El corredor alpí Kilian Jornet ha respost a la crítica que li va fer fa uns dies l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, amb un fil de Twitter, remarcant que la seva pràctica esportiva és la forma com ell entén la muntanya. "No vaig a la muntanya per morir, sinó per viure, encara que això comporti cert risc. Crec que sóc bastant conscient del risc que prenc en cada decisió a la muntanya, un risc que individualment accepto", explica.

La polèmica va aparèixer arran d'aquest vídeo que ha penjat Jornet, i que ha impactat molt.

Mireia Boya ho va interpretar com una falta de respecte a la natura. "Els valors ambientals i paisatgístics no s'expliquen en un vídeo on l'home ensenya a dominar la natura, no a estimar-la, no a tenir-hi respecte quan s'hi va", va deixar anar l'aranesa.

Jornet discrepa, però, d'aquesta visió i afirma que hi ha diferents maneres d'interpretar la muntanya, totes vàlides si es fa amb respecte al medi ambient. "No vull dir que hi hagi una forma bona i una forma dolenta d'anar a la muntanya, sinó que amb la que jo em sento identificat és aquesta, i cadascú ha de trobar la seva, sempre que es respecti el medi ambient i les altres persones presents", ha indicat.

Segons Jornet, un dels problemes importants de la muntanya és la massificació, i proposa que això es combati "repensant el model turístic i econòmic dels territoris de muntanya". "Avui tenim un model que afavoreix un turisme molt localitzat en punts específics i moments concrets, i això té a veure amb la promoció d'aquests indrets, però encara més amb el model econòmic, que està basat en un treball molt centralitzat (empreses i oportunitats de treball majoritàriament a les ciutats) i amb horaris normalitzats (vacances al mateix temps) i pensats per a la vida en ciutat i en el turisme i no en un model de vida en el territori", ha afegit.

El corredor de muntanya també parla de l'assumpció del risc. "La presa de riscos és una decisió individual que ha de ser presa en funció de bastants paràmetres, entre ells la nostra capacitat, les condicions, etcètera. "Evidentment el que és molt arriscat per a una persona no ho és per a una altra, perquè les capacitats, experiència, estudi de les condicions... són diferents. A mi m'inspira molt, moltíssim, el que fa gent com l'escalador Alex Honnold, però soc molt conscient que si jo ho intentés, moriria", explica.

Jornet reconeix finalment que té més números per patir un accident a la muntanya perquè passa el 21% del temps despert fent-hi activitat. La resta és un 70% a casa i un 10% en viatges, en cotxe o socialitzant.