Meritxell Batet ja té via lliure. La decisió de Carme Chacón de no repetir al capdavant de les llistes del PSC a les generals facilita les coses a la número dos de Pedro Sánchez, que el 20-D es va presentar per la circumscripció de Madrid. Batet, que és de “màxima confiança” del secretari general del PSOE, podria donar la batalla a l’exsenador Carles Martí, que divendres passat va expressar al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, la seva voluntat de postular-se com a cap de llista.

La decisió de convocar primàries, que es prendrà definitivament en l’executiva que celebra demà el PSC, sembla inevitable. Malgrat que Iceta ha apuntat que el mecanisme democràtic podria decaure en cas que sorgeixi un candidat que generi gran consens, Martí s’ha refermat en la seva aposta. “Em veig capacitat per ser cap de llista i veig factible aconseguir els avals”, ha dit en una entrevista a RAC1 el qui va ser el líder del partit a Barcelona fins al 2010.  

De moment, Batet s’ho pensa, “encara que sigui unes hores”. La secretària d’Estudis i Programes del PSOE, que participarà demà a la reunió dels socialistes catalans, entén, però, que les primàries són un bon mecanisme. “És una oportunitat per contrastar idees”, ha reblat des dels passadissos del Congrés, subratllant que “és molt sa que la militància pugui participar”.

Però el calendari apressa. Després que hagi quedat descartada qualsevol possibilitat d’investidura d’un nou president del govern espanyol i que, per tant, hi hagi convocatòria electoral, la direcció dels socialistes preveu activar el mecanisme aquest mateix cap de setmana. Com va explicar dilluns la secretària d’organització, Assumpta Escarp, s’iniciaria amb una carta als afiliats per informar-ne i culminaria amb les votacions el 14 i 15 de maig.

Pas sorpresa

El pas al costat de l’exministra de Defensa ha agafat amb el peu canviat tant Ferraz com Nicaragua. Iceta sabia que feia temps que s’ho rumiava, però la trucada la va rebre ahir al vespre, i també Pedro Sánchez. L’única persona que n’estava al corrent era la seva família, ha dit Chacón, i també l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui va cultivar una relació de total confiança.

No hi ha marxa enrere per part de Chacón. La socialista, en paraules de Pedro Sánchez a la SER, “abandona la vida parlamentària” i “no serà diputada”. Per tant, es talla de soca-rel la possibilitat que pugui participar en llistes d’altres comunitats autònomes. “La seva renúncia no és per no voler donar la batalla, sinó per considerar que en aquest moment té altres coses en què pensar”, ha afirmat el primer secretari del PSC.

Motivacions personals i raons polítiques. Chacón ha comparegut a Madrid, amb extremada serenor, per constatar que el seu adéu té contingut polític, malgrat que no hagi volgut desvelar quin. “No són rellevants en el context actual”, ha defensat, alhora que ha remarcat que el seu compromís amb els valors del socialisme segueix “intacte”.

El futur passa per no abandonar les seves responsabilitats dins del PSC, però sí les públiques. Chacón torna a marxar, com va fer el 2013 per donar classes a Miami, i motiu pel qual va costar “molt”, segons Iceta, convèncer-la per encapçalar la llista socialista catalana del 20-D. Ara com ara, ha afirmat que seguirà vinculada a la “docència i la fundació Ortega Marañón”.

Navarro torna

Pere Navarro ha tornat. L’exlíder del PSC ha aprofitat el pas al costat de Chacón, la principal detractora de la seva figura, per picar l’ullet a l’executiva de Miquel Iceta. “Disposició al que calgui”, ha assegurat Navarro, emfatitzant que “puc ser útil” al Congrés.

L’exalcalde de Terrassa, després de diversos mesos a l’ombra, no vol perdre l’oportunitat. No descarta ser cap de llista, i tampoc integrar-se en un altre lloc que es consideri.

Té les de guanyar. En la confecció de la candidatura del 20 de desembre, el seu nom va quedar descartat, principalment per la ferma oposició de l’entorn de l’exministra, i malgrat que Iceta i Sánchez ho veien amb bons ulls. La polèmica per integrar-lo va acabar en una oferta per anar al Senat, que Navarro va rebutjar.

Martí, en una entrevista amb Efe, ja li ha donat la benvinguda “perquè en algun moment ha estat una figura molt menyspreada i va ser una equivocació”. Fins i tot s’ha mostrat obert a estudiar una llista de consens, que creu que hauria de repensar-se en la seva totalitat, en contra del que considera la direcció.