Laura Borràs: "El conflicte ha deixat de ser entre catalans. Ara el conflicte és entre espanyols"

La negociació amb el PSOE a Brussel·les no ha estat fàcil. La cúpula de Junts es va reunir dos cops a la capital belga -dijous de la passada setmana i el darrer dilluns- sense aconseguir tancar l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez. La llei d'amnistia, i l'exigència de Junts que inclogui el lawfare, ha complicat la negociació i en alguns moments ha semblat que amenaçava amb fer-la descarrilar. Finalment el partit de Carles Puigdemont va donar llum verda al pacte aquest dijous, després de cinc dies d'intercanvi de propostes. La presidenta de Junts, Laura Borràs (Barcelona, 1975), ha estat un dels quatre rostres d'aquella negociació en nom de la formació independentista, al costat de Carles Puigdemont, el secretari general, Jordi Turull, i la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras. Durant aquestes jornades, les seves entrades i sortides dels despatxos i pels passadissos de l'Eurocambra eren gairebé l'única imatge d'unes negociacions intenses i amb una evolució tan inesperada que fins i tot ha obligat els seus protagonistes a recórrer a botigues belgues per proveir-se de roba de recanvi. Borràs analitza en una entrevista amb ElNacional.cat, l'acord finalment tancat amb el PSOE.

Què els diria als votants de Junts que no acaben d'entendre que durant la campanya electoral els van prometre que no investirien Pedro Sánchez i ara, en canvi, acaben de tancar un acord per a investir-lo?
El que hem dit sempre és que no donem els nostres vots a cambio de nada, i la frase és del mateix Pedro Sánchez. Junts és en política per aconseguir que la nostra força es tradueixi en accions que ens permetin arribar a l'objectiu pel qual vam votar l'1 d'octubre, que és un país més pròsper, més just, amb més oportunitats per a tothom i, per tant, un país lliure. El que no podem fer és deixar que la força de la gent, transformada en vots, serveixi per no-res. Fer política vol dir negociació. Fer política vol dir fer ús d'aquella força que tens per forçar l'altre a negociar. Això és el que estem fent: fent valdre el seu vot, no donant-lo per descomptat, no regalant-lo a canvi de no res.

No podem fer que la força de la gent, transformada en vots, serveixi per no-res. Fer política vol dir negociació, fer ús d'aquella força que tens per forçar l'altre a negociar

Entén que hi hagi crítiques a aquest acord, algunes de les quals de persones que havien estat a la direcció de Junts i properes a vostè?
Jo el que entenc és la desconfiança i l'escepticisme, perquè és compartit. Entenc la sensació de màxima prevenció davant d'una negociació amb un interlocutor, que és el PSOE, que quan ha estat al govern de l'Estat espanyol ha incomplert moltes de les qüestions que ha plantejat. És per això que fer una negociació al més alt nivell, com ha estat aquesta, requereix de totes aquestes precaucions, de garanties, amb un mediador internacional. El president Puigdemont insisteix molt en parlar d'un mecanisme de verificació internacional que té quatre potes, que tindrà unes reunions calendaritzades ja des d'ara, mensualment, i que tindran lloc fora de l'Estat espanyol i serviran de mecanisme de garantia per veure si aquest acord avança o no avança.

Quatre verificadors?
Quatre verificadors.

Amb quin perfil?
Són persones del més alt nivell, que ofereixen una garantia en l'àmbit en el qual estan fent aquest assessorament i aquesta verificació. Necessiten poder treballar amb tota la confortabilitat. Estem veient quines reaccions està generant ja la llei d'amnistia: ningú no l'ha vist, ningú no l'ha llegit i no s'ha registrat i ja tenim de manera preventiva posicionaments, manifestos, manifestacions,... Doncs imaginem la pressió que estaria dipositada en aquest mecanisme. Per tant, descarreguem la pressió. 

