La lectura de la premsa europea és ben diferent de l'espanyola sobre el cas de Joan Carles I amb la justícia suïssa. Mentre els mitjans de l'Estat aplanen el terreny pel seu retorn i lluiten pel seu darrer escull, que la justícia britànica accepti la seva immunitat, a Europa ho veuen ben diferent. Així doncs, no exculpen l'emèrit de les seves corrupteles i lamenten que tan sols s'hagi "salvat per una falta de proves".

En aquesta línia editorial i, llegint la resolució del fiscal suís, obren els seus diaris a França, Alemanya o la Gran Bretanya. I des dels diaris de tendència conservadora fins els més progressistes. També des de les línies editorials més serioses fins a les de varietats. Trobem alguns exemples destacats. 

Des d'Alemanya, ja titulen en el lead del RND que "calia trobar més proves". I afegeixen: "La història és certament notable. El que ho fa encara més notable és que Bertossa va descobrir que Joan Carles va regalar els diners —quatre anys després d'haver-los rebut— a l'empresària alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein, que es va descriure a si mateixa com l'“estimada amiga” del rei. Bertossa va trobar això tan sospitós que, a diferència de Joan Carles, va enumerar els alemanys com els "acusats". La va acusar de blanqueig de capitals. Però també va haver de deixar aquesta sospita".

Des de la Gran Bretanya, on Corina l'ha denunciat i té un cas obert, el Daily Mail no parla de "presumpte corrupte" sinó que escriuen en afirmatiu i acusen directament l'emèrit de no declarar diners i acceptar cobraments il·legals: "Les empreses ferroviàries espanyoles van obtenir un contracte de construcció lucratiu per part de l'Aràbia Saudita el 2011. Joan Carles va tenir accés al compte bancari suís i es va al·legar que els diners es van pagar com a part d'un pla de suborn. Però els fiscals suïssos no van poder vincular 'prou' els diners i el contracte de tren".

Fins i tot el Paris Match, no nega la principal i recorden el passat franquista de l'emèrit: "Figura central en la transició democràtica després de la mort del dictador espanyol Franco el 1975, Joan Carles, que va abdicar el 2014 enmig d'escàndols, és objecte de tres investigacions judicials a Espanya".

Per acabar, el Tribune de Genève, en un article d'opinió, cita un darrer aspecte que tampoc ha ajudat a poder treure l'entrallat del cas: la lentitud de la justícia suïssa. "El fet que una investigació duri més de tres anys per donar lloc a una classificació general i una petita multa en una secció addicional planteja interrogants. Per als acusats sospitosos en aquests procediments, les conseqüències psicològiques, de reputació i financeres poden ser greus. Això imposa a la justícia un deure de celeritat. En el cas Joan Carles, les parts van trigar anys a convèncer el fiscal Bertossa que la seva investigació acabaria en un atzucac. Ja era hora d'acabar l'exercici", assenyala el diari.

Fotografia de portada: Imatge de recurs de Joan Carles amb els saudites