L’acusació de “russofòbia” i “genocidi” ha estat un dels argument que ha utilitzat Rússia per explicar la invasió d’Ucraïna. El ministre d’exteriors rus, Serguéi Lavror, ha insistit en aquest punt en declaracions aquest matí on ha responsabilitzat l’executiu ucraïnès que presideix Volodimir Zelenski d’intentar aixafar l’idioma de la majoria de la població. “Prohibeix l’educació en rus, prohibeix la gent parlar el seu idioma natal. Tenen les societats democràtiques aquest hàbit?”, s’ha preguntat Lavrov.
Lavrov ha dibuixat diferent paral·lelismes amb situacions lingüístiques a Europa i s’ha preguntat “què passaria si a Irlanda es prohibís l’anglès? Com se sentiria el Regne Unit? I si Bèlgica prohibís el francès?”. El responsable de la diplomàcia russa ha acusat Occident de contemplar la realitat únicament a través del prisma dels seus propis interessos mentre “els drets de milers d’ucraïnesos estan sent violats i no es parla de Drets Humans”.
La comparació de Lavrov ha provocat certa sorpresa atès que la situació d’aquestes llengües és molt diferent, en particular en el cas del gaèlic. Arraconat per l’anglès, és la llengua majoritària a tota l’illa, tot i que la Constitució d’aquell país situa el gaèlic com a primera llengua.
En canvi, l’ucraïnès és la llengua oficial d’Ucraïna, però el rus, que representa una gran pressió lingüística, és la segona o fins i tot la primera llengua per a una part important de la població, en particular al Donbass i Crimea. El 2012 es va aprovar, enmig una forta polèmica, una llei que atorga al rus el caràcter de llengua estatal, junt amb l’ucraïnès.
Negociar si deposa les armes
En les seves declaracions, Lavrov, ha mostrat la disposició de Rússia a parlar si Ucraïna deposa les armes, però també ha deixat clar que no reconeixerà com a democràtic el govern de Zelenski. El responsable de la diplomàcia russa, que avui s’ha reunit amb les autoritats de les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk, ha assegurat que l’objectiu rus és “desmilitaritzar Ucraïna” i que ningú no s’està plantejant ocupar aquest país.
Aquest matí un assessor presidencial del govern ucraïnès ha assegurat a l’agència Reuter que el seu govern està disposat a negociar amb Rússia sobre l’estatus de neutralitat d’Ucraïna en relació a l’OTAN. Segons aquest assessor Ucraïna no té por a abordar aquesta negociació però reclama saber qui i com es pot garantir la seguretat que es compliran els acords.
Rússia vol garantir una zona de neutralitat que garanteixi la seguretat de la seva frontera a l’oest del país i un compromís de no adhesió d’Ucraïna a l’Aliança Atlàntica hauria de ser-ne la clau.