Dimarts va ser un dia negre per aquells que pretenien recuperar l'opció d'una declaració unilateral d'independència. A la tarda, l'Assemblea Nacional Catalana plantejava al president de la Generalitat, Pere Aragonès, fer-la efectiva durant la segona meitat de l'any vinent, una proposta que va ser contundentment rebutjada pel cap de l'executiu. I al matí, una iniciativa legislativa popular que demanava l'aixecament de la DUI aprovada pel Parlament el 2017 va caure quan el vot favorable de Junts i la CUP a la Mesa de la cambra era contrarestat pel 'no' del PSC i l'abstenció d'Esquerra Republicana. Una situació d'empat a dos va fer decaure la iniciativa. En el seu informe, els lletrats van concloure que no es podia admetre a tràmit perquè no entrava dins les competències parlamentàries.
La iniciativa va ser registrada per sis dones a títol popular, i sostenia que “les decisions que afecten el nostre territori han de ser preses única i exclusivament pel Parlament de Catalunya”, sense cap limitació per part d'altres òrgans. En aquesta línia, defensava que, "donat que la declaració d’independència aprovada al Parlament de Catalunya el dia 27 d’octubre de 2017 no ha estat mai derogada (l’única institució que pot fer-ho és el mateix Parlament de Catalunya), i, per tant, continua sent una declaració vigent, demanem la seva publicació immediata al DOGC i la seva pertinent aplicació".
"Demostra el que volíem posar en evidència"
Malgrat lamentar el resultat de la votació, les promotores constaten que el contingut de la resolució és "una demostració ben clara del que teníem intenció de posar en evidència, una vegada més". En un comunicat compartit a les xarxes socials, assenyalen que els lletrats conclouen que la iniciativa no és vàlida perquè la qüestió que afecta no és competència de la Generalitat. "És a dir, que considera que el Parlament de Catalunya, així com la Generalitat de Catalunya, no són sobirans simplement perquè la Constitució no ho permet", assenyalen. "El Parlament és inviolable i representa el poble de Catalunya. Renunciar a la proclamació d'independència és renunciar a la força que tenim com a poble i a la capacitat de decisió que ens pertany".
En el comunicat, les promotores també expliquen que estan desvinculades de qualsevol partit polític o entitat, i només pretenen servir el país. "Vam votar i vam guanyar!", recorden. De fet, aprofiten l'oportunitat per carregar contra les formacions i l'incompliment dels seus compromisos. "Malauradament, hem normalitzat el fet que els partits polítics facin i desfacin al seu gust a tothora, i això és així precisament perquè ningú els fiscalitza i els demana explicacions", avisen, agafant com a exemple la seva voluntat manifesta d'assolir la independència sense avançar en el camí cap a aquest objectiu. "Creiem que és important denunciar-ho. Cal exigir coherència! Es tracta de l'exigència democràtica del compliment d'uns compromisos electorals. Tan simple com això".
Agraïment a Junts, la CUP i l'ANC; crítica a la premsa
El vot favorable de Junts i la CUP no va ser suficient per fer prosperar la iniciativa, però el posicionament va ser agraït per les promotores, que també van aprofitar per instar-los a fer-se seva la ILP i defensar-la en seu parlamentària. "Si realment hi ha voluntat real de donar suport a aquesta iniciativa, que facin un pas endavant. El poble serà al seu costat", al·leguen, si bé lamenten que en cap moment responguessin a les seves comunicacions ni en fessin cap mena de difusió fins quan s'han fet públics els resultats de les votacions. A ERC no dirigeixen ni mitja paraula. En canvi, de l'ANC sí que valoren que fos l'única que va contactar amb elles per trobar-se i discutir el contingut de la iniciativa.
D'altra banda, en el comunicat les sis dones expressen la seva "consternació" per haver-se assabentat de la resolució del Parlament i del resultat de la votació a través de la premsa, sense haver rebut cap comunicació formal de la cambra. En aquesta mateixa línia, també han volgut denunciar "el silenci de la gran majoria de mitjans de comunicació" durant els darrers mesos. "En un estat democràtic els mitjans de comunicació haurien de ser totalment independents i regir-se sota criteris periodístics sense intromissions externes. No és la sensació que ens han transmès", avisen, i acusen aquests mitjans d'haver fet "mans i mànigues" per amagar una notícia d'interès pel país.