La Fiscalia ha instat al Tribunal Suprem que inadmeti la querella presentada per Izquierda Unida (IU), el Partit Comunista d'Espanya (PCE), i al Fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerra contra Joan Carles I després de la regularització fiscal que va presentar el desembre davant d'Hisenda, que n'ampliava una d'anterior contra l'emèrit després de conèixer-se els pagaments realitzats amb targetes opaques amb diners suposadament vinculat a l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.

Segons aquest escrit, aquesta querella conté arguments que ja van ser rebutjats anteriorment per la Sala i, respecte dels nous, no es pot admetre-la perquè ja estan sent investigats a les diligències obertes fa diversos mesos i que coordina l'acabat de nomenar tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos.

Aquesta petició de la Fiscalia és la resposta a la pregunta que li va formular el desembre el Tribunal Suprem, que va preguntar al ministeri fiscal si havia d'investigar a l'exmonarca arran de la querella d'Izquierda Unida i el PCE.

Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Tribunal Suprem / Fiscalia General de l'Estat

No es pot reobrir un procés que mai no es va obrir

Recorda que "la reobertura només és possible en els supòsits en els quals s'hagués acordat en un procediment penal ja iniciat el sobreseïment provisional i haguessin aparegut nous elements de prova que no constessin en la causa prèviament sobreseguda", segons ha informat Europa Press.

Tanmateix, la querella inicialment presentada va ser inadmesa a tràmit per l'alt tribunal d'1 d'abril de 2019 (i posterior auto del 24 de juliol del 2019 que resolia el recurs de súplica contra aquell), per la qual cosa no es pot procedir "a la reobertura d'un procés que mai no es va obrir"

D'altra banda, la Fiscalia afirma que les diligències d'investigació del ministeri fiscal es troben pendents de la pràctica de diverses diligències, "la realització de les quals serà decisiva per determinar la participació que la persona investigada hagués pogut tenir en la realització de tals fets, i la consideració tecnicojurídica que els mateixos poguessin merèixer".

Corinna és una de les investigades en el procés contra el rei emèrit / EFE

Afegeix que "només en el supòsit de què la persona de l'investigat (o una altra o altres en el seu cas) fossin presumptament responsables de fets amb significació penal, el Fiscal interessaria la seva immediata judicialització formulant l'oportuna denúncia o querella".

Altres arguments de la Fiscalia

D'altra banda, la Fiscalia indica que la sol·licitud de reobertura de la querella contra Joan Carles I no assenyala en quins nous elements de prova pretén basar la seva petició.

La interlocutòria de 27 de juliol de 2020 del Jutjat Central d'Instrucció número 6 va acordar una reobertura parcial de l'anomenada peça Carol -relacionada amb dades suposadament aportades per l'examant de l'emèrit, Corinna Larsen- únicament respecte de fets imputables a altres persones, mantenint el sobreseïment respecte a la resta, i l'esmentada peça va ser de nou arxivada pel mateix Jutjat per l'autor del 28 d'octubre de 2020.

D'altra banda, part dels fets relatats a la sol·licitud d'ampliació de querella es van produir anteriorment al 19 de juny del 2014 i, per tant, amb caràcter previ a l'abdicació del querellat, per la qual cosa estaria emparat per la inviolabilitat que l'art. 56.3 de la Constitució garanteix al Cap de l'Estat.

Aquesta querella s'acusa els imputats de la presumpta comissió d'un total de 13 delictes - set d'ells vinculats a l'ExCap d'Estat. També s'investiga a l'examiga del monarca Corinna Larsen, l'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Juan Villalonga, el comissari jubilat i a presó provisional José Manuel Villarejo, a més de l'advocat suís Dante Canónica i el cosí del rei emèrit Álvaro Orleans Borbón.

Entre altres, són investigats pels delictes de suborn, contra la Hisenda Pública, administració deslleial, frau i exaccions il·legals, tràfic d'influències, constitució de grup criminal, blanqueig de capitals, encobriment, amenaces de mort condicionals, descobriment i revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes o corrupció entre particulars.