"Ha calgut treure el Sant Cristo gros". Amb aquesta glossa, Adam Majó, l'històric militant de la CUP i del MDT, enllaçava al seu compte de Twitter l'article de David Fernàndez que apostava per investir a Artur Mas. El posicionament de Fernàndez, també induït per un conflicte intern de la CUP generat per com es porten les negociacions i qui gestiona la informació, ha descarnat el debat que viuen els cupaires en aquesta negociació.

Les reaccions d'una banda i l'altra no es van fer esperar. Entre els pragmàtics i dogmàtics de la CUP, és a dir, entre els favorables a l'aliança estratègica amb JxSí i els que es neguen en rodó a investir Artur Mas perquè l'identifiquen amb les retallades i la corrupció. Una dicotomia com la que van expressar 48 homes i 31 dones diumenge a Manresa però en obert.

Discrepància

Al minut zero, la diputada independent Gabriela Serra ja va emetre un avís a navegants per tal que no saltés l'eufòria al bàndol dels pactistes. "Aquí no es mou ningú. Cap individualitat per sobre de la col·lectivitat. El 27D, decidirem", va piular.

En el mateix sentit es va expressar un dels analistes més escoltats a la biosfera cupaire, l'activista Pau Llonch. "Ara, enteresa. Des de la tristesa més fonda d'un amic i camarada d'una vida (quasi) sencera i la més radical discrepància, un petó", tuitejava ahir al vespre.

"És una opinió més, significativa, perquè és exdiputat, però és una opinió més", apuntava aquest matí l'exdiputada Isabel Vallet que recordava que la CUP té òrgans propis de decisió.

Empatia

La idea de Fernàndez també ha esperonat sectors de la militància que defugien el cos a cos amb el sector més dogmàtic. Camises velles de la formació, ara integrades a Poble Lliure, o bé militants amb uns quants triennis asseguraven a El Nacional que la proposta de Fernàndez era "sensata".

"No podem donar un xec en blanc a en Mas i hem de marcar de prop els convergents per tal que no es deixin endur per l'autonomisme, però ara que els tenim collats no podem perdre l'oportunitat", explica un veterà militant a aquest diari.

L'article de Fernàndez també va ser difós a través del compte de Twitter d'Antonio Baños i d'un altre dels tòtems cupaires, el músic Francesc Ribera Titot.

També hi han mostrat certa empatia, l'exdiputat Quim Arrufat que ha recordat que "no és la postura oficial de la CUP, però sí la d'una veu autoritzada" o la d'un diputat que amb certa ironia valorava l'article amb un "està molt ben maquetat".

L'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo, un altre dels més afins a l'acord, també insistia a mostrar la seva simpatia per la proposta: "Molt d'acord amb DF. Si realment hi ha algun desllorigador de l'embolic és un pla de xoc fort contra la pobresa i seguir amb el procés".

Fins i tot, una de les veus de fora amb més ascendència dins la lluita de l'esquerra anticapitalista i independentista catalana, com la del basc Pernando Barrena, s'ha mostrat content per la proposta.

Reinici de les converses

L'efecte immediat, potser casualitat o no, de la proposta de Fernàndez és que aquest dijous s'han reiniciat les converses amb JxSí en un clima de "cordialitat" després de la batussa dels darrers dies, provocada pel resultat de la jornada de debat de diumenge a Manresa.

El resultat és el xoc entre pragmàtics i dogmàtics. I potser el resultat, és el que apunta el politòleg Carles A. Foguet, que insinua el cisma que es pot obrir dins la CUP, amb acord o sense, a l'assemblea del 27 de desembre.