No se sabrà qui són els quatre verificadors. Un actuarà de coordinador i sí que serà conegut, però no la resta

Per tant, no sabrem qui són els verificadors?
En aquests moments, no sabrem qui són, i el que farem és que hi hagi una persona d'aquestes quatre que actuï de coordinador. I aquesta identitat sí que serà coneguda, però no la resta. 

Podem saber ara qui serà aquest coordinador?
No.

Cada mes es farà la reunió al mateix lloc o a llocs diferents?
Això es veurà davant de la casuística. En principi tindrà lloc ja a finals d'aquest mateix mes de novembre i, per tant, veurem si la logística ha de canviar també com a mesura de protecció davant d'aquestes expectatives que s'hagin generat.

El PSOE s'ha mogut en el reconeixement de coses que fa tres mesos semblava impossible. Per necessitat, no per convicció

Sempre seran discretes o secretes les reunions?
Hem utilitzat la tècnica de l'apagada comunicativa per preservar, per mirar de fer que no descarrilés aquesta negociació, perquè ens l'hem pres d'una manera molt seriosa i rigorosa. L'ha encapçalat el president Puigdemont d'una manera molt clara. Ara comença una nova etapa en què es continua treballant i que ha provocat un gir —que jo en dic un gir copernicà— perquè el PSOE s'ha mogut en el reconeixement de determinades coses que tres mesos abans (ja no parlem ni d'un any, ni de tres ni de sis, sinó tres mesos abans) semblava impossible que estigués assumint, y ho està fent. Sabem que ho fa també per necessitat, no ho fa per convicció. Per això, cal que tots prenguem les nostres precaucions i nosaltres ho hem fet per la via del silenci. I ara, en aquest mecanisme de verificació internacional, també mantenim el silenci per permetre que pugui fer la millor feina possible.

Participaran les mateixes persones a totes les reunions?
Això s'anirà veient. Del que es tracta, al final, és de poder treballar, treballar fora del focus, oferint resultats i que totes les persones expertes que puguin aportar coses ajudin a arribar a un bon port i hi puguin participar.

Davant del no constant de l'Estat, podria ser que la unilateralitat sigui avalada fins i tot per un observador internacional

En l'acord amb el PSOE, de quatre pàgines, el que s'explicita és que a la primera trobada, el que plantejarà Junts serà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per la via de l'article 92 de la Constitució. Per la seva banda, el PSOE diu que posarà al damunt de la taula el desenvolupament de l'Estatut del 2006. Vist amb perspectiva, és possible arribar a un punt d'entesa?
Aquesta tercera part que s'incorporarà al debat [el verificador] haurà de veure quins elements ofereix l'Estat per resoldre el conflicte polític. Perquè els catalans arribem amb la feina feta. Haurem de veure quina serà la justificació del govern de l'Estat espanyol, que aquí diu que considera que hi ha altres mecanismes d'acord. Un tercer potser es trobarà amb la situació d'haver de dir: escolti, aquests senyors han fet tot el que tocava. Ho han fet durant molts anys, de manera democràtica, de manera refrendada amb la ciutadania. Què s'han trobat? Un no constant. Per tant, podria ser que la unilateralitat que nosaltres reivindiquem sigui avalada fins i tot per un observador internacional. Això és el que s'haurà de veure, els arguments de cada part amb un verificador internacional.

Entre les crítiques que s'ha fet a l'acord signat amb el PSOE, s'ha retret que no queden prou delimitats els punts pactats. Per què s'ha fet així?
Sí. Hi ha gent que acusa aquest acord de manca de concreció, que no hi ha un llistat de coses que s'han aconseguit. Us faríeu creus de la quantitat de sectors professionals que ens han fet arribar reivindicacions amb l'Estat, que pensen que ara poden trobar una via d'incorporació. No es tractava tant d'anar llistant un conjunt de mesures com d'obrir aquestes diverses carpetes, treballar-hi a fons i preservant-ne al màxim la informació.

