Pedro Sánchez va passar de rebutjar l’enviament d’armes a Ucraïna a anunciar tot el contrari en aproximadament 36 hores. És el temps que va passar entre una entrevista al telenotícies vespre de Televisió Espanyola el 28 de febrer i un Ple al Congrés dels Diputats el 2 de març. La guerra a Ucraïna tot just havia esclatat, i amb aquest canvi de posicionament per part del president del govern espanyol també es posaven els primers fonaments d’una disputa que, un any després, encara dura entre el PSOE i Podemos: la manera com es respon a la invasió russa.
El segon dia de març del 2022 ja es van traçar al Congrés dels Diputats les línies mestres de cada postura. El PSOE, a través de Pedro Sánchez, apostava per entregar “material militar ofensiu” a les tropes ucraïneses, mentre que Podemos, a través del portaveu Pablo Echenique, suplicava no participar en la guerra “sense matisos”. Més tebi era el posicionament de Yolanda Díaz, la ministra col·locada per Podemos sense tenir carnet de partit: necessitat de diàleg i diplomàcia, però llum verda a enviar armes a Ucraïna perquè “són decisions difícils”. “El president té tot el nostre suport”, deia la ministra que avui dia ja té tot a punt per fer néixer Sumar, el partit que pretén enterrar Podemos.
Foren dies intensos. No havien passat ni dues setmanes de l’inici de la invasió quan la secretària general de Podemos i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va carregar contra el PSOE en un acte de la seva formació anomenant “partits de guerra” a tots aquells que estan a favor d’enviar armes a Ucraïna. Podemos s’havia oposat des d’un inici a la decisió de la Comissió Europea de coordinar la compra de material letal per armar l’exèrcit ucraïnès. Mentre que el PSOE, abans de la confirmació de Sánchez d’enviar armes a l’exèrcit de Volodímir Zelenski, sí que ja havia apostat per una coordinació comunitària a Europa.
Transcorreguts els primers dies de la invasió russa, els dos socis de govern van intentar rebaixar la tensió i Podemos va retirar aquest atac als socialistes, a més d’assenyalar que el president Sánchez comptava “amb tot el suport” de la formació morada. Amb la tempesta del Consell de Ministres més apaivagada, Sánchez va fer a l’abril la seva primera visita a Kíiv. Es va reunir amb Zelenski i va prometre al seu homòleg ucraïnès el major enviament d’armes que l’estat espanyol havia fet a Ucraïna.
Però llavors va arribar l’OTAN. El passat mes de juny la cimera de l’Aliança Atlàntica —per a més inri, celebrada a Madrid— va acabar amb el compromís de Pedro Sánchez d’augmentar el pressupost en Defensa i augmentar la presència militar dels Estats Units a la base naval de Rota (a Cadis). La formació de Ione Belarra i Irene Montero va encendre’s i anunciar que votaria en contra d’aquesta segona promesa al Congrés. Però el PSOE es va avançar i va evitar el tràmit parlamentari escudant-se en el conveni de seguretat bilateral entre Espanya i els Estats Units.
Dit això, el primer dels dos acords de l’OTAN va portar cua, perquè havia de traduir-se en els pressupostos generals del 2023. La continuïtat del govern de coalició va semblar en un moment que perillava, ja que Yolanda Díaz va arribar a demanar una reunió urgent per avaluar la relació entre PSOE i Podemos, després que els morats denunciessin que els socialistes havien passat d’amagatotis un augment pressupostari de 1.000 milions d’euros en Defensa en un Consell de Ministres. Finalment, Podemos va haver-se d’empassar l’augment pressupostari en el ministeri de Margarita Robles, però el portaveu Pablo Echenique va alertar que la formació “vigilaria” en tot moment les passes que donaria el PSOE en el conflicte bèl·lic.
Enviament de tancs
En més d’una ocasió, Pedro Sánchez ha esperat a veure què feia la resta de socis europeus davant de la guerra a Ucraïna abans de moure fitxa. Un exemple foren els tancs: Espanya no va confirmar que entregaria vehicles pesants a l’exèrcit de Zelenski fins que no ho van anunciar França i Alemanya. Tot i trobar-se constantment amb reticències per part dels seus socis de govern —i d’investidura— el PSOE ha acabat apostant la majoria de les vegades per donar llum verda a l’enviament de material militar letal. I no ha estat fins aquest dijous que Sánchez ha confirmat que Espanya té pensat enviar un total de 10 tancs, i ha obert la porta a enviar-ne més si fes falta.
L’oposició del PP, d’altra banda, ha sabut fer més gran la ferida entre PSOE i Podemos, i els populars han insistit quan tocava en demanar l’enviament d’armes i tancs cap a Ucraïna, abanderant el discurs de solidaritat amb els ucraïnesos i de resposta contundent contra Rússia. És més, Alberto Núñez Feijóo ha volgut fer bullir l’olla en els darrers dies: va demanar a Defensa fer un viatge a Letònia amb l’excusa de voler agrair a les tropes espanyoles desplegades en aquell país “l’esforç” que fan en la guerra d’Ucraïna. El ministeri va denegar la petició del líder popular, argumentant que una visita d’aquest tipus no té precedents i que a Feijóo se li veu el llautó: era per fer electoralisme i prou.
Tot el material enviat per l’estat espanyol
El primer enviament que va fer l’estat espanyol a Ucraïna va ser un carregament de 20 tones de material sanitari i de defensa, enviat el 27 de febrer. Després que el president Pedro Sánchez fes aquell canvi de posicionament el 2 de març, Espanya va enviar dos avions amb 1.370 llançagranades i metralladores lleugeres amb 700.000 cartutxos. Des de llavors l’Estat ha enviat armament per batre carruatges, armament lleuger, munició per armament pesant, material antiaeri, vehicles lleugers i pesats, ambulàncies i combustibles, entre d’altres.
També s’han enviat uniformes d’hivern, així com racions, ràdios, material sanitari i de protecció contra atacs biològics o radiològics. A banda, Espanya també ha format 800 ucraïnesos per poder combatre amb condicions contra l’exèrcit rus. 55 combatents, per exemple, seran ensinistrats per poder usar i mantenir els tancs.