Laura Borràs s'ha negat a declarar davant del Tribunal Suprem. La portaveu de JxCat al Congrés dels Diputats estava citada en la causa oberta per la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs, investigada per presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars, denuncia una persecució política. Si avui ha acabat davant del magistrat és perquè el Congrés va acceptar el suplicatori i va aixecar-li la immunitat parlamentària, fet que evidencia també la divisió de l’independentisme a Madrid. Al Suprem l'han acompanyat representants de tots els partits independentistes i les entitats.

Borràs no ha durat ni un quart d’hora al Tribunal Suprem. Li han llegit els seus drets i s’ha acollit al de no declarar. “He vist tots els meus drets vulnerats des del primer moment”, ha denunciat a la sortida, un missatge que també ha repetit dins. “Em veig aquí obligada a defensar la meva innocència quan en realitat qui m’està portant a aquest tribunal ni tan sols ha presentat les evidències pericials que permetin demostrar la meva culpabilitat”, ha criticat.

Borràs acompanyada dels seus advocats i de companys de partit i del CongrésBorràs acompanyada dels seus advocats i de companys de partit i del Congrés. Foto: EFE

La portaveu de JxCat ha assenyalat que “quan aquesta prova pericial estigui practicada, declararé gustosament i demanaré jo poder venir a declarar personalment”. Borràs ha sostingut que “col·laborarà amb la justícia”, però que el que no farà mai és “col·laborar amb la injustícia”. Així ho ha traslladat davant del jutge instructor Eduardo de Porres. “Els estats de drets s’haurien de fonamentar en el dret”, ha defensat. “Quan no hi ha proves, hi ha lawfare”, ha conclòs.

Ha deixat clar que ni dimitirà ni renunciarà a l'escó perquè implicaria acceptar la culpabilitat.

Suport polític i ciutadà

Borràs ha arribat al Tribunal Suprem acompanyada del seu advocat Gonzalo Boye, però també de representants polítics, com Eduard Pujol i Jaume Alonso Cuevillas (JxCat), Pilar Valluguera (ERC), Mireia Vehí (CUP) o Jon Iñarritu (EH Bildu). Fins a les portes del tribunal hi han anat una vintena de ciutadans arribats de Catalunya i alguns de Madrid, que han llegit un manifest abans que entrés a declarar. “Laura Borràs, no estàs sola. No és justícia, és venjança”, s’hi llegia en una pancarta. Òmnium i l’ANC també han fet arribar el seu suport a la portaveu de JxCat.

"No soc culpable"

Acusada per prevaricació, malversació, prevaricació, frau i falsedat documental per suposats contractes irregulars, Borràs ha negat tots els extrems des del principi. "Ho dic des de ja: no soc culpable. No he comès cap dels presumptes delictes dels quals se m'acusa", va assegurar després de la seva compareixença davant la comissió de l’estatut del diputat. Carregada de material documental, va denunciar un ampli "catàleg d'irregularitats processals" i una "absència absoluta de fets susceptibles de ser perseguits penalment". Va considerar “indignant” que s’intenti “perjudicar” el seu nom i la seva trajectòria, marcades per “la transparència, l’austeritat i el rendiment de comptes”. El mateix, però més breu, ha fet avui al Tribunal Suprem.

76d8d9945760cfe8c6d5014d874aba5968a07753

Concentrats en suport de Laura Borràs. Foto: EFE

Els vots independentistes eren irrellevants en el suplicatori al Congrés, però tot i això van tornar a evidenciar les seves diferències. JxCat i el PNB hi van votar en contra, mentre que ERC, la CUP, EH Bildu i el BNG no van participar en la votació. El resultat final: 293 a favor, 14 en contra i cinc abstencions. L’independentisme va intentar consensuar, fins a l’últim minut, una resposta conjunta al suplicatori. Finalment, aquesta unitat no va ser possible després de naufragar les negociacions. Després de saber que republicans i anticapitalistes optarien per no participar en la votació, una proposta inicial de JxCat, la formació de Puigdemont va avisar que “l’únic vot possible, coherent i digne és el no”.

 

 

Tant ERC com la CUP van justificar la necessitat d'equilibrar la investigació de suposades irregularitats amb el fet que no tindrà un judici just al Tribunal Suprem.