Amb l'acord d'investidura, Junts ha compromès també el seu vot per als pressupostos?
En absolut. Hi haurà els vots dels diputats de Junts per a la investidura. La resta de la legislatura vindrà determinada per l'avenç en les nostres reivindicacions. El que nosaltres farem és, en cada moment, tenir clàusules de condicionalitat o de temporalitat. Poso l'exemple del català, perquè el tema de l'oficialitat del català a Europa va ser una de les qüestions que nosaltres vam posar al damunt de la taula quan hi va haver la constitució de la Mesa del Congrés: això té una calendarització que, en aquest cas, ve donada per Europa, però nosaltres ens fixarem una data límit. A partir d'aquell moment, replantejarem els nostres vots. Igualment en qualsevol de les qüestions.

L'acord no preveu en absolut el suport als pressupostos. Vindrà determinat pels avenços, que tindrem calendaritzats

Aquests calendaris estan pactats amb el PSOE? 
Aquesta és una eina de treball nostra, que nosaltres aportarem en el mecanisme de verificació, però és la manera de gestionar aquesta temporalitat i condicionalitat que deia. És a dir, que no són uns vots que puguin donar per descomptat per a tota la legislatura. La legislatura vindrà determinada a partir dels avenços en el mecanisme de verificació i, per tant, nosaltres, que hem pactat aquesta calendarització mensual, hi arribarem amb determinades propostes.

Tenen més temes calendaritzats?
N'hem treballat alguns dels que han anat sortint, efectivament. Per exemple, era molt important per a nosaltres la qüestió de l'eliminació de la consideració de terrorisme i la directiva d'intel·ligència de l'Estat, i això ja ha estat corregit abans de signar aquest acord.

Abans de la votació de la investidura, quin altres temes han de quedar tancats?
Les coses que no han quedat encara tancades, com la llei d'amnistia, encara s'estan ultimant. Continuarem mantenint el silenci perquè no es puguin produir filtracions que tenen conseqüències de caràcter judicial. Estem veient que hi ha una remor de togues en aquest país i, per tant, no cal que els donem pistes.

Per defensar la unitat de l'Estat arribaran a qüestionar la base de l'estat de dret i els principis democràtics essencials

Com pot entrar el lawfare a la llei d’amnistia?
Els especialistes estan treballant perquè quedi recollit de la manera tecnicojurídica que ho permeti reconèixer. El discurs del PSOE en aquest temps ha estat el de girar full, dir que això era un conflicte entre catalans i ha acabat. Miri, de moment encara no tenim més que un acord signat i el conflicte ja sembla que és entre espanyols. Ha deixat de ser entre catalans i ara el conflicte és entre espanyols. Perquè el que hem posat sobre la taula és el que hem estat dient durant tot aquest temps: per voler defensar la unitat de l'Estat arribaran a qüestionar la base de l'estat de dret i els principis democràtics essencials. I això és el que estem veient amb el que està passant als carrers. Això que està passant allà, aquí ha comportat imputacions de terrorisme. El que està tenint lloc només amb un acord està resultant més desestabilitzador per a l'Estat que qualsevol altra cosa.

El seu cas entrarà en aquesta llei d'amnistia?
No hem parlat de casos personals. El president ha negociat com a president a l'exili, el pacte s'ha tancat a Brussel·les, no a Barcelona ni a Madrid, perquè és en un exili a conseqüència de totes aquestes accions que ha dut a terme a l'Estat. Ell era el president legítim i es va dissoldre el Parlament. A vegades es diu que els símbols no són importants, doncs crec que és important la dimensió simbòlica de tot això perquè és una correcció absoluta. Ara hi ha molta gent que parla de renúncies: nosaltres no hem renunciat a res. El PSOE ha renunciat a molts dels principis que ha fet valer al llarg d’aquests anys. 

