Una investigació de diversos mitjans internacionals ha revelat que el programari Pegasus s'hauria utilitzat per espiar periodistes, activistes i advocats. A partir d'una llista de 50.000 telèfons mòbils afectats, que va aconseguir Amnistia Internacional i l'ONG Forbidden Stories, diaris com The Washington Post han assegurat que hi ha centenars d'executius d'empreses, personalitats religioses, acadèmics, empleats d'ONG, així com polítics.

El principal diari francès, Le Monde, ha posat el crit al cel i ha dedicat una editorial a criticar les pràctiques d'espionatge a través dels dispositius de telèfon mòbil. El programa Pegasus és el mateix que s'hauria utilitzat per espiar l'expresident del Parlament Roger Torrent i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall, segons va revelar una investigació de El País i The Guardian al juliol 2020.

Le Monde qüestiona i carrega contra l'espionatge d'aquest tipus i assegura que durant molts anys no s'ha investigat prou sobre aquesta pràctica ja que sempre s'ha justificat el seu ús en el marc de "l'interès de la seguretat nacional, la lluita contra el terrorisme o el crim organitzat". Tot i això, aquestes darreres revelacions sobre el programa Pegasus, complicaran a partir d'ara aquesta impunitat en l'espionatge, tal i com assegura el diari: "L'abús de l'espionatge cibernètic s'ha convertit en la norma i no en l'excepció".

Amnistia Internacional (AI) ha subratllat que el software espia de l'empresa NSO Group es va fer servir per "facilitar la comissió de violacions de drets humans a gran escala a tot el món". D'entrada, Pegasus s'hauria dissenyat per perseguir criminals i terroristes però s'ha emprat per infiltrar-se en telèfons de manera il·legal. Le Monde posa el crit al cel i deixa clar que "entre els telèfons víctimes de Pegasus no hi ha terroristes o criminals".

El baix cost de Pegasus

El diari destaca el "baix cost" de Pegasus fet que el posa a l'abast de tots els estats "i permet que països com el Marroc o Hongria, que tenen capacitats cibernètiques dèbils, tinguin accés instantani a capacitats d'espionatge molt poderoses".

​L'empresa NSO Group confirma que una quarantena de països han adquirit el sistema i el diari francès es pregunta "quants d'aquests el fan servir per eludir l'estat de dret i dur a terme activitats de vigilància contràries al dret internacional?". La resposta se la donen ells mateixos: "Les enquestes del projecte Pegasus diuen que "gairebé tots, incloses les democràcies".

Le Monde demana que "es prengui consciència d'aquest escàndol, que es prengui nota dels abusos i que es posi en marxa un debat sobre el control real i efectiu d'aquestes tècniques".

Al centre d'aquesta investigació es troba el programari espia Pegasus de NSO Group que, una vegada instal·lat al telèfon de les víctimes, proporciona a l'atacant ple accés als missatges, correus electrònics, elements multimèdia, micròfon, càmera, trucades i contactes del telèfon.

L'empresa en qüestió ha negat les denúncies, però Amnistia Internacional considera que no és més que una excusa falsa. "NSO Group no ha pres les mesures adequades per posar fi a l'ús de les seves eines per a la vigilància selectiva i il·legítima d'activistes i periodistes, tot i que sabia, o hauria hagut de saber, que s'estava produint".

El tècnic del Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional és contundent en les seves conclusions. "NSO afirma que el seu programari espia és indetectable i només s'utilitza en investigacions penals legítimes. Ara proporcionem proves irrefutables que es tracta d'una falsedat absurda", assegura Etienne Maynier.

 

Foto principal: Codis d'un ordinador / Unsplash - Filiberto Santillán