La Vanguardia avança aquest diumenge al seu web la segona part de l'enquesta que va començar a difondre dissabte. Els resultats indiquen que el 75% dels catalans està a favor que se "celebri un referèndum per decidir sobre la independència" i que el 'sí' guanya el 'no' de dos punts. El titular triat, però, és aquest:
El diari s'esforça a triar les dades que donin la visió més negativa i pessimista sobre el referèndum. El més calent és a l'aigüera, però. Malgrat que el 75% que vol el referèndum és una proporció que es manté sòlida en aquestes enquestes (a l'anterior, publicada el 9 gener del 2017, era del 76,6%), no es destaca per a res, tot i que és la dada que més clarament mostra la divergència entre la política del govern espanyol i la voluntat dels catalans o, si es vol, la magnitud del conflicte.
El diari, en canvi, destaca al primer paràgraf que "el pessimisme sobre la viabilitat del procés independentista no para de créixer, fins al punt que només un 5% dels consultats per GAD3 [l'empresa que fa el sondeig] creu que, a curt termini, el desenllaç immediat del conflicte pugui desembocar en la independència de Catalunya". Perdut enmig d'aquesta entradeta es diu que dos terços dels enquestats volen fer el referèndum i, a més, encara ho matisa: "malgrat que puja del 20% al 24% la taxa dels que s'hi oposen".
Aviam. També cau un 2,2% la taxa (sic) dels que votarien 'no', dada que no apareix en el text que acompanya els gràfics. Aquest descens cau dins del marge d'error de l'enquesta, però si s'aplica a l'anterior 4% d'augment dels que votarien 'no' (en realitat és un 3,9%, no té importància) també queda reduït a gairebé res. Potser tot això surt aquest dilluns a l'imprès.
Cadascú tria les dades que vol, però la tria no és mai innocent. La Vanguardia sembla obsedida a amagar o dissimular la dada sobre la qüestió principal, que és si cal un referèndum o no. Per l'enquesta de gener va titular l'avanç dient: "Més del 76% dels catalans són partidaris del referèndum", i aclaria que la majoria aposta pel pacte i no per la via unilateral. A la notícia del dia següent, el text d'arrencada era idèntic però el titular estava més afinat:
És el mateix titular que el d'aquest diumenge. Al gener, el 76,6% de partidaris del referèndum era valorat pel diari com a cosa principal. Es tractava "d'una majoria consolidada –augmenta un punt respecte al sondeig del passat juny [del 2016]– i que entén poc d'ideologies". Quatre mesos després, la sorpresa: és una línia de text en una frase subordinada. El que era rellevant al gener ja no ho és a l'abril. Bé.
La insistència ara és estigmatitzar la via unilateral. Algú pensa que els que trien el referèndum unilateral no votarien en l'acordat? És lògic que quan es pregunta pel referèndum, la majoria prefereixi que sigui acordat. Però i si l'Estat s'hi oposa? Els que volen un referèndum acordat, rebutgen la consulta unilateral si no es pot pactar? No se sap, però és el que ens deixen entendre. La pregunta s'ha de fer entre opcions possibles i no contradictòries o superposades. Tret que et vulguin enviar algun missatge, potser el que s'insinua amb uns titulars tan insistents sobre un aspecte lateral del conflicte.