En paral·lel a la festa de la Constitució espanyola, la presidenta del Parlament Laura Borràs ha volgut recordar la festa que avui celebren des de l'hemicicle català: la Diada Nacional de les Corts Catalanes. El 6 de desembre de 1932 es va constituir el Parlament, abolit pel Decret de Nova Planta des del 1714. Des d'Adic, l'Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes, recorden que l'any 2018 van sol·licitar formalment que el 6D es declarés Diada Nacional. I confien que pel 90 aniversari això serà possible, és a dir, l'any que ve.
A través de twitter, Borràs ha escrit: "89 anys després, i havent-ne passat 40 de dictadura, el Parlament manté ben viu l'esperit amb què es va constituir aquell 6 de desembre de 1932: ser la casa de tots els catalans, la seu de la sobirania del poble de Catalunya". I recorda les paraules del president de la Generalitat, Francesc Macià amb què es va constituir: "Parlament de Catalunya: obre't de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures". Amb aquesta declaració, Lluís Companys va ser elegit president del Parlament.
Parlament del 1932
Una efemèride que no només l'ha recordada Borràs. Jordi Turull ha afirmat: "L’Estat espanyol vestit de militar o de toga constitucionalista no ha parat mai d’atacar i reprimir la seu de la sobirania del poble de Catalunya". I Josep Rull ha afegit: "I en aquell acte solemne, el president Macià va pronunciar un discurs amb paraules que han romàs perennes: “Així heu de voler Catalunya, com jo sempre l’he promesa al poble: una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera, socialment justa i espiritualment gloriosa”". A més, Macià va declarar per decret que fos festa nacional "a totes les dependències de la Generalitat, la qual recomana als ciutadans i organismes que vulguin observar-la en celebració de tan gloriosa diada".
Decret del president Francesc Macià
Festa a Finlàndia
Però el 6 de desembre també té altres motius de celebració. A Finlàndia celebren la seva independència. L'any 1323, després de la Pau de Pähkinäsaari, la major part del territori de Finlàndia va passar a ser part de Suècia. La història de Finlàndia, durant uns 500 anys, és la història de Suècia. El territori de Finlàndia era un annex de Suècia cap a l'est les fronteres del qual van canviar nombroses vegades en diverses guerres.
Els finlandesos es consideren europeus occidentals, perquè el període sota domini suec va inculcar profundament als finlandesos la tradició cultural occidental. Per exemple, a la Guerra dels Trenta Anys van lluitar soldats finlandesos amb les tropes sueques al centre d'Europa. Alhora, però, es van mantenir els contactes amb els centres comercials orientals i amb l'Església ortodoxa.
Posteriorment, Rússia va conquerir a Suècia el territori de Finlàndia entre els anys 1808 i 1809. El tsar Alexandre I de Rússia va atorgar a Finlàndia l'estatut de gran ducat. La major part de la legislació sueca va romandre en vigor. En el període de domini rus, Finlàndia es va convertir en un territori especial que es va desenvolupar sota mandat del tsar. Per exemple, el centre de Hèlsinki es va construir durant el temps de domini rus.
A partir de l'any 1899, Rússia va endurir la seva postura davant del gran ducat de Finlàndia. Finlàndia no va participar a la Primera Guerra Mundial, però el nacionalisme va influir també al territori. A Finlàndia se li va concedir el seu propi parlament el 1906 i les primeres eleccions es van organitzar el 1907. Finalment, va declarar la seva independència el 6 de desembre de 1917. El govern bolxevic que havia ascendit al poder a Rússia després de la Revolució d'Octubre va reconèixer la independència el 31 de desembre de 1917.
Fotografia de portada: imatge d'Adic sobre la celebració de les Corts Catalanes