L’expresidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs, haurà d’entrar a la presó un cop el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 4 anys i mig de presó? Inicialment, Borràs hauria de complir la pena perquè el càstig supera els 2 anys de presó, que és el límit que es fixa perquè una persona no compleixi la condemna si és la primera que té. L’execució d’una condemna va a càrrec del tribunal sentenciador, que, en el cas de Borràs, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va condemnar pel delicte de prevaricació (a 9 anys d’inhabilitació) i per un delicte continuat de falsedat de document públic (4 anys i 6 mesos de presó i 4 anys d’inhabilitació) per la concessió d'uns contractes sense concurs públic quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, del 2011 al 2018.
Això no obstant, en la mateixa sentència, el TSJC va escriure que "proposa" al govern espanyol l'indult parcial “exclusivament” en la pena de presó per a Borràs i “en el temps que excedeixi dels dos anys de durada”. Per què? Per evitar el seu ingrés en un centre penitenciari. Inicialment, la Fiscalia no s'ha oposat a la concessió de l'indult parcial a l'expresidenta del Parlament.
A l'espera del govern espanyol
Processalment, quan un tribunal proposa un indult ja s’envia al govern espanyol, de forma automàtica, i, quan es confirma la sentència, aquest tribunal ha de suspendre l’execució fins a obtenir una resposta sobre si l'executiu concedeix el perdó penal. Així, el TSJC, quan rebi la sentència del Suprem, hauria de suspendre'n l'execució a Laura Borràs. El tribunal podria proposar fer una vista per saber l’opinió de les parts, o resoldre-ho en un tràmit per escrit. Així doncs, l’entrada a presó de Borràs, si al final res canvia, no és immediata.
Pena proporcionada?
En la resolució, el TSJC va qualificar de "desproporcionada i excessiva" la pena de presó que havia d'imposar a Borràs seguint l'actual mètrica penal, si es compara amb els "comportaments" dels acusats, dels quals sosté que no va haver-hi cap lucre personal, sinó que es van presentar uns pressupostos falsos, i tota la feina al web de la Institució va ser feta. El TSJC hi afegeix que l'entrada a presó "no és necessària per evitar futurs nous delictes".
El raonament del TSJC xoca amb la duresa del Suprem —en la seva resolució, comunicada aquest dimecres—, que sosté que la pena és "proporcionada" davant "l'entitat del dany produït, perquè no només s'ha produït una pèrdua patrimonial, a l'Estat o a tercers concurrents, sinó també un mal a les normes de convivència i d'ordenació social per un funcionari públic cridat a observar les exigències de l'estat de dret".
Ara, el govern espanyol pot fer-se seus els arguments de l'alt tribunal català i concedir l'indult parcial a Laura Borràs.
Suport a Borràs
En saber-se la resolució del Suprem, Laura Borràs ha rebut el suport del seu partit i dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha acusat l'alt tribunal espanyol de castigar Borràs només pel fet de ser independentista.
I la inhabilitació?
Si, finalment, el govern espanyol concedeix el perdó parcial a Laura Borràs tindrà pendent la condemna per inhabilitació a càrrec públic, tal com va passar als presos polítics, que van poder sortir de la presó, però no poder-se presentar a unes eleccions. La rebel·lia del Tribunal Suprem en no aplicar-los la Llei d'amnistia pel delicte de malversació provoca que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva no puguin ocupar cap càrrec públic fins que complexin condemna, el 2030 i el 2031.
En el cas de Borràs, el TSJC la va condemnar a 13 anys "d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupacions o càrrecs públics electius i de funcions de govern o d'administració, siguin en l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional", però no per a la docència. I per això Borràs va poder tornar a exercir de professora a la facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) el febrer del 2024. Ara bé, Borràs no podria assumir cap càrrec a la fundació de Junts, FunDem, com es va plantejar quan Demòcrates es va integrar al partit de Carles Puigdemont.