Nou cop de porta de la justícia espanyola al procés. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat ara el major dels Mossos Josep Lluís Trapero per dos delictes de sedició i un d'organització criminal, però també l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i al llavors secretari general d'Interior César Puig per un delicte de sedició i un d'organització criminal. També ha processat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, responsable del dispositiu del 20 de setembre, per un delicte de sedició per les concentracions "per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional" a Economia. Els quatre estan citats per al proper 16 d'abril a les 10 hores. La seva compareixença coincidirà amb la dels 25 processats per Pablo Llarena al Tribunal Suprem.

La magistrada de l'Audiència justifica els dos delictes de sedició sota l'empara de l'article 544 del Codi Penal pels fets que van tenir lloc al Departament d'Economia el 20 i 21 de setembre, així com pel referèndum de l'1-O. Aquest article posa de relleu que "són culpables de sedició els que, sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials". La "finalitat il·lícita" d'aquestes concentracions que, sembla ser, consideren fora de l'ordre públic era, a més, "trencar l'organització territorial de l'Estat".

I no només això. Lamela argumenta l'acusació a Trapero, Solé i Puig d'un delicte d'organització criminal amb l'article 570 bis també del Codi Penal, que sosté que aquest delicte s'atribueix a "l'agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses feines o funcions amb la finalitat de cometre delictes".

Sedició

Carmen Lamela considera que l'actuació dels membres del Cos dels Mossos d'Esquadra el 20 de setembre, així com la seva actuació l'1 d'octubre, encaixa en el delicte de sedició, com a autors o cooperadors necessaris en comissió per omissió, "en ometre, amb incompliment de les seves obligacions legals d'actuar, tota conducta dirigida a evitar el que en definitiva va esdevenir davant la seu d'Economia: que la multitud, de forma pública, arribés a concentrar tumultuosament a l'edifici d'Economia i, amb la força coactiva i intimidatòria que proporciona una multitud hostil a la possible acció policial, amb l'objecte d'impedir o dificultar greument el compliment de l'ordre judicial d'escorcoll". "Lluny d'actuar —afegeix Lamela— es van limitar a fer veure la impossibilitat de tal compliment a la vista del tumult de persones concentrades a l'edifici, quan en realitat es tractava d'una oberta negativa a les reiterades peticions d'auxili que van rebre procedents de la Guàrdia Civil, per tal de protegir la comissió judicial encarregada de dur a terme els registre per ordre judicial". En el cas de la jornada del referèndum, l'actuació dels processats no només es va limitar a no donar compliment a l'actuació judicial, diu la jutgessa, sinó que va anar més enllà, "propiciant que els seus plans d'actuació fossin coneguts per endavant pels ocupants dels col·legis facilitant d'aquesta manera que aquests poguessin preparar els escenaris que portarien els Mossos a no actuar, obstruint als agents policials, disposats realment a complir aquella ordre judicial, espiant i controlant les seves accions".

La magistrada recorda la jurisprudència sobre aquest delicte que requereix un alçament, aixecament o insurrecció contra el normal funcionament de les institucions i que no exigeix ​​l'ús de la força, ja que és suficient fer-ho al marge de les vies legals establertes. Es tracta d'un delicte de mera activitat, que es consuma per la simple acció d'alçar-se, encara que no s'aconsegueixin els fins proposats. En els fets investigats concorre, segons Lamela, un dol específic, que és el de la intenció última per part dels processats de "trencar l'organització territorial de l'Estat", en tant que els seus actes anaven encaminats a declarar la independència d'una part del territori nacional, violant la legalitat constitucional, pel que en aquest cas, conclou Lamela, "han de ser també considerats com a delictes contra la forma de govern".

Organització criminal amb Puigdemont de cap

"En el marc d'una estratègia premeditada i perfectament coordinada", la magistrada descriu el repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils, per dur a terme la secessió. D'acord amb aquest "pla comú", Lamela se centra en la utilització "il·legal" dels Mossos, especialment en els actes del 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d'Economia de Barcelona i l'1 d'octubre durant la celebració del referèndum. Els Mossos, segons Lamela, "es van mantenir al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Policia i la Guàrdia Civil, amb una conducta dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència", seguint una pauta anunciada prèviament i públicament pels responsables polítics Joaquim Forn, Pere Soler i César Puig.

Respecte a l'1 d'octubre, la jutgessa argumenta i detalla "el pla premeditat" per la cúpula policial dels Mossos, comandada per Josep Lluís Trapero per evitar actuar i "emmascarada sota els principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat".

Diu Lamela que, després d'analitzar les conductes investigades, conclou que Trapero, Soler i Puig formaven part d'una organització criminal on els processats obeeixen a pautes de subordinació i treball en grup ben definides. La jutge recorda els requisits que exigeix ​​aquest tipus penal i que són el de jerarquia, permanència en el temps, coordinació i cooperació, repartiment de tasques i planificació per concloure que els tres processats integraven una organització jerarquitzada "sota una direcció comuna en la cúspide es trobava el president de la Generalitat de Catalunya", amb caràcter estable des de fa ja més de dos anys, amb assignació de tasques i amb una confluència estratègica perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, que va ser el que en definitiva va permetre la celebració del referèndum il·legal el dia 1 d'octubre i la ulterior declaració d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 27 d'octubre.

 

Les proves

La jutge detalla en la seva resolució els indicis de responsabilitat criminal als quals arriba després de la pràctica de diligències al llarg de la instrucció. En el cas dels fets del 20 de setembre, hi ha els escrits de la secretària judicial que estava supervisant l'escorcoll i que va haver de sortir per una porta del teatre Coliseum, així com les trucades entre Trapero, Jordi Sànchez i Joaquim Forn per organitzar la sortida. En total són 17 trucades. 

Pel que fa als fets de l'1 d'octubre, la magistrada recull les intervencions telefòniques i la documentació requisada al domicili de Josep Maria Jové, entre la qual destaca el document Enfocats que va dissenyar el full de ruta cap a la independència i el paper que jugarien els diferents actors, entre ells els Mossos.

La jutge recull també l'informe de la Guàrdia Civil sobre les comunicacions entre les diferents Regions Policials dels Mossos on, segons el document, la vigília del dia 1 ja es coneixia l'escenari que es trobarien als col·legis electorals: oberts i ocupats per ciutadans que no tenien intenció de desallotjar o tancar-los de manera voluntària. També hi ha comunicats generals de les sales regionals de comandament, a tots els indicatius de servei, recordant-los la prioritat que és informar sobre moviments de forces de la Guàrdia Civil o de Policia nacional que observin, amb indicació de vehicles, nombre d'agents i direcció que portaven.

"També ha pogut comprovar-se l'existència de certa connivència entre alguns responsables de punts de votació amb els agents dels Mossos d'Esquadra que cobrien aquests punts, com per exemple, la que va tenir lloc a la Regió de Girona, on indicatius policials van arribar a comunicar que els responsables dels punt de votació havien parlat amb els agents i els explicaven que l'estratègia que seguiran si en aquest centre es presenten les Forces de Seguretat de l'Estat, manifestant-los que els farien un passadís per deixar-los entrar i poder arribar fins a les urnes i que aquestes les havien cargolat a la taula", segons l'informe policial recollit en la interlocutòria.