El president de l'Aragó, el baró socialista Javier Lambán, treu foc pels queixals des que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que havia enviat una carta al president del Comitè Olímpic Espanyol, ​Alejandro Blanco, per tal que Catalunya, amb la candidatura Pirineus-Barcelona 2030, pugui acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d'hivern d'aquell any.

Tant és així que el govern aragonès, que fins ara formava part de la candidatura conjunta, ha anunciat el seu trencament amb el projecte fins que el mateix president del COE garanteixi que ambdues autonomies participen en igualtat.

L'Executiu aragonès creu que aquesta situació de paritat no està contemplada a la carta d'Aragonès al COE, on formalitza l'interès del Govern per allotjar aquesta cita olímpica sota el nom de 'Pirineus-Barcelona', sense esmentar la participació de la comunitat veïna.

I es podria dir que plou sobre mullat, ja que fonts de l'Executiu aragonès han informat que la confiança de Lambán en el Govern català és inexistent, atesa la "deslleialtat" mostrada per aquest cap al Comitè Olímpic, que és l'organisme que, "amb molt encert", ha liderat fins ara la possible candidatura i el que "necessàriament" ha de continuar fent-ho si segueix endavant.

Derrota rere derrota

Sortir de la candidatura suposa un cop dur per a l'Aragó. I és que aquesta comunitat autònoma fa dècades que intenta allotjar uns Jocs Olímpics d'hivern, amb el municipi de Jaca com a punta de llança i el domini esquiable dels Pirineus aragonesos.

L'últim intent d'Aragó per optar a uns Jocs Olímpics d'hivern es va produir fa deu anys. En aquell moment la veu cantant la va portar l'aleshores alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch. La idea no va quallar, però va servir per posar en evidència la tensa competència entre Aragó i Catalunya per les seves aspiracions olímpiques.

I és que ja en aquell moment, la Barcelona de Jordi Hereu va presentar candidatura per al 2022 tres mesos després que es presentés l'aragonesa. Des de l'autonomia que ara presideix Lambán es va criticar el projecte català, tot i que ambdós alcaldes eren socialistes. Belloch va arribar a dir que Hereu "no estava convidat" a la capital aragonesa i el català va respondre que "Barcelona no ha de demanar permís a ningú".

Curiosament, aquestes discrepàncies van acabar obrint unes altres. Ja que cinc anys després, Ada Colau va donar carpeta al tema, i ara que ha estat reimpulsat per Aragonès, els socialistes s'han afanyat a donar-hi suport, tot i compartir el govern municipal amb els mateixos comuns. 

 

Imatge principal: el president de l'Aragó, Javier Lambán / Foto: Efe