L'expresidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs, ha anat aquest divendres al Palau de Justícia perquè la secretaria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li comuniqui l'execució de la seva condemna pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. En concret, el TSJC li ha comunicat que comença a comptar el rellotge de la seva inhabilitació a càrrec públic i que no es pot presentar en una llista electoral durant 13 anys i que ha de pagar una multa de 36.000 euros. La seva plaça de funcionària pública, no ha estat mai en perill, i actualment, Borràs és professora a la Universitat de Barcelona. Ha estat un tràmit, que Borràs ha fet acompanyada dels seus advocats, Gonzalo Boye i Jordi Cabré.
El TSJC ja va acordar, divendres passat, la suspensió de l'entrada a presó de Borràs per la condemna de 4 anys i 6 mesos que li va imposar, a l'espera que el govern espanyol decideixi si li concedeix un indult parcial, tal com ho va proposar el mateix tribunal en la sentència. El TSJC ja ha demanat que se li concedeixi un indult de la pena fins a dos anys de presó perquè no hagi d'entrar en un centre penitenciari, en veure excessiva la pena que el Codi Penal fixa i davant la no previsió de reincidència.
El comptador de la condemna
Un cop notificada, ara la defensa de Borràs podria demanar la reducció de la seva inhabilitació perquè el Parlament -en aplicació del reglament de la cambra catalana-, va treure-li l'escó 1 de juny de 2023, quan el TSJC li va obrir judici oral, sense esperar que la condemna fos ferma.
El Tribunal Suprem va confirmar la pena, el febrer passat, pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver pagat uns 335.000 euros a un amic per fer la web de la Institució. Feina, que va ser executada amb correcció, tot i que sense passar abans per un concurs públic i amb pagaments fraccionats.
El precedent del president Torra
És a dir, inicialment la inhabilitació política de Laura Borràs és fins a l'any 2038. Però la seva defensa podria reclamar ara que se li descompti aquests prop de dos anys que ja porta suspesa de càrrec públic. També podria sol·licitar que es fraccionés el pagament de l'elevada multa imposada.
El precedent més recent és el cas de Quim Torra, condemnat a un any i mig d'inhabilitació pel cas dels cartells en favors dels presos polítics i exiliats, que va penjar al balcó de la Generalitat, i que la Junta Electoral va obligar-lo a deixar l'acta abans que la sentència fos ferma, apel·lant al canvi sobrevingut de la seva situació. El TSJC, al final, va rebaixar-li uns dos mesos i escaig la condemna en calcular 1 dia d'inhabilitació per cada tres suspès.
Després, Torra va haver d'afrontar un segon judici per desobediència al tribunal pels mateixos fets sense ocupar cap càrrec públic.