El Parlament ha aprovat aquest dijous -amb els vots a favor de Junts pel Sí i Catalunya Sí Que es Pot, l’abstenció de la CUP i el vot en contra de Cs, PSC i PP- una moció presentada pels comuns que insta al Govern a posar en marxa “les iniciatives oportunes per disposar de l’assessorament, reconeixement i aval de la Comissió de Venècia”.

La moció, presentada per CSQP, posa de manifest el compromís del Govern a cercar el reconeixement internacional del referèndum per part de la Comissió de Venècia tot i que Junts pel Sí en cap cas el considera imprescindible per a la celebració del referèndum. Per altra banda, la moció també estableix deu paràmetres que poden servir per dotar de garanties el referèndum, posant de relleu la formulació de la pregunta, els criteris perquè tingui validesa, les característiques del cens electoral o els requisits d’imparcialitat i independència que ha de tenir l’òrgan que l’organitza, entre d’altres.

Coscubiela ha estat l'encarregat de defensar la moció i ha assegurat que aquesta respon a la "necessitat imperiosa de cercar el reconeixement internacional per vèncer el bloqueig constant del Govern espanyol”. La moció, que té com a prioritat aconseguir el reconeixement previ del referèndum, posa també en valor la feina del Pacte Nacional pel Referèndum, que Coscubiela ha titllat com la "gran arma" per mostrar la unitat al voltant del referèndum.

Per la seva banda, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha explicat que el seu partit accepta aquesta iniciativa perquè busca superar “l’immobilisme” en què està instal·lat el Govern espanyol. Rovira ha reiterat el compromís del Govern de “celebrar el referèndum de forma pactada i acordada políticament amb el govern de l’Estat espanyol” però ha subratllat la voluntat de l’Executiu de Carles Puigdemont de celebrar el referèndum (o referèndum) independentment del "moment polític".

Deixant de banda els matisos, la moció ha permès disposar d’un marge d’acord entre els comuns, fins ara reacis a la celebració d’un referèndum unilateral, i el Govern de Junts pel Sí. Per la seva banda, la CUP aposta clarament per un referèndum unilateral, atesa l’oposició de l’Executiu de Mariano Rajoy.

Per aquest motiu, els anticapitalistes han carregat contra la moció presentada per CSQP ja que “implica acceptar o un referèndum pactat amb l’Estat o bé el previ reconeixement de la Comissió de Venècia”.

Segons consideren, la moció gira entorn els Estats i el reconeixement internacional de la situació de Catalunya. “L’independentisme d’ordre i esquerra d’ordre han trobat en la defensa de l’Estat un punt de trobada”, ha assegurat el diputat Benet Salellas, que ha reiterat la defensa de la CUP al dret d’autodeterminació i a la unilateralitat que comporta.

La CUP constata l’enrocament de l’Estat

Tot i l’abstenció i escepticisme de la CUP en referència a la moció, els anticapitalistes han donat suport a dos dels sis punts proposats pels comuns. Un d’aquests constata “l’enrocament de l’Estat espanyol” en la negativa a la celebració d’un referèndum pactat, “amb comportaments clarament autoritaris i que vulneren els drets democràtics de la ciutadania”.

L’altre punt fa referència a les mobilitzacions “amb caràcter unitari” que es puguin convocar en defensa de celebració del referèndum. 

Les crítiques de l'oposició

La resta de grups parlamentaris s'han oposat frontalment a la moció. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha advertit al Govern que "només poden repetir un altre 9N" i l’ha instat a posar les urnes per celebrar unes eleccions autonòmiques.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha subratllat que "el referèndum no compleix amb el primer requisit de la Comissió de Venècia”, que és el d'ajustar-se a la Constitució. De fet, segons estipula el Codi de Bones Pràctiques de la comissió, els referèndums “no poden celebrar-se si la Constitució o una llei d'acord a aquesta —com podria ser l'Estatut de Catalunya— no ho estipula". 

En aquest sentit, el portaveu del PP català al Parlament, Alejandro Fernández, ha considerat que "no existeixen via legals" per celebrar el referèndum i que en tot cas aquest "no serveix per solucionar problemes transcendentals”, citant el referèndum que es va fer a Itàlia i que va concloure amb la dimissió del primer ministre Mateo Renzi.