Vot particular al judici a Laura Borràs. La jutgessa María Jesús Manzano discrepa amb la sentència del TSJC que avui s'ha fet pública i on es condemna la presidenta suspesa del Parlament a 4 anys i mig de presó i 13 anys d’inhabilitació a càrrec públic. La jutgessa expressa en el seu vot particular la discrepància amb la condemna de presó a Borràs, i assenyala que, aplicant l'atenuant de dilacions indegudes, hauria de tenir un màxim de 21 mesos. Es mostra igualment en desacord pel que fa a l'atribució a Borràs d'un delicte continuat de falsedat documental i a la forma com s'imposa la inhabilitació especial contra ella, atès que considera que hauria de ser per a aquells càrrecs que comportin "gestió amb facultats de contractació". 

Pel que fa a la resta d'acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, assenyala el seu desacord amb els atenuants que se'ls ha aplicat, després que van confessar i van incriminar Borràs durant el judici, i gràcies als quals han estat absolts del delicte de prevaricació. 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat avui la condemna a Laura Borràs en considerar-la autora d’un delicte de prevaricació en concurs amb falsedat documental per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), entre els anys 2013 al 2017.

21 mesos de presó

La jutgessa expressa en el seu vot particular la discrepància amb els raonaments del tribunal per condemnar els acusats com a autors d'un delicte de falsedat en concurs. "Tampoc comparteixo part de l'argumentació que comporta la condemna de Laura Borràs com a autora d'un delicte de prevaricació, si bé estic conforme amb l'existència del citat delicte i disconforme amb l'absolució de la resta dels acusats", assenyala.

Amb relació a la pena de presó que imposa el tribunal a la presidenta de Junts, la jutgessa assenyala que, "en tractar-se d'un delicte continuat", correspondria imposar-li "la pena en la seva meitat superior", és a dir, de 21 mesos i tres anys de presó i de 9 a 12 mesos de multa. Però afegeix que "atès el temps transcorregut des de la data dels fets, considero que no s'hauria d'imposar una pena superior a la mínima".

Pel que fa a la inhabilitació, considera que seria més ajustat a dret que inclogués tots aquells càrrecs o treballs públics, electes o no, i en qualsevol àmbit, que comportin gestió amb facultats de contractació. "Considero que la pena d'inhabilitació imposada és massa àmplia i manca de la necessària concreció", argumenta. A parer de la jutgessa, especificar la inhabilitació a càrrecs que comportin gestió de contractació té "un clar component retributiu i de prevenció general i especial, sense oblidar tampoc la resocialització que sense dubte constitueix la finalitat primordial de les penes".

Isaías Herrero

En el cas de la resta dels acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, adverteix que la seva confessió durant el judici oral no pot considerar-se "molt qualificada" atès que no va resultar de gran rellevància, "com succeeix en aquells supòsits en què la prova de càrrec és dèbil i la confessió facilita de forma rellevant el pronunciament de la condemna".

Per aquesta raó, assenyala que no està conforme que hagin estat absolts del delicte de prevaricació, al menys en el cas d'Isaías Herrero. "La cooperació necessària del senyor Herrero resulta evident des del moment en què, seguint el que exposa la pròpia sentència, si no hagués acceptat l'encàrrec de la senyora Borràs ni hagués seguit les seves instruccions (per les quals tenia ple coneixement), el delicte de prevaricació no s'hauria produït", argumenta.