Nosaltres no hem renunciat a res. El PSOE ha renunciat a molts dels principis que ha fet valer al llarg d’aquests anys

Però encara que no parli de noms, vostè pot entrar en aquesta amnistia?
Mai he buscat solucions personals, entre altres coses, perquè quan se m'han ofert les ha rebutjat. Jo he tingut un judici sense garanties, on si jo hagués volgut arribar a acords hauria pogut fer-ho. No es tracta de parlar de situacions personals, es tracta de reparar tot allò que s'ha patit i el lawfare és un d'aquests aspectes. Jo l'he patida? Sí. El lawfare ha d’entrar en l'amnistia perquè sigui omnicomprensiva i reparadora? També.

Ha dit que, quan se li ha ofert, ho ha rebutjat. A què es refereix?
He tingut un judici sense garanties, però hi ha hagut altres persones del meu judici que han arribat a pactes.

Mai he buscat solucions personals. Quan se m'han ofert, les he rebutjat

Esquerra Republicana ara els diu que benvinguts a la via de la negociació. Com ho interpreten?
Bé, no entraré en la manera en què cadascú decideix negociar. Fer política és negociar. S'ha de passar d'un diàleg que és buit a una negociació que sigui plena.

S'ha de passar d'un diàleg que és buit a una negociació que sigui plena

El president Puigdemont va dir que s'ha acabat allò del a canvi de res. És una crítica directa a Esquerra, no? 
El president Puigdemont parla molt clar. Aquesta formulació del a cambio de nada la va dir Pedro Sánchez agraint els vots en la investidura de 2019 en què nosaltres vam votar no.

Puigdemont podrà tornar a Catalunya amb l'amnistia?
Hem treballat perquè es repari aquesta repressió. L'exili ha estat una de les seves mostres, que encara és visible. S'entén que, en un estadi d'amnistia, efectivament l'exili deixarà de ser exili i podrà retornar a casa.

Creu que aquesta competició entre ERC i Junts a l'hora de negociar amb el PSOE ha perjudicat la consecució d'un acord?
No m'agrada la paraula competició. Jo he estat sempre defensora de la unitat. De fet, el 2019 proposava que anéssim els partits independentistes junts, que si la unitat era més necessària que mai era en aquell moment. Competir no és el nostre objectiu, busquem assolir objectius que no són partidistes, que són nacionals. Em sembla que aquest acord és diàfan. Per començar, no hi ha ni logotips en la signatura d'aquest acord, perquè el que plantegem és una reivindicació de caràcter nacional en què tots els catalans s’hi poden sentir incorporats.

S'entén que, en un estadi d'amnistia, l'exili deixarà de ser exili i podrà tornar a casa

Amb qui del PSOE han negociat aquests dies?
S'ha negociat amb intensitat, al més alt nivell, buscant obtenir un acord que ens ajudi a resoldre aquest conflicte polític.

Pedro Sánchez hi va entrar en algun moment a les converses?
Permeti'm que mantingui tota la reserva. S'ha presentat l'acord polític. Una part d'aquest acord encara no està tancat perquè és la llei d'amnistia i cal que es treballi amb tota la solvència perquè arribi a bon port. Si el final és el que esperem, no haurà importat qui hi hagi.

Se sent satisfeta amb l'acord?
No podem dir que ens sentim satisfets, perquè som molt conscients de qui tenim al davant com a interlocutor. Hem fet aquests moviments amb totes les cauteles. No som un aliat del PSOE. Parlem de les nostres nacionalitats diferents en aquest acord i ens presentem com a actors enfrontats.

La moció de censura ja ha passat al Congrés. Podria tornar a passar

Si el PSOE incompleix, l'única cosa que faran serà deixar de votar les seves propostes?
Això ho veurem, però que deixarem de votar les seves propostes si el PSOE incompleix, és clar. El seu suport és crític sense els vots de Junts. De fet, això és fruit d'aquesta aritmètica parlamentària, de la seva necessitat d'uns determinats vots no per convicció, sinó per necessitat.

Però no es plantegen fer descarrilar el govern en cas que incompleixin? Una moció de censura, per exemple?
Ens plantegem deixar de donar suport. Això [la moció de censura] ja ha passat al Congrés. Podria tornar a passar.