Un informe de la Generalitat posa de manifest la "voluntat" de l'Estat de refermar la posició del castellà a Catalunya. A més, posa de manifest que l'Estat no ha modificat el marc jurídic per poder utilitzar el català en procediments d'ordre judicial, i que no ha adoptat mesures per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.

Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi que avalua l'acompliment i l'incompliment per part de l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per al període 2013-2016. L'informe l'ha dut a terme la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura amb la col·laboració dels de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Altres observacions que es desprenen de l'estudi és que es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya; que continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE, o que persisteix l'impacte del dèficit fiscal en el finançament d'activitats de suport a les llengües catalana i occitana.

Aspectes positius

Entre els aspectes positius, l'informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l'ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries va ser aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny del 1992 i va entrar en vigor el 1998, un cop la van ratificar els estats de Finlàndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Croàcia. Va ser signada pel Govern espanyol el mateix any 1992 i l'instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d'Europa el 2001. Forma part del corpus jurídic espanyol des de la seva entrada en vigor, l'1 d'agost del 2001.

La Carta reconeix les llengües definides com a 'regionals o minoritàries' com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder-les usar a l'administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. La ratificació de la Carta per part de l'Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials.