El català podria no arribar a la Unió Europea, i no precisament per manca de voluntat espanyola. Després que ara fa unes setmanes Junts per Catalunya condicionés el seu vot a favor de la socialista Francina Armengol a canvi de fets comprovables, el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, registrava davant el Consell de la Unió Europea la petició per reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües oficials del club comunitari, un pas que no s'havia fet mai. Aquesta fita suposaria un canvi de paradigma per a l'estatus de la llengua catalana en un context de retrocés de l'ús social d'aquesta i de les invectives que des de diverses instàncies estatals buscaven minorar-la. Ara, aquesta nova pantalla podria blindar i reforçar el prestigi internacional de l'idioma i dotar-la d'un rang equiparable a les altres 24 llengües oficials de la UE.
Però aconseguir-ho podria no ser tan senzill. I és que, més enllà del pas endavant fet per José Manuel Albares, convertir el català en llengua oficial depèn també del vot unànime de tots els 27 estats membres de la Unió Europea. I, segons el diari francès Le Monde, això sembla "poc probable". El prestigiós mitjà alerta que diversos països tenen "reticències" de fer el pas. A França mateix, convertir una llengua minoritària com el català, el basc o el gallec en llengua oficial al club comunitari podria donar ales als bretons o als corsos. Als països bàltics, les comunitats de parla russa podrien veure's amb força per incorporar la seva llengua a la UE. I també a l'Europa de l'Est hi ha minories importants, com ara a Romania, Bulgària, Hongria, Eslovènia o Croàcia.
Segons Le Monde, hi ha preocupació que, si la iniciativa espanyola arribés a bon port, es convertís en una "bola de neu" que esperonés el 8% de ciutadans de la UE que pertanyen una minoria que defensa l'ús de la llengua pròpia. El reportatge inclou també les paraules de diplomàtics europeus. Un assenyala que el club comunitari no està disposat a "obrir la porta a quatre idiomes per estat membre". Un altre reconeix que, si s'adoptés aquesta mesura, "molts estats membres tindrien grans dificultats". En aquest context, hi ha poc marge d'acció. "Hem de crear grups de treball, prendre el temps per examinar el tema i enterrar-lo amb suavitat", afegeix.
Albares en parla amb homòlegs
Durant la reunió de ministres d'Afers Exteriors europeus celebrada a Toledo els dies 30 i 31 d'agost, el ministre José Manuel Albares va plantejar el tema de l'oficialitat del català, el basc i el gallec amb alguns dels seus homòlegs, i és "ben conscient de la seva resistència". En aquest context, Espanya, que també presideix el Consell de la Unió Europea (UE) aquest semestre i que s'encarrega d'organitzar les reunions entre ministres, no sotmetrà a votació el text per fer oficials les tres llengües el 19 de setembre sense estar segur que serà aprovat. "Aquest és l'inici d'un procés", diu un diplomàtic espanyol. Un procés que, si no hi ha cessió de la resta de membres, podria ser més curt que llarg, i acabarà amb el català a la casella de sortida.
L'oficialitat del català, a l'ordre del dia
Precisament aquest dilluns 11 de setembre, el Parlament Europeu debatrà la possibilitat d'incorporar el català, l'euskera i el gallec com a llengües de treball en els plenaris de l'Eurocambra. Segons explica ERC en un comunicat, es tracta d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol en el marc de la taula de negociació. Els republicans fixen aquest punt com a pas previ a la incorporació del català com a llengua oficial de la Unió Europea, punt que es debatrà el pròxim 19 de setembre a la reunió del Consell General de la Unió Europea.