El Cos Nacional de la Policia ha protagonitzat en els últims dies diverses intervencions contra festes il·legals produïdes arreu de l'estat espanyol. En alguns casos, els agents han entrat en domicilis sense l'autorització d'un jutge amb l'excusa de prevenir contagis de Covid-19, actuacions que fan trontollar la inviolabilitat del domicili, un dret constitucional en l'estat espanyol.

La intervenció de les festes il·legals

L'estat d'alarma a causa de la pandèmia suposa una situació de l'estat de dret excepcional. En aquest marc, l'Estat pot derogar certs drets fonamentals de la ciutadania, com ara la llibertat de moviment, per tal de protegir el bé comú, en aquest cas, la salut pública.

En el cas de les intervencions policials, la pandèmia planteja un nou paradigma a causa de les festes il·legals que posen en perill la salut pública. En les últimes setmanes, els agents policials han intervingut diverses concentracions de persones no convivents per ser potencials focus de rebrot.

Més concretament, el Ministeri d'Interior hauria autoritzat a la policia entrar als domicilis sense el consentiment judicial, aferrant-se a un suposat buit legal en la llei. El passat 22 de març la policia va intervenir una festa il·legal al barri de Salamanca, a Madrid. En negar-se a obrir la porta als agents, la policia va procedir a obrir la porta i detenir a un dels assistents i al titular de l'habitatge, considerant que estaven cometent un "delicte greu de desobediència" perquè no van voler identificar-se. En aquest sentit, la policia al·legava estar actuant segons la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa.

 

L'esquerda legal

Malgrat això, el suposat mecanisme legal que facilitaria aquest tipus d'actuació policial ha quedat obsolet escassos dies després d'aquests fets. Després de la detenció del 22 de març, el jutge va absoldre al titular de l'habitatge per considerar que negar-se a identificar-se davant les forces de seguretat no constitueix un delicte de desobediència greu, sinó una infracció administrativa.

Les actuacions policials d'aquesta naturalesa han despertat una onada de crítiques per la seva inconstitucionalitat. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha reculat davant la controvèrsia, derivant el control de les festes il·legals a la Policia Municipal.

Segons El País, els policies de l'actuació del 22 de març van operar d'aquesta manera sota l'ordre de la Direcció Adjunta Operativa de la Policia Nacional, des de la qual se'ls va instar a "establir els dispositius operatius necessaris, per a assegurar, el compliment de les mesures i recomanacions." Per contra, el Ministeri de l'Interior ha negat haver donat aquesta ordre. Un portaveu policial ha explicat que l'entrada al domicili va ser "una decisió que va prendre el policia segons el seu criteri personal i professional." 

Per la seva part, Justicia Policial (Jupol) i el Sindicat Unificat de Policia (SUP) han sortit a defensar les actuacions policials. Carlos Morales, portaveu del SUP, ha argumentat que la polèmica busca "demonitzar el treball policial sense conèixer les circumstàncies... disculpant l'actitud dels que precisament i de manera egoista ens posen en perill a tots en plena pandèmia".

Les preocupacions dels juristes

La llei mordassa espanyola, que va ser greument criticada la setmana passada pel Consell d'Europa, desperta les preocupacions de molts juristes, que veuen perillar l'Estat de Dret i les llibertats fonamentals a causa de la pandèmia.

Segons la llei vigent, la policia no pot entrar en un domicili sense una autorització judicial expressa o el consentiment del titular. L'entrada forçosa al domicili només es preveu en els casos on s'està cometent un "delicte flagrant" o s'està a punt de cometre, per tal de prevenir-lo.

A més, per poder intervenir, la policia ha de comptar amb una causa justificada, com ara la protecció d'una víctima o la reunió de proves. En el cas de les festes il·legals, en el moment que la policia hi vol intervenir, el 'delicte' ja està comès, i per tant la intervenció policial podria no estar justificada.

 

Foto principal: el ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska / Efe