Castigada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat Laura Borràs a 4 anys i mig de presó, 13 anys d’inhabilitació a càrrec públic i pagar una multa de 36.000 euros en considerar-la autora d’un delicte de prevaricació i un altre amb falsedat documental per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre els anys 2013 al 2017, segons la sentència feta pública aquest dijous.
🔴 Laura Borràs: reaccions a la sentència del TSJC, DIRECTE
En una acció excepcional, el tribunal proposa al govern espanyol que indulti Borràs i li rebaixi la condemna a 2 anys de presó per així evitar la presó. Però la inhabilitació, mantenir-la. En la sentència, el tribunal —amb el president del TJSC, Jesús María Barrientos, de ponent— qualifica de "desproporcionada i excessiva" la pena de presó que ha d'imposar, seguint l'actual mètrica penal, si es compara amb els "comportaments" dels acusats, dels quals sosté que no va haver-hi cap lucre personal, sinó que es van presentar uns pressupostos falsos, i tota la feina en la web de la ILC va ser feta. El tribunal sosté que l'entrada a presó "no és necessària per evitar futurs nous delictes".
La condemna no és per unanimitat: hi ha el vot particular de la magistrada María Jesús Manzano (esperat), que expressa els seus dubtes que Borràs hagi comès el delicte de falsedat en document públic, i que si se l'ha de castigar per un altre tipus de falsedat, en document mercantil, amb una pena màxima de 21 mesos de presó pel temps transcorregut. Pel que fa a la inhabilitació pel delicte de prevaricació, la magistrada defensa que només sigui en càrrecs de contractació.
Borràs ho va planificar i executar
La Fiscalia demanava 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació a càrrec públic per a la presidenta suspesa del Parlament per haver adjudicat la renovació de la web de la Institució en contractes fraccionats, que sumen uns 335.000 euros, a Isaías Herrero, a qui el tribunal condemna a 2 anys de presó, i al seu amic, Andreu Pujol, a 1 any i 3 mesos de presó pels mateixos delictes, rebaixa que havia demanat la Fiscalia en aplicar-los l'atenuant de confessió. La sentència no és ferma, i segurament l'advocat de Borràs, el penalista Gonzalo Boye, presentarà recurs al Tribunal Suprem. La Fiscalia també té un termini de 5 dies per anunciar si presenta recurs de cassació.
En la sentència, el tribunal sosté que Borràs va adjudicar la modernització de la web de la Institució a Herrero, sense fer un concurs públic, i que davant les recomanacions dels funcionaris va dividir els treballs en 18 adjudicacions, que ella signava. El TSJC reprodueix correus electrònics entre Borràs i Herrero, com a prova, a més dels expedients i els testimonis dels funcionaris. "Es va tractar d'un contracte dissenyat, decidit i executat amb únic sotmetiment a la voluntat personal de qui tenia tota l'autoritat per a contractar i autoritzar el seu pagament, la Sra. Borràs i Castanyer com a directora de la ILC", afirma el tribunal.
A més de considerar-la autora del delicte de prevaricació (pel qual la condemna a 9 anys d'inhabilitació), el del TSJC també la considera autora d'un delicte de falsedat documental continuat i inductora en falsedat de document mercantil (pel qual la castiga a 4 anys i 6 mesos de presó, i 4 anys d'inhabilitació), en acordar amb Herrero de presentar pressupostos falsos i simular la concurrència pública. Per al tribunal, aquesta acció d'incorporar documents privats a un procediment públic és greu i "prenen rellevància jurídica.
Sense drets vulnerats
En la resolució, el tribunal tampoc accepta que s’hagin vulnerat drets fonamentals a Laura Borràs, com va denunciar el seu advocat Gonzalo Boye. Precisa que el ple ha de ser “dirigit pel president”, justificant que el magistrat Jesús María Barrientos va tallar algunes intervencions de la defensa, però també de la Fiscalia, com recorda el tribunal. A més, descarta que els Mossos no tinguessin aval judicial per intervenir els correus electrònics d’Herrero, on surten escrits amb Borràs, i on detallen la presentació de concursos comparsa a la ILC. El fet que posessin "Borràs" en la cerca de correus, quan era diputada, el tribunal ho empara “en interès de la investigació”. I finalment, pel que fa al trencament de la cadena de custòdia dels CD que guardaven aquests correus, el TSJC afirma que “no s’ha pogut provar cap modificació o alteració dels arxius o documents digitals rellevants” i, per tant, descarta treure’ls del procediment.
Els efectes polítics
Aquest procediment penal va provocar que la Mesa del Parlament suspengués Laura Borràs com a presidenta de la cambra catalana, a finals de juliol passat. Els grups del PSC, ERC i la CUP van demanar aplicar l'article 25.4 del reglament del Parlament a Borràs, que estableix que s'han de suspendre els drets i deures d'un diputat quan se li obre un judici oral per delictes vinculats a la corrupció. Borràs ha insistit que ha patit “una persecució política” per defensar la independència de Catalunya i que aquest cas “no està relacionat amb la corrupció” perquè la Fiscalia li va retirar el delicte de malversació de fons públics. És previst que la presidenta de Junts faci una valoració de la sentència a les portes del Parlament, a la una del migdia. Amb la sentència, Junts també ha de decidir si accepta substituir Borràs a la Mesa del Parlament, o deixa el càrrec, tal com va marxar del Govern.
I, tot i que no és una sentència ferma, la Junta Electoral Central (JEC) pot exigir ara al Parlament que retiri a Borràs l'acta de diputada, perquè ha estat condemnada per delictes contra l'administració pública, tal com va reclamar i es va executar amb el president Quim Torra i amb el diputat de la CUP Pau Juvillà.