Només queden dues reunions entre la CUP i JxSí per enllestir un acord marc que els cupaires puguin debatre en la seva assemblea del 27D. En aquestes setmanes, la CUP ha aixecat la veu en actes sectorials sobre qüestions que afecten les converses com Ensenyament o Sanitat. Un pressing JxSí a què aquest migdia s'hi ha afegit l'empresa minera israeliana Iberpotash i tot el que representa, com són els interessos de l'Estat d'Israel a Catalunya.

En un acte al  Torrent de Soldevila de Sallent, Bages, una zona devastada per la contaminació del runam salí de les mines que explota Iberpotash, Anna Gabriel s'ha queixat que un Govern en funcions hagi signat un conveni amb la multinacional israeliana per qualificar-la d'"empresa d'interès públic". Un document firmat el 13 de novembre a què la CUP encara no hi ha tingut accés, tot i les peticions que s'han fet al departament de Territori i Sostenibilitat.

Directius als jutjats

L'empresa ICL-Iberpotash, d'extracció de potassa a la comarca del Bages, acumula un llarg expedient de denúncies i condemnes per contaminació ambiental. Entre d'altres, la condemna a 2 anys de presó a 3 exdirectius, així com la imputació per delicte ambiental de la seva actual cúpula directiva. També cal tenir present que té la llicència ambiental anul·lada per ordre judicial.

De la mateixa manera, alts càrrecs públics estan imputats per procediments relacionats amb ICL-Iberpotash: Maria Assumpta Farran, directora general en la Direcció General de Qualitat Ambiental; Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat; Jordi Agustí, director de l'Agència Catalana de l'Aigua; i Josep Maria Canudas, alcalde de Súria, entre d'altres. Unes imputacions per accions judicials de la CUP i que han estat causa de tensions entre cupaires i el conseller del ram, Santi Vila.

Pel pla de xoc no, per Iberpotash sí

La filosofia de la queixa és evident: per afavorir una empresa hi ha recursos i per al pla de xoc, s'escatimen. La CUP porta anys i panys en una batalla judicial contra les institucions i Iberpotash pels seus efectes urbanístics i mediambientals. Segons els estudis dels cupaires, la despesa pública de la Generalitat per pal·liar els efectes contaminants dels residus d'Iberpotash ascendeixen a més de 300 milions d'euros l'any. Una despesa superior a la franja més alta de despesa del pla de xoc social que junters i cupaires miren de bastir abans del 22 de desembre.

"No podem entendre com un govern en funcions permet que una empresa multinacional destrossi el territori i hipotequi el futur del Llobregat causant una contaminació, uns efectes a la salut de les persones, unes despeses econòmiques públiques i uns danys que difícilment podran ser reparats en un període de temps raonable", lamenten des de la CUP.

Un canvi real

El cas d'Iberpotash, del qual Gabriel n'ha estat una abanderada ja com a regidora a Sallent, també serveix a la CUP per posar els punts a les is sobre el motiu de fons de les converses amb JxSí. "Necessitem un canvi real en la manera d'entendre l'activitat econòmica i el dret al treball i una altra idea de les relacions internacionals", apuntava Gabriel des de Sallent amb retrets al Govern pel "tracte preferent a l'Estat d'Israel".

De fet, Arnau Carné, membre de la Plataforma del Bages pel Boicot, Desinversió i Sancions a l'Estat d'Israel, ha carregat amb duresa contra una empresa minera que finança l'exèrcit israelià.

Des de la CUP també recorden que la multinacional està participada per l'Estat d'Israel que "bombardeja població civil" i té establert un règim "d'apartheid".