Laura Vilagrà deixa la primera línia política just abans de la votació final a ERC, que aquest dissabte enfronta Oriol Junqueras i Xavier Godàs. "Per impulsar canvis per al meu país i per la gent. Per això vaig dir que sí al president Pere Aragonès", ha explicat aquest divendres vespre Vilagrà, que va ser vicepresidenta i consellera de Presidència del Govern republicà. Pròxima a Godàs, l'exvicepresidenta ha llançat un dard a Junqueras: "Sempre he defensat, però, que la primera línia política ha de ser temporal. També per a mi". "Ha estat un honor treballar pel meu país i la seva gent des del Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya; obro nova etapa", ha expressat, en un comunicat del partit.
Per impulsar canvis per al meu país i per la gent. Per això vaig dir que sí al president @perearagones
— Laura Vilagrà Pons (@LauraVilagra) December 13, 2024
Sempre he defensat, però, que la primera línia política ha de ser temporal. També per a mi.
Agraïment enorme a @Esquerra_ERC
Al gener, canvi https://t.co/jkFcKpgZBj
Vilagrà deixarà a partir del gener l'acta de diputada al Parlament "per raons personals i professionals" —segons ha informat la formació— i serà substituïda per Lluïsa Llop, que ja havia estat diputada i forma part de la candidatura de Junqueras. Així, el ple del Parlament de la setmana vinent serà l'últim en el qual participi. Ara, tornarà a la seva feina al Bages per reencaminar-se cap a la gestió pública en quedar vacant la plaça que havia ocupat abans d'incorporar-se com a les files de Pere Aragonès a les eleccions catalanes del 2021 com a número 2. Segons Regió7, podria tornar a la gerència del Consell del Bages.
El president Aragonès li ha donat les gràcies: "Gràcies per tota la teva tasca al servei del país, per sempre apostar per millorar i per transformar, i pel teu compromís insubornable amb la justícia social, els valors republicans i la independència de Catalunya".
Gràcies per tota la teva tasca al servei del país, per sempre apostar per millorar i per transformar, i pel teu compromís insubornable amb la justícia social, els valors republicans i la independència de Catalunya. https://t.co/ynn1KbCdsw
— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) December 13, 2024
Nascuda el 1976 a Santpedor (Bages), és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració i màster en Direcció pública. Va ser alcaldessa del seu municipi entre el 2003 i el 2015, i diputada del Parlament entre el 2006 i el 2011 (vuitena i novena legislatures). Després les eleccions del 2021, va entrar al Govern d'Aragonès com a consellera de la Presidència. A principis del 2024, i amb Junts ja fora de l'executiu català, va ser nomenada vicepresidenta, amb l'objectiu de reforçar l'últim any de legislatura. Una legislatura que no es va completar, després que no tiressin endavant els pressupostos.
Les polèmiques de Vilagrà al Govern
En les eleccions del 2024, ERC va patir una patacada important i l'independentisme va perdre la majoria absoluta al Parlament. Els republicans van pactar amb el PSC la investidura de Salvador Illa com a nou president d'un Govern dels socialistes en solitari i Albert Dalmau va substituir Vilagrà en la Conselleria de Presidència.
No es pot dir que Vilagrà hagi tingut una etapa tranquil·la com a número 2 del Govern. Va ser l'encarregada de projectes fallits com la taula de diàleg i els Jocs Olímpics d'hivern del 2030, tot i que la principal polèmica del seu mandat va estar relacionada amb el caos dels processos d'estabilització de la Generalitat.