Ja era delicada fa una setmana i mitja l’estabilitat de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Els gallecs l’acabaven d’ensorrar en unes eleccions autonòmiques, i les negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord definitiu de l’amnistia s’eternitzaven. Ja era imprescindible tancar amb els independentistes la norma i passar pàgina, per dirigir-se al següent capítol, sempre farragós: negociar i aprovar els pressupostos generals de l'Estat. Va esclatar precisament en aquest instant una trama que, barrejada amb l’amnistia i els pressupostos, s’ha convertit en un còctel fatal per Pedro Sánchez. Sembla que el PP hagi oblidat la llei d’amnistia, perquè en els darrers dies només ataca el president del govern espanyol amb la mateixa munició: el cas Koldo, una trama corrupta que embolica qui fou la seva mà dreta, José Luis Ábalos, i que ja ha situat en el punt de mira la presidenta del Congrés, Francina Armengol; amb informacions que arriben a disparar, també, contra la parella del president espanyol, Begoña Gómez.
La legislatura ha arrencat des d’un túnel del qual Sánchez encara no n’ha pogut sortir, i els obstacles que va trobant-se pel camí són cada cop més difícils d’esquivar. Sembla ja pràcticament anecdòtic que Podemos trenqués fa unes setmanes amb Sumar i que els morats es convertissin en una força més amb qui negociar, amb la seva particular guerra amb Yolanda Díaz. És un moment d’extrema delicadesa, perquè els membres de la direcció del PSOE i alguns ministres no acostumen a tenir grans problemes per parlar en privat sobre altres qüestions, com ha passat en els darrers mesos amb l’amnistia, o també amb els pressupostos. Però les informacions que apareixen durant aquests dies són tan sensibles que l’entorn de Pedro Sánchez intenta pronunciar-se gens ni gota sobre aquest tema. El cas Koldo és molt més tabú.
Hi ha nervis aquests dies a Madrid. L’entorn de Francina Armengol, que ha acompanyat la presidenta del Congrés des de les Balears fins a la capital espanyola, assegura sentir-se “sorprès”, i s’ha vist obligada a fer pedagogia als passadissos del Congrés aquests dies per intentar aïllar l’expresidenta balear del cas Koldo. Als caps de files socialistes, el nerviosisme se’ls ha barrejat amb una espècie d’abatiment. Fonts socialistes admeten sentir “dolor” pel desenllaç de la relació entre José Luis Ábalos i el PSOE; i el mateix Ximo Puig va arribar a reconèixer sentir “molta tristesa” en veure la roda de premsa de qui fou secretari d’Organització dels socialistes.
El PP, disposat a convertir el cas Koldo en una Gürtel socialista, compareix constantment aquests dies en roda de premsa servint-se de les informacions que apareixen a les capçaleres de Madrid. Algunes d’aquestes informacions pretenen també embolicar la parella de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, amb alguns dels personatges de la trama corrupta. Fins ara, l’estratègia de defensa del PSOE ha passat pel ‘i tu més’ i per rebotar cap a Alberto Núñez Feijóo un fragment de la investigació per part de la Guàrdia Civil en què es menciona el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado.
El PSOE també ha llançat al PP un bumerang transparent: ha anunciat la creació (si els seus socis hi donen suport) d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre l’enriquiment il·lícit durant la pandèmia a través del material sanitari. La intenció és començar pel cas Koldo, però després utilitzar el mecanisme per fer sang al PP, pel cas del germà d’Isabel Díaz Ayuso, acusat de lucrar-se a través de la compravenda de mascaretes durant el pitjor moment de la pandèmia de la covid-19.
L’amnistia, primera llosa a treure’s de sobre
El problema de Sánchez, però, no acaba en el cas Koldo. Fa dues setmanes, quan no havia esclatat aquesta trama, el president del govern espanyol ja arrossegava dues lloses importants: l’eternització de les negociacions amb Junts per Catalunya al voltant de l’amnistia, i haver de negociar —encara— els pressupostos generals de l’Estat amb la resta de grups parlamentaris del Congrés.
Sí que és cert, no obstant això, que el PSOE podria desprendre’s d’una d’aquestes lloses en qüestió d’hores: l’amnistia. La voluntat dels socialistes és tancar un acord definitiu amb Junts per Catalunya aquest dilluns o dimarts, perquè dimecres expira la pròrroga que tenen ambdues formacions per convocar una nova Comissió de Justícia i elaborar un nou dictamen. No hi ha, a més, intenció ni per part dels juntaires ni dels socialistes de tornar a prorrogar aquest termini, si bé durant aquesta passada setmana s’ha discutit molt als passadissos del Congrés sobre l’elasticitat del reglament; en cas que al final sí que fos necessari.
Els pressupostos, dependents de l’amnistia
A la Moncloa tenen assumit, a més, que l’aprovació de la llei d’amnistia és pràcticament qüestió de vida o mort política de Pedro Sánchez. Perquè hi ha una correlació entre aquesta norma i els pressupostos: l’entorn del president espanyol té coll avall que no poder aprovar l’amnistia implicarà que Junts també obstrueixi l’aprovació dels comptes generals de l’Estat.
Míriam Nogueras va elevar la pressió sobre el PSOE fa deu dies quan, en la sessió de control al govern espanyol al Congrés dels Diputats, va recordar la desconfiança existent a Junts sobre el compliment de les inversions pressupostades per a Catalunya. María Jesús Montero, vicepresidenta primera de l’executiu de Sánchez i també ministra d’Hisenda, va admetre que cal “continuar millorant” els percentatges d’execució. Hi ha també el convenciment a la Moncloa que negociar els pressupostos no serà tan complicat com arribar a un acord definitiu amb la llei d’amnistia. Fonts pròximes a Montero asseguren que cap dels grups parlamentaris del Congrés els ha advertit d'una negociació complicada, i que detecten voluntat d'arribar a un pacte en tots els socis d'investidura amb qui mantenen converses.