algun pacte i no calia anar a judici.

Les dues parts estan enfrontades i amb tot el capital de JxCat dividit. Si l'equip de Carles Puigdemont i Laura Borràs va poder presentar-se a les eleccions del 14-F amb la marca Junts per Catalunya, el PDeCat ho va fer utilitzant tots els drets electorals de publicitat i també de subvencions.

Al setembre ja es va fer la vista per a les mesures cautelars. El PDeCat va demanar que Borràs i Puigdemont no poguessin utilitzar el nom, però la jutgessa no es va pronunciar a favor del PDeCat i ara la legitimitat sobre Junts per Catalunya encara és més confusa. Els advocats de Junts per Catalunya van acusar el Partit Demòcrata de voler vulnerar el dret a la participació política. Amb la demanda, "Junts queda totalment bloquejat", va dir l'advocat referint-se directament a les eleccions que finalment es van celebrar el 14-F. "Junts per Catalunya té la intenció de presentar-se a les properes eleccions", va dir el lletrat, remarcant que la formació liderada per Carles Puigdemont tenia en aquell moment 4.000 afiliats.

L'assemblea del 27 de juny

Tot deriva d'una assemblea del 27 de juny del 2020, quan es van canviar tots els càrrecs de la junta de Junts per Catalunya. Una junta que era més simbòlica que res, perquè fins aleshores tota la gestió de la formació penjava del PDeCat. Junts per Catalunya era un nom, una marca amb la qual es presentaven a les eleccions i poca cosa més. Una marca, això sí, propietat del PDeCat.

Amb la reunió del juny del 2020 i el canvi de junta, el PDeCat en perd el control. Ara el judici es basa en si aquella assemblea es va fer a dreta llei o va ser un tripijoc per robar la marca. 

Segons l'advocada del PDeCat, l'assemblea no es va convocar, no s'arriba ni tan sols a celebrar ni personalment ni telemàticament, no es van emetre els vots, no es va permetre la presentació de candidats, no es va comptar amb un sistema fefaent de recompte de vots i els canvis en la junta no es van publicar a la web de Junts per Catalunya. Segons la lletrada, la nova junta "no té empara estatutària".

Entre l'argumentació de la defensa del PDeCat hi ha hagut una afectació en la comptabilitat del partit, en el capital polític i una confusió a la ciutadania sobre l'origen de Junts per Catalunya. "La confusió ha acabat afectant a les eleccions del 14-F", ha dit l'advocada.

Junts per Catalunya diu que el fet que ara se'ls vulgui treure de circulació i fer funcionar sota el paraigua del PDeCAT és un frau de llei. És "un partit intentant entrar en un alre partit", han dit els seus advocats durant la vista. Segons JxCat el judici haurà de valorar si hi ha hagut perjudici polític i econòmic i si realment es va fer l'assemblea o no. Com a exemple remarquen que cap militant de Junts ha impugnat l'assemblea. 

Els advocats de Junts per Catalunya han recordat que tots els drets electorals de JxCat per a les eleccions del 14 de febrer van anar a parar al PDeCat.