La jutgessa Carmen Lamela ja ha enviat l'informe al Tribunal Suprem perquè acumuli tota la causa dels consellers i els Jordis en una de sola. Lamela ho qualifica tot com si fos una xarxa delictiva, una organització amb repartiment de papers, "en execució d'un pla preconcebut".
La jutgessa Lamela explica en el seu informe que fins al moment hi ha elements per considerar que les persones investigades formen part d'una organització que "actuava amb unitat de propòsit, d'acord amb un pla comú i amb repartiment de tasques i responsabilitats per aconseguir la secessió de la Comunitat Autònoma de Catalunya i la seva proclamació com a República independent, alterant d'aquesta manera l'organització política de l'Estat i amb això la forma de Govern, amb clara contravenció de l'ordre constitucional i estatutari".
La magistrada descriu l'organigrama d'aquesta organització integrada des de l'àmbit legislatiu, per autoritats parlamentàries, l'Executiu, amb els membres del Govern, la societat civil, amb els presidents de l'ANC i Òmnium, assessors i ideòlegs. El grau de participació ha de ser objecte d'investigació, així com la policia autonòmica i l'actuació de determinades persones des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i de les persones vinculades en l'anomenat Diplocat.
Lamela descriu els elements bàsics amb els quals s'ha dut a terme "un full de ruta secessionista" dissenyada després de les eleccions autonòmiques de Catalunya de 2015 i que recollia el paper que haurien de jugar cada un dels actors en el desenvolupament del pla. Un pla que s'executa a través d'un marc legislatiu inconstitucional, la convocatòria il·legal d'un referèndum ignorant els pronunciaments del TC, la reiterada desobediència a les resolucions del Tribunal Constitucional, així com diverses actuacions sobre l'estructura de l'Estat.
Des d'aquest repartiment de funcions, Lamela argumenta que l'activitat dels membres del Govern perseguia l'execució de diferents acords en contra de les diferents resolucions dictades pel Tribunal Constitucional que havien d'impulsar el procés cap a la celebració del referèndum il·legal i la declaració d'independència.
Mentre que els treballs parlamentaris s'orientaven a aprovar una normativa en la qual fonamentar i donar una aparença de legalitat a les diferents etapes del "procés de desconnexió", la missió dels líders d'associacions independentistes com l'ANC i Òmnium era mobilitzar les masses, a fi de crear a la ciutadania un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles i els poders de l'Estat per a propiciar i justificar la desobediència de la societat cap a les ordres emanades d'aquests i per propiciar, quan fos necessari, la mobilització social per donar suport a la consecució dels fins secessionistes. Com a exemple, la jutge detalla les congregacions tumultuoses dutes a terme amb la finalitat d'impedir l'execució de resolucions judicials. L'ANC i Òmnium, segons Lamela, "van actuar com a braç civil de l'aixecament afavorit per les autoritats del Govern donant suport a mobilitzacions com les que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre".
Paper essencial dels Mossos d'Esquadra
Dins d'aquesta organització investigada, per a Lamela cobra especial rellevància el paper exercit pels Mossos d'Esquadra per assegurar l'èxit del procés cap a la declaració d'independència impulsada pels investigats. "Resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos d'Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu que els mateixos representaven". La jutge conclou que hi ha hagut una utilització il·legal dels Mossos al servei dels interessos secessionistes, tant en els actes sediciosos com en la celebració del referèndum il·legal. Igualment, "a la realització d'actuacions d'espionatge als membres de la Policia i Guàrdia Civil i accions de vigilància i contravigilància a membres de l'organització que eren seguits i vigilats en el curs de les investigacions judicials".
Desviament de fons públics
Totes les activitats dutes a terme pels investigats, la planificació, organització i convocatòria del referèndum il·legal de l'1 d'octubre van ser, segons la jutge, almenys parcialment finançades amb fons públics, segons l'informe de Lamela. Tot i el veto del Tribunal Constitucional, el Govern va fer possible la realització de pagaments per dur a terme un acte contrari a dret, en haver emprat fons públics per a la consumació d'un acte delictiu. I el fet que la Intervenció General de la Generalitat hagi certificat que només una petita quantitat de tal partida pressupostària ha estat oficialment utilitzada, "no exclou que s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics no destinat a aquests fins, com ho testifica l'actuació de la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Sra. Meritxell Borràs i Solé, que va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans amb què poder celebrar el referèndum".
De la mateixa manera la jutge detalla l'articulació de plans de comunicació i propaganda de suport al moviment secessionista dins i fora de Catalunya, així com l'assignació de recursos tecnològics de la Generalitat per donar suport a la celebració del referèndum il·legal i per començar a desenvolupar projectes per a la nova República independent.
Investigació conjunta
Lamela conclou que la investigació per separat dificultaria l'esclariment dels fets i la comprensió de tota l'estratègia col·laborativa. "L'actuació dels investigats no es pot examinar de forma aïllada i desvinculada de l'organització de la qual ells i possiblement altres han format part per culminar un propòsit comú", assenyala.
La jutgessa recorda que s'estan investigant delictes connexos, "raó per la qual qualsevol escissió de la causa inevitablement conduiria a l'examen parcial i esbiaixat dels fets, fet que dificultaria enormement la investigació i la determinació clara de responsabilitats dels investigats".
Per això, conclou que la investigació conjunta dels fets i dels seus partícips "és l'única manera de comprendre en la seva integritat tota la trama i de dilucidar les responsabilitats individuals susceptibles de retret penal que van confluir de manera coordinada en el resultat que va conduir a la declaració final d'independència".