La presidenta del Parlament, Laura Borràs, respon a la interlocutòria per la qual el TSJC obre el processament abreujat contra ella pel suposat fraccionament de contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (IEC). La seva defensa ha presentat un recurs de reforma en què adverteix que els delictes dels quals se l'acusa corresponen a un tribunal del jurat. El recurs admet, no obstant, que el delicte de prevaricació està específicament exclòs del jurat popular i demana que el magistrat instructor plantegi una qüestió al Tribunal Constitucional sobre aquesta exclusió. Així mateix, reclama que, en cas que es denegui aquesta qüestió, quedi revocada la interlocutòria del TSJC i s'acordi continuar el procediment abreujat respecte del delicte de prevaricació i reconduir la resta dels delictes a les normes establertes a la llei del tribunal del jurat.
La interlocutòria del magistrat que instrueix el cas contra la presidenta del Parlament assenyala que hi ha indicis d'un delicte continuat de prevaricació administrativa, frau administratiu, falsedat en document mercantil i delicte continuat de malversació de cabals públics arran de contractes adjudicats a dit entre el 2013 i 2016 a un amic de Borràs, Isaïes Guerrero, o a empreses vinculades a aquest. En total s'haurien malversat uns 309.000 euros, segons la interlocutòria que es va fer pública dimecres.
Jutge natural
El recurs que ha presentat la defensa de Borràs, que encapçala Gonzalo Boye i Isabel Elbal, al·lega "vulneració del dret al jutge natural", argumenta que el magistrat instructor incardina "erròniament" les conductes que es jutgen, ja que la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat fixa que són competència del tribunal popular els delictes relacionats amb malversació o frau a ens públic.
Els advocats admeten que la llei del tribunal del jurat deixa clar que la prevaricació queda fora de explícitament del jurat popular. És per aquesta raó que demanen que es plantegi una qüestió al Tribunal Constitucional sobre aquesta exclusió i s'actuï en funció dels criteris que fixi l'alt tribunal. En aquest punt, però, el text aprofita per denunciar que fixar la prevaricació com a excepció del Tribunal del Jurat "afecta la qualitat democràtica i, sobretot, constitucional de la norma per privar els ciutadans de la seva potestat de, a través del jurat popular, enjudiciar les conductes, justament, d'aquells que ostenten poder decisori sobre els seus propis afers: funcionaris, autoritats i jutges".
En cas que el magistrat instructor denegui la sol·licitud de plantejar la qüestió de constitucionalitat, el recurs demana que se separi el delicte de prevaricació de la resta de delictes que se li imputen a Borràs, per tal que el delicte de prevaricació se segueixi a través del procediment abreviat i la resta de delictes a través del Tribunal del jurat.