Judici vital. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comença aquest divendres el judici contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. La Fiscalia demana per a Borràs 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i de prevaricació per la seva gestió com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 al 2017. El mateix càstig sol·licita per al seu amic i informàtic Isaías Herrero, a qui Borràs va concedir l’actualització de la plana web de la institució en contractes concedits a dit i fraccionats, per valor de més de 300.000 euros, que el ministeri públic veu delictiu. Herrero, fins ara callat, acusarà Borràs. A principi de setmana va transcendir que Herrero hauria arribat a un acord amb la Fiscalia per confessar i declarar que Borràs va ordenar-li fraccionar els contractes, a canvi d'una petició de pena menor, per evitar la presó. El tercer acusat és Andreu Pujol, que hauria signat un pressupost per encobrir Herrero i a qui la Fiscalia demana 3 anys de presó i 10 d’inhabilitació.
Amb aquest judici, Borràs, que va ser suspesa el juliol passat en ser processada per aquest cas penal, també afronta el futur de la seva carrera política i el seu lideratge com a presidenta de Junts. La sentència del TSJC no serà ferma i es podrà recórrer al Tribunal Suprem.
El judici s’ha programat en set sessions. Divendres les defenses dels tres acusats plantejaran qüestions prèvies, és a dir, reiteraran peticions no acceptades durant la instrucció per corregir el que consideren irregularitats i la vulneració de drets. Una de les mesures que reclamarà la defensa de Borràs, exercida per Gonzalo Boye i Isabel Elbal, és que s’aparti de la causa els correus electrònics entre Borràs i Herrerro, que els incrimina, i dels quals asseguren que els Mossos els van obtenir sense autorització judicial. Per la seva part, la defensa d’Herrero, exercida per Marina Roig, i de Pujol, per Àlex Solà, exposaran que la pròrroga de la investigació no es va fer correctament. El tribunal que els jutjarà està format pels magistrats Jesús María Barrientos, que serà el ponent, Fernando Lacaba, i Maria Jesús Manzano. Després de la sessió de divendres, el judici es reprendrà el 20 de febrer amb la declaració dels acusats, tot i que van sol·licitar fer-ho al final del judici. Els dies 21,22 i 23 s’han concentrat la declaració de testimonis; el dia 27, les pericials, i finalment, l’1 de març, els informes finals, on la Fiscalia podria variar o no la petició de les penes.
Els 18 contractes sota sospita
En concret, la Fiscalia acusa Borràs d’haver adjudicat 18 contractes menors sense concurs (a dit), que sumen més de 309.000 euros, sobre la programació i manteniment del portal web de la Institució al seu amic Isaías Herrero. El funcionari de la Institució Roger Espar, que va declarar que va actuar sota les ordres de Borràs, al final no és acusat, i declararà com a testimoni. En l’escrit d’acusació final, la Fiscalia va retirar l’acusació de malversació de fons públics pel qual inicialment va ser investigada la líder de Junts, canvi que Borràs va interpretar, un cop més, en què la seva causa "no és per corrupció”, sinó de persecució política, malgrat que ERC i la CUP li han girat l’esquena i no li donen suport.
Per aquests fets, les fiscals Teresa Duerto i Assumpta Pujol, inicialment, acusen Borràs del delicte de continuat de prevaricació, pel qual li demanen que sigui castigada a 15 anys d’inhabilitació a càrrec públic en qualsevol administració, i pel delicte de falsedat documental continuat: 6 anys de presó, 6 anys més d’inhabilitació i pagar una multa de 144.000 euros. Per a Isaías Herrero sol·liciten les mateixes penes que a Borràs, excepte la multa, que la rebaixen a 69.600 euros.
Les claus de la defensa
Per a la seva defensa, Borràs ha sol·licitat la declaració com a testimonis dels exconsellers de Cultura: Ferran Mascarrell, conseller del 2010 al 2016; Santi Vila, que el va succeir fins al juliol del 2017, i Lluís Puig, que va agafar el relleu de Vila fins a ser destituït pel 155 i actual diputat de Junts a l’exili. El TSJC ha descartat la declaració de Puig, -amb el vot en contra de la magistrada Manzano-, en considerar que “no és idoni”.
I fonamental és la pericial informàtica en la qual s'assegura que els correus que van interceptar els Mossos d’Esquadra a Isaías Herrero, i que són la prova principal, “no tenen aval judicial”. És a dir, que s’haurien d’expulsar del procediment. La Fiscalia va demanar al tribunal que aquesta pericial no fos admesa perquè un dels dos pèrits, Luis Enrique Hellín, va ser el pistoler de la ultradreta que va matar Yolanda González a Madrid el 1980. El TSJC l’ha admès perquè és pèrit oficial i ja ha actuat en altres tribunals.
Els pèrits de la defensa sostenen que els correus d’Herrero “no van tenir una cadena de custòdia” clara (quan la causa va anar d’un jutjat de Barcelona al Suprem, quan Borràs va obtenir l’acta de diputada al Congrés per Junts), i a més els Mossos haurien fet una recerca més àmplia de la que els permetia el jutjat. I, també, se sosté que la Guàrdia Civil, en el seu informe no assegura pas que els 18 contractes formessin part d’“una unitat funcional i operativa”, fet que desmuntaria la tesi acusatòria que els contractes es van fraccionar, i per tant es va cometre accions delictives, en lloc de ser una simple irregularitat administrativa o fins i tot, una actuació correcta. En aquest sentit, la defensa insisteix que els treballs encarregats es van executar. I correctament.