La batalla per la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030 no només es lliura dins Catalunya, entre els que volen apostar per aquesta celebració i els que creuen que és un error, sinó també amb l'Aragó. Des del govern espanyol insisteixen que aquesta ha de ser una candidatura compartida, dels dos territoris, quelcom que no comparteixen des del Govern, que volen presentar-s'hi en solitari, tot i que accepten que algunes de les proves es facin al Pirineu aragonès. Després que el president autonòmic, el socialista Javier Lambán, deixés plantat el president Pere Aragonès en una reunió que havien de celebrar a Balaguer, per parlar dels reptes compartits, ara ha assegurat en una intervenció al Parlament aragonès que si els dos territoris haguessin de competir per celebrar aquestes Olimpíades hivernals, qui guanyaria seria l'Aragó. Segons ha dit en una intervenció a petició pròpia, estan molt més ben preparats que Catalunya per acollir uns Jocs Olímpics i ha recordat que la ciutat de Jaca, a Osca, ha organitzat diferents esdeveniments internacionals. 

Lambán, pessimista 

"Si haguéssim de competir Aragó i Catalunya, una contra l'altra, per l'organització d'uns Jocs, o si una hagués d'assumir el lideratge davant l'altra, no tinc cap dubte que guanyaria Aragó", ha dit Lambán. Amb tot, ha apuntat que "la qüestió no es planteja en aquests termes", insistint que la candidatura, segons ell, o es fa des de la igualtat entre els dos territoris, o fracassarà. En aquest sentit, Lambán s'ha mostrat pessimista i veu complicat que aquesta candidatura s'acabi produint: "Si els digués que soc optimista no estaria dient la veritat". 

Amb tot, no només Catalunya està dividida entre els que defensen els Jocs i els que el rebutgen. Aquesta situació també es reprodueix a Aragó. A l'exterior del Parlament, la Plataforma en Defensa de les Muntanyes de l'Aragó s'ha concentrat per mostrar el seu rebuig a aquestes eventuals Olimpíades i a l'ampliació de les estacions d'esquí: "Mostrem el nostre rebuig a què uns fons europeus, que haurien de ser per la recuperació d'Aragó després de la covid, se'n vagin a desviar a projectes sense cap mena de sentit", ha dit el seu portaveu, Paco Iturbe. 

Característiques diferents 

Per la seva part, la consellera de presidència, Laura Vilagrà, ha defensat la seva posició d'una candidatura liderada pel país, deixant ben clar que aquesta "ha nascut a Catalunya, tenim molt treballats alguns aspectes". Com a molt, "si hem de complementar-ho amb algunes disciplines a l'Aragó, no tenim cap problema". A més, sobre les disputes i les crítiques constants de Lambán cap a Catalunya, la republicana ha lamentat que els Jocs s'hagin convertit en un tema polític que es reparteix en un despatx: "Ho tornaríem a fer malament". Vilagrà ha defensat que des del Govern s'està configurant una candidatura que volem que sigui tan competitiva com sigui possible perquè tingui opcions de guanyar. "El Pirineu català té unes característiques i l'aragonès unes altres", motiu pel qual la consellera aposta perquè "nosaltres tinguem unes disciplines i ells unes altres", posant l'exemple de l'esquí de fons. "En aquest debat ens trobem, tècnicament ens podem entendre".

Mentrestant, la plataforma Stop Jocs Olímpics continua fent feina perquè aquests no tinguin lloc. Des del Govern asseguren que serà la gent del territori afectat qui decidirà si vol o no aquest projecte, però encara no s'ha aclarit com serà la consulta, més enllà que se celebrarà durant la primavera. Precisament aquesta manca d'informació és el que ha denunciat la plataforma, reivindicant que tot plegat s'ha convertit en un procés opac i que l'Executiu de Pere Aragonès trama fer una consulta sense haver informat prèviament als veïns sobre les concrecions del projecte.