El pas de Meritxell Batet (Barcelona, 1973) per la presidència del Congrés dels Diputats (2019-2023) tindrà ingredients per triar i remenar. La que deixem ha estat una legislatura convulsa i peculiar per diferents raons. Per primera vegada, l’extrema dreta ha tingut veu pròpia i ha tensat la vida política fins a quotes poc imaginables; la crispació s’ha traduït en la normalització de les desqualificacions i els insults; la cambra baixa ha viscut una situació de crisi excepcional per culpa de la covid-19 i ningú oblidarà el ple mig buit amb diputats separats i abillats amb mascaretes; també han estat quatre anys marcats per la ressaca política del procés independentista. Així ha estat la legislatura de Batet al capdavant de la tercera institució més important de l’Estat.
Els presos polítics, suspesos; el català, menyspreat
Batet ha estat la primera catalana a presidir el Congrés dels Diputats. Va ser després de les eleccions generals de l’abril del 2019. La van escollir al maig en una sessió constitutiva inèdita perquè hi van assistir els quatre diputats presos pel procés independentista, Oriol Junqueras (ERC), Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull (Junts). Oriol Romeva (ERC) va ser elegit senador. Van acudir a la constitució provinents de la presó de Soto del Real (Madrid), on complien presó preventiva pel referèndum de l’1 d’octubre. Es van moure lliurement pel ple, però després de sis hores i sota un estricte control policial, els quatre presos polítics van tornar a la garjola després prometre el càrrec “com a pres polític i per imperatiu legal”.
La primera patata calenta per a Batet va ser resoldre la suspensió dels presos polítics com a diputats electes. Després de consultar els lletrats de la cambra i preguntar-ho al Tribunal Suprem, la Mesa del Congrés —amb l’oposició dels membres d’Unides Podem— va acordar retirar l’acta als quatre diputats que estaven en presó preventiva en virtut de l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal pocs dies després que en prenguessin possessió. Segons aquest article, s’havia de suspendre de càrrec públic els diputats sota interlocutòria de processament i als quals s’hagués decretat presó provisional per un delicte vinculat a bandes armades o rebels —llavors estaven processats per rebel·lió pel jutge instructor Pablo Llarena—.
La qüestió lingüística ha tornat a marcar el pas del Congrés. La relació parlamentària entre Albert Botran (CUP) i Batet ha provocat algunes escenes simbòliques d’aquesta legislatura. El diputat cupaire va defensar en més d’una ocasió el posicionament del seu partit en català —en textos que giraven al voltant de l’ensenyament lingüístic— i la presidenta de la cambra el va tallar i li va retirar la paraula després de tres advertències, tot recordant que, segons el reglament, no es pot utilitzar una llengua que no sigui el castellà, a excepció de si els legisladors volien fer alguna cita concreta. En una entrevista electoral, Batet va assegurar que alguns diputats s’expressaven en català per “provocar”.
Ara la vicepresidenta en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, proposa modificar el reglament perquè es puguin utilitzar indistintament al ple el català, el basc i el gallec, al marge del castellà. Aquesta situació d’arraconament de les llengües cooficials de l’Estat també s’ha repetit en legislatures anteriors.
La legislatura de la normalització de la bronca
Si bé és cert que el procés independentista va multiplicar la tensió política al Congrés dels Diputats pels volts del 2017 sota el govern de Mariano Rajoy, Batet ha bregat aquests quatre anys amb un ple en el qual s’ha acostumat a escoltar exabruptes, insults i desqualificacions des de la tribuna d’oradors, sobretot per part de la bancada de Vox. Els debats sovint s’han convertit en aspres i barroers fent decaure la qualitat de la conversa política, més pròpia d’una olla de grills. Prova d’això és que la diputada ultra Carla Toscano va insultar la ministra d’Igualtat, Irene Montero, de la qual va dir: “L’únic mèrit que té vostè és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias”.
Curiosament aquell mateix dia, Batet també va advertir Montero per haver acusat el PP de “promoure la cultura de la violació” a la Comunitat de Madrid i Galícia, territoris controlats pels conservadors, a tomb d'una campanya de prevenció de la violència de gènere. Amb tot, els ultres —amb la complicitat del PP— s’han afartat de qualificar de “colpistes”, “terroristes” i “filoterroristes” els membres d’Esquerra Republicana i EH Bildu. A més, l’anterior líder del PP, Pablo Casado, també havia acumulat desenes de desqualificacions contra Pedro Sánchez, a qui va acusar de “traïdor”, “sociòpata” i “guerracivilista”, entre altres.
L’espiral d’insults va obligar Batet a moure fitxa davant les crítiques d’alguns sectors de Podemos que l’acusaven de ser massa tova amb la verborrea de la dreta. En un punt clímax de la tensió, la presidenta, amb cara de pocs amics, va parar de cop el ple i va fer un al·legat a favor de “dignificar” la política: "Els demano de nou que cada vegada que pugin a aquesta tribuna no hi pugin a ferir i ofendre. Pugin a defensar les seves posicions polítiques sense ofendre i sense ferir, i saben perfectament que hi ha determinades expressions que l’únic que busquen és això". Als diputats també els va estirar les orelles a la Junta de Portaveus reclamant-los “respecte” davant de la deriva dels debats parlamentaris. Tot i les peticions dels representants perquè es retiressin alguns insults de l’acta del ple, mai ha quedat clar què s’hi pot dir i què no al Congrés dels Diputats.
Ple, separació i mascareta
La crisi pel coronavirus va impactar de ple el Congrés dels Diputats. A efectes de la pandèmia que va esclatar a Espanya el març del 2020, Batet va suspendre gairebé tota l’activitat legislativa durant quinze dies. A l’abril, mentre la ciutadania estava confinada a casa, un grup reduït de diputats tenia permís per assistir als plens on s’havien d’aprovar les mesures per combatre la pandèmia, com l’aplicació de l’estat d’alarma. L’hemicicle estava gairebé buit —hi podien assistir uns 50 de 350 diputats— i el vot telemàtic estava completament generalitzat. La presencialitat es va anar recuperant a mesura que milloraven les dades sanitàries, tot i que els diputats, com tota la ciutadania, havien de portar mascareta al Congrés. El 2021, el Tribunal Constitucional va sentenciar que tancar el Congrés per la covid havia vulnerat els drets dels diputats.