“Mai es va vulnerar la llei de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).” Amb fermesa, Laura Borràs ha aclarit totes les sospites que hi ha sobre la seva direcció en aquesta entitat entre els anys 2013 al 2017 i dels contractes que va concedir a Isaías Herrero, que sumen més de 35.000 euros, per dotar la Institució d’un portal web potent i innovadora. Borràs només ha contestat a les preguntes de la seva advocada, Isabel Elbal, però no s’ha deixat d’explicar res dels fets pels quals se l’acusa, en la setena sessió del judici contra ella, Herrero i Andreu Pujol al TSJC, aquest dilluns a la tarda. “Mai vaig rebre cap advertiment de la Intervenció perquè ja van entendre que eren projectes diferents, linkats al portal pricipal”, ha afegit, tot i que hi ha un informe que l’alerta d’excés fraccionament. I per això la Fiscalia li demana 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació a càrrec públic pels delictes de falsedat documental i prevaricació. La defensa de Borràs, que dirigeix Gonzalo Boye, sosté que no es van pagar 18 contractes d'un únic projecte, sinó que són quatre projectes diferents i d'anys diferents, segons les pericials.
🔴 Laura Borràs: reaccions a la sentència del TSJC, DIRECTE
Borràs ha detallat que la llavors administradora de la ILC, Assumpta Pagespetit, i després Roger Espar van controlar els contractes i van validar la seva feina, com també la Intervenció de la Generalitat, perquè sosté que va explicar que a partir de la plana web, es van fer “projectes diferents dins de la plana web”, com l’any Vinyoli. “Era una funcionària exigent, minuciosa i inflexible. I un expedient que passa per Pagespetit és de 10”, ha afirmat Borràs, que no ha volgut valorar per què en el judici la funcionària va assegurar que l’havia avisat que calia fer un contracte negociat, procediment públic obert, i no tants contractes menors.
Artista digital
Abans, Borràs ha explicat que va conèixer Isaías Herrero pels dos premis que va guanyar sobre literatura digital a Vinaròs i després l’incorpora al grup de literatura Hermeneia. “Em sorprèn que Isaías s’hagi presentat al judici com un simple informàtic, és un artista digital”, ha declarat Borràs, i per això li va proposar el projecte del portal web de les Lletres Catalanes, que li havia demanat engegar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. Borràs ha detallat que va descartar vincular el nou portal web de la Institució al CTTI en considerar que s’havia de fer “amb major qualitat, rapidesa i menor cost”, i que el CTTI tenia la resta de responsabilitat informàtica de la Institució. A la Institució hi havia 11 persones i el portal web de la Institució es va presentar el desembre del 2013; “era un projecte d’equip”, ha assegurat Borràs. Després, es van fer els altres projectes, com l'any Ramon Llull entre el 2015 i el 2016.
Problemes d'Herrero
“No era un contracte encobert. Eren projectes diferents i singularitat diferent i escullo Herrero per la seva expertesa”. La presidenta en funcions del Parlament ha explicat que ella feia d'intermediària" entre Herrero i Pagespetit i ha detallat que a partir del 2016 tenen problemes amb Herrero. “Desapareixia, no donava explicacions, no era ell. Va ser una època angoixant”, ha relatat Borràs, que ha detallat que Herrero primer li diu que pateix una depressió i després és una addicció a les drogues.
Borràs ha insistit que a l'administració també hi ha la intervenció, i si aquest departament no ho veu correcte, no es paga la contractació, i amb la seva direcció no es va tombar cap projecte. Ha afegit que a la Institució es feien uns 850 contractes menors a l’any i que eren aprovats sempre per la junta de govern.
Cap pressupost fet
A preguntes de la seva advocada, Borràs ha afirmat que no va fer cap pressupost o factura de les que Herrero va presentar a la ILC, i amb les quals la Fiscalia els acusa de falsedat documental. A més, l'exdirectora de la Institució ha afirmat: “Les cooperatives no són tapadores de factures falses, sinó de gestió integral de serveis.”
Tot aturat pel 155
Laura Borràs ha explicat que ella va dimitir de la Institució el gener del 2018, abans que ho fes el govern “de M. Rajoy” en aplicar el 155, la intervenció de la Generalitat. Borràs ha justificat que va trucar a la Institució quan ja no era directora perquè es pagués als proveïdors i artistes.
Després de l'interrogatori de Borràs, el judici ha continuat amb la reproducció de certes proves documentals. La fiscal Teresa Duerto ha demanat que es reprodueixin els àudios entre Borràs i Herrero, i alguns dels seus correus electrònics. El tribunal només n'ha admès un.
Dimecres es reprèn el judici, amb la darrera sessió, on les dues fiscals anunciaran si, al final, rebaixen la petició de la pena a Herrero i a Andreu Vidal, com es va desvelar un dia abans d'iniciar-se el judici. A més, els advocats exposaran els seus informes